Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Nigrán

Què veure i què fer a Nigrán (Vigo, Pontevedra): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 3 Natura

A quina distància del centre de Nigrán és cada lloc

Pobles a prop de Nigrán

Què veure a Baiona 4,3 km · 7 llocs
Què veure a Gondomar 5,1 km · 4 llocs
Què veure a Vigo 12 km · 19 llocs
Què veure a Oia 13 km · 16 llocs
Què veure a Cangas de Morrazo 15 km · 27 llocs
Què veure a O Porriño 16 km · 4 llocs
Què veure a Mos 17 km · 4 llocs
Què veure a Tui 17 km · 20 llocs

Espanya › Galícia › Pontevedra › Vigo › Nigrán

Què veure i què fer a Nigrán

Nigrán
Poble
Nigrán és un municipi costaner d'uns 18.000 habitants a la comarca de Vigo, província de Pontevedra, que forma part de la comarca natural del Val Miñor juntament amb Baiona i Gondomar. Protegit de les temperatures extremes per les serres que l'envolten, i amb l'oceà ja amansit després de xocar amb les illes Cíes, reuneix diversos arenals: la platja Amèrica o de Lourido, amb bandera blava i 1.200 metres de longitud; la de Panjón, d'1.100; la de Patos, de 1.500 i freqüentada per al surf i el bodyboard; i la d'As Canas. Al costat de la de Madorra s'estén la península de Monteferro. A Panxón es conserven el Templo Votivo do Mar i un arc visigòtic de l'església primitiva.
Temple Votiu del Mar
Monument
Església de granit construïda a Panxón (Nigrán) entre 1932 i 1937 per l'arquitecte porriñès Antonio Palacios -autor també del Palau de Comunicacions i el Cercle de Belles Arts de Madrid- com a exvot dels mariners, coneguda també com a església parroquial de San Juan de Panjón. S'hi barregen el neogòtic, els ecos mudèjars i bizantins i el modernisme; la seva cúpula nervada s'inspira en el monestir d'Armenteira i la seva torre exempta remata en una rosa dels vents amb quatre àngels custodis. Construïda en part amb materials reciclats, al costat del temple es conserva un arc visigòtic del segle VII, procedent de l'antiga església, d'on procedeix també la imatge de San Juan Bautista que avui acull el temple.
Pont de a Ramallosa
Monument
El pont de la Ramallosa, tardoromànic, salva el riu Miñor entre les parròquies de San Pedro da Ramallosa (Nigrán) i Santa Cristina da Ramallosa (Baiona). Segons la tradició, el va fer construir al segle XIII Pedro González Telmo, bisbe de Tui, després de la fundació de Baiona per Alfons IX el 1201, potser sobre un pont anterior d'una via romana. Té 36 metres i deu arcs, alguns apuntats i altres de mig punt, amb talla-aigües triangulars a banda i banda que formen revolts a nivell de la calçada, pavimentada amb lloses irregulars. En un pilar central hi ha un petit altar amb un crucer que mostra la imatge de San Telmo, patró dels mariners, i ànimes cremant al purgatori; al costat del pont se celebraven ritus de fertilitat, l'anomenat bateig anticipat.
Monument a la Marina Universal
Monument
Mola de granit de vint-i-cinc metres erigida al capdamunt de Monteferro per Manuel Gómez Román i inaugurada el 1924, tot i que l'obra no va quedar acabada fins al 1928, en memòria dels morts al mar; la idea va partir del cònsol britànic Arthur Nightingale després de la Primera Guerra Mundial, que havia proposat aixecar-la a les illes Cíes en record dels mariners mercants espanyols caiguts en la contesa. En la col·locació de la primera pedra hi va participar Miguel Primo de Rivera. Porta la inscripció Salve Regina Marium i, sobre el pòrtic, una escultura de marbre de la Mare de Déu del Carme, patrona dels navegants, obra d'Enrique Marín Higuero, rematada per quatre corones de bronze.
Illes Estelas
Natura
Arxipèlag pontevedrès davant la península de Monteferro, a Panxón, Nigrán, amb fons marins ben conservats i colònies d'ocells d'interès que van motivar la seva declaració el 2014 com a zona especial de conservació. El formen dues illes principals —l'Estela de Terra, de 29 metres d'altitud i 9,6 hectàrees, i l'Estela de Fóra, de 20 metres i 7 hectàrees— a més dels illots de les Serralleiras i altres roquissars menors, tots de roca amb matoll costaner, algun arbust i arbres baixos de bosc mixt. Entre els ocells presents hi ha el xatrac becllarg i el xatrac comú, i espècies migratòries com el corb marí gros o la gavina camagroga; al voltant de les illes hi ha un banc marisquer.
Platja Amèrica
Natura
La platja América, anomenada originalment platja de Lourido o de Area Loura pel color de la seva sorra, s'estén 1.700 metres a la parròquia de San Pedro da Ramallosa, a Nigrán, limitant amb la platja de Panxón, de la qual la separa el riu Muíños. Des dels anys trenta del segle XX es va anar imposant el nom de platja América, pres de l'Hotel América i de la primera urbanització que es va aixecar al lloc, fins a desplaçar completament el topònim original. L'orlen el passeig litoral i les vil·les d'estiueig que els indians van construir a començaments del segle XX.
El Monteferro i la platja Amèrica
Natura
El Monteferro és una península rocosa coberta de pineda que separa les platges de Panxón i América, amb vistes obertes a les illes Cíes. La platja d'América, el nom original de la qual era platja de Lourido o de Area Loura pel color de les seves sorres, va prendre el nom actual als anys 30 amb la construcció de l'Hotel América i la primera urbanització del lloc; amb 1.700 metres de longitud, és un dels arenals més llargs i arrecerats de la ria de Vigo, i limita amb la platja de Panxón, de la qual la separa el riu Muíños.