Poble
Marín és una vila portuària de la comarca del Morrazo, a la província de Pontevedra, situada a la vora meridional de la ria de Pontevedra, el nucli urbà de la qual, un dels més grans de Galícia, s'ha estès cap al nord fins a unir-se amb el de la capital provincial, a a penes set quilòmetres. Capçalera del seu propi partit judicial, que també abasta Bueu, reuneix uns 24.000 habitants l'activitat econòmica principal dels quals és la pesca. Antigament es va dir San Xiao de Ancorados pels vaixells que hi fondejaven a prop, nom que deriva d'Encoirados, les adoberies de cuir que hi va haver a la vora del riu Lameira. És seu des de 1943 de l'Escola Naval Militar i primer port pesquer gallec per descàrregues; a prop de la platja de Mogor es conserven petròglifs de l'edat del bronze.
Monument
L'Escola Naval Militar, acadèmia fundada a Cadis el 1717 i adscrita avui a la Universitat de Vigo, és el centre d'instrucció dels futurs oficials de l'Armada espanyola i ocupa bona part del nucli urbà de Marín, on es va traslladar el juliol de 1943 des de San Fernando; es va inaugurar oficialment el 15 d'agost d'aquell any. El seu recinte ocupa 241.000 metres quadrats, sense comptar l'illa de Tambo, i pel seu interior discorre soterrat el riu Lameira fins a desembocar al seu moll. La formació dura cinc anys per a l'Escala Superior d'Oficials i tres per a l'Escala d'Oficials, amb pràctiques constants al mar. El 16 de juliol, festivitat de la patrona de l'Armada, es lliuren els despatxos i les noves promocions juren bandera, amb presència del vaixell escola Juan Sebastián Elcano.
Monument
Els petròglifs, coneguts popularment com els Laberints de Mogor, es troben al lloc d'A Barriada, a la parròquia de Mogor, i formen part del conjunt d'art rupestre de Terras de Pontevedra. Encara que van arribar a documentar-se fins a set grups rocosos amb gravats, avui es conserven visibles tres: la Pedra do Labirinto, amb solcs amples i profunds al voltant d'una coviña central; la Pedra dos Campiños, de traços més fins i sense la coviña ni els apèndixs de l'anterior; i la Laxe dos Mouros, antigament anomenada Pedra da Moura Encantada, amb vint-i-tres combinacions circulars i nombroses coviñas. El motiu del laberint, propi d'aquests gravats de l'edat del bronze, és atípic en l'art rupestre gallec: només es coneixen cinc exemples, tots a Pontevedra. El jaciment compta amb un centre d'interpretació, obert a l'estiu de 2015.
Natura
El castro da Subidá, poblat fortificat de l'edat del ferro també anomenat castro da Porteliña, s'assenta entre les parròquies de San Xurxo de Mogor i San Xián, amb vistes sobre la vall de Lameira cap al nord-est i la de Bagüín cap a l'oest. Ocupa una acròpolis ovalada d'unes 3 o 4 hectàrees, flanquejada per dos promontoris rocosos que la tradició atribueix a antigues defenses. En els seus vessants van aparèixer petròglifs i diversos cuncheiros, i els habitatges castrexos s'estenen sobretot pel vessant est. Va ser sondejat a començaments dels anys 1980 i excavat de nou entre maig i setembre de 2011, quan es van restaurar estructures d'habitació; part dels materials de bronze trobats es conserva al Museu de Pontevedra.
Natura
La platja de Mogor és una cala en forma de petxina de 400 metres a la vora sud de la ria de Pontevedra, al municipi de Marín, a 8 quilòmetres de la capital, tancada per un bosc frondós sobre un afloriment rocós. De sorra blanca i fina, amb aigües tranquil·les i protegides del vent, compta amb el distintiu de bandera blava i és apta per a esports com l'esquí aquàtic, la vela, la moto nàutica o el windsurf. És a 600 metres de la platja de Portocelo i a pocs minuts a peu del conjunt de petròglifs que porta el mateix nom.
Natura
La platja d'Aguete, de sorra daurada i uns 920 metres de longitud, se situa a la ria de Pontevedra al costat del port i del Real Club de Mar de Aguete, prop de la vila de Marín. És una platja de mitja petxina resguardada dels vents, amb aigües tranquil·les que la fan apta per a esports nàutics com l'esquí aquàtic, la vela, la moto aquàtica o el windsurf, i compta amb la distinció de bandera blava. Mira cap a l'illa de Tambo i la boca de la ria de Pontevedra, a la part occidental del concello. S'hi accedeix des de Pontevedra per les carreteres PO-12 i PO-11 fins a Marín, i des d'allà per la PO-551 i una petita via al costat de l'Escola Naval.
Natura
La lagoa de Castiñeiras és un llac artificial situat al mont de Cotorredondo, entre les comarques del Morrazo i de Pontevedra, compartit entre els termes de Vilaboa i de Marín, a la parròquia de San Xián del qual es troba part de la seva riba. Al seu voltant s'estén un dels parcs forestals més antics de Galícia, gestionat per la Xunta i repoblat des dels anys cinquanta —probablement sobre les primeres plantacions del pla de reforestació provincial iniciat el 1927— amb castanyers, bedolls, roures americans i altres espècies, fins a sumar unes setanta hectàrees. El parc compta amb una Aula de la Natura gestionada per la cooperativa Teixugo i amb un camp de quatre túmuls, entre els quals destaca la Mámoa do Rei.
Curiositat
Balcó sobre el mont que separa les ries de Vigo i Pontevedra: en un mateix gir es veuen l'ensenada de San Simón, la ria de Pontevedra i, en dies clars, la d'Arousa, cosa excepcional al litoral gallec.
Curiositat
El bergantí-goleta de l'Armada atraca al moll de l'Escola Naval en acabar els seus creuers d'instrucció; en gairebé un segle de servei ha navegat més d'1.850.000 milles i ha entrat en més de dos-cents ports.
Natura
La platja de Portocelo, a la ria de Pontevedra, té una extensió de 350 metres i sorra blanca i fina; les seves aigües, tranquil·les i protegides del vent, són aptes per a esports com l'esquí aquàtic, la vela, la moto aquàtica, el windsurf o el pati de pedals, i compta amb la distinció de Bandera Blava. És la platja més oriental del municipi de Marín, a un quilòmetre del nucli urbà, del qual la separa un vell eucaliptar que ja apareixia filmat a la pel·lícula Botón de Ancla, rodada a l'Escola Naval; un passeig entre pins i eucaliptus la connecta amb la veïna platja de Mogor.
Curiositat
La vila es va dir així perquè a la seva cala ancoraven els vaixells de línia; el pare Sarmiento va relacionar en canvi el nom actual amb la paraula llatina mare, el mar que ha donat sentit al lloc.
Gastronomia
El port és un dels grans de la ria de Pontevedra i la seva rula subhasta cada dia lluç, sorell, sardina i marisc de la zona, que la cuina local prepara a la planxa, en caldeirada o en empanada.
Curiositat
Illa menuda de poc més d'hectàrea i mitja i catorze metres d'altura davant de la costa marinense, a la qual es pot arribar caminant per una llengua de sorra quan la marea baixa prou.