Poble
Bueu és una vila marinera de la península del Morrazo, a la província de Pontevedra, amb uns 11.800 habitants, situada a la vora sud de la ria de Pontevedra; la seva cinquena parròquia és l'illa d'Ons, l'única habitada del Parc Nacional das Illas Atlánticas de Galícia. El seu nom al·ludeix a un terreny pantanós, el que ocupaven les llacunes del centre de la badia on va néixer la vila, recordat encara en el topònim local de Xunqueira. Al seu terme s'han trobat mamoes neolítiques a Castiñeiras i Chans, el petròglif d'Abelaires, d'entorn de l'any 2000 abans de Crist, i diversos castres de l'edat del bronze, entre ells el d'A Cividade. El Museu Massó, instal·lat a l'antiga conservera del port, recorda el passat industrial de la vila.
Natura
Illa d'uns 4,4 quilòmetres quadrats situada a vuit quilòmetres de la costa, que forma parròquia pròpia del concello de Bueu i va quedar integrada el 2002 al Parc Nacional das Illas Atlánticas. Manté una aldea habitada, amb hórreos i cases de pedra i seixanta-quatre veïns censats, que va arribar a superar els cinc-cents als anys cinquanta.
Monument
El far d'Ons, encès per primera vegada el 13 d'abril de 1865 amb projecte de l'enginyer J. Elduayen, era llavors un far de cinquè ordre amb un abast de 17 milles, elevat 128 metres sobre el nivell del mar. L'entrada en vigor del Pla de Reforma de l'Enllumenat de 1902 va obligar a construir un nou far sobre la base de l'antic, de planta octogonal, que es va inaugurar el 4 de juliol de 1926. Corona l'Alto do Cucorno, el punt més elevat de l'illa d'Ons, al municipi de Bueu, i és gestionat per l'autoritat portuària de Marín.
Curiositat
Avenc d'uns quaranta-tres metres de fondària obert a l'illa d'Ons en enfonsar-se el sostre d'una cova; la tradició illenca la tenia per una de les boques per on les ànimes baixaven a l'altre món.
Monument
Museu nascut el 1932 a la mateixa fàbrica conservera dels germans Massó a Bueu (Pontevedra), per suggeriment de Guglielmo Marconi, que el 1928 havia quedat impressionat per la seva col·lecció nàutica; la Xunta el va adquirir el 1994 i avui narra la història de la conserva, la salaó i la caça de la balena. L'edifici, d'estil art déco obra de Sebastián Lores González, es va aixecar el 1926 com a segona fàbrica de Massó Hermanos S.A., empresa fundada el 1894 per Salvador Massó Palau i ampliada després pels seus fills, que va arribar a tenir també factories a Cangas do Morrazo, Avilés i Barbate i que va donar feina a generacions de la vila.
Monument
Única resta dempeus d'un monestir benedictí documentat des de començaments del segle XII i secularitzat el 1560; del claustre només en queda un grup d'arcs de mig punt vora el temple romànic rural.
Monument
Les restes d'aquesta antiga fàbrica de salaó es conserven al costat de la platja de Mourisca, al cap Udra (parròquia de Beluso, Bueu), una zona de fondeig d'embarcacions a la qual s'accedeix passant pel lloc da Roza. Es tracta d'una salaó del segle XIX explotada pels Massó i abandonada als anys quaranta, una de les millor conservades del litoral gallec, avui en ple espai protegit de Cabo Udra. A la platja veïna hi ha un bar que obre a l'estiu, i cada 23 de juny, nit de Sant Joan, s'hi celebra una queimada.
Natura
Península entre la ria de Pontevedra i la d'Aldán declarada lloc d'importància comunitària el 2004 i zona especial de conservació el 2014, amb vuit quilòmetres de front costaner, roques modelades pel vent i pas de cetacis. L'espai protegit, de 623 hectàrees majoritàriament marines, es reparteix entre els concellos de Bueu i Cangas, amb una proporció molt menor en aquest darrer, i va des de la praia de Mourisca, a Beluso, fins a la punta do Niño do Corvo, ja a Aldán. La costa, de morfologia suau sobre roca granítica, alterna penya-segats amb queirogais i bancs de sorra amb cales poc profundes on hi ha esculls; terra endins apareixen torberes i boscos de ribera. Entre la seva fauna destaquen el dofí mular i la marsopa, a més de catorze espècies d'ocells d'interès.
Activitat
Hereva de la veterana Festa do Polbo, que va superar les vint edicions, reuneix cada primavera la confraria de San Martiño i els restaurants de la vila al voltant del cefalòpode capturat amb nanses a la ria.
Activitat
Cita organitzada per l'associació Os Galos que reuneix al port dornas, botes polbeiros i traíñas recuperades, embarcacions de vela i rem amb les quals es va faenar durant segles a les Rías Baixas.
Curiositat
La dorna de Bueu es va especialitzar en la pesca del pop amb nanses i poteiras; els seus arts i les eines de la fusteria de ribera que les construïa ocupen una sala sencera del museu de la vila.
Monument
A Pescadoira i Meiro van aparèixer altars romans dedicats als lares vials, els déus protectors dels camins, prova que la romanització va deixar assentaments estables en aquesta riba de la ria.
Natura
Poblat fortificat de la parròquia de Beluso, un dels diversos que es reparteixen pel concello juntament amb els de Castrillón, a Meiro, A Cividá i el que ocupa l'extrem sud de l'illa d'Ons.
Fita
El municipi es va constituir incloent-hi les parròquies d'Aldán i O Hío, que el 1862 van passar a Cangas; el 1856 la localitat havia rebut el títol de vila, en ple auge de la salaó i la conserva.
Activitat
Festival de curtmetratges que se celebra cada mes de setembre al Centro Social do Mar de Bueu des de la seva creació el 2008, amb la voluntat de donar sortida a un gènere amb escassa difusió pública i de crear un lloc de trobada entre aficionats al cinema. A més de la producció gallega i espanyola, presta atenció als curts europeus i llatinoamericans, sense restriccions de gènere, durada o idioma, prioritzant l'originalitat. Organitzat al principi per la productora Melodía Visual amb l'ajuntament de Bueu, va passar a mans d'aquest el 2011 i, des del 2016, el gestiona l'Asociación Cinematográfica de Galicia FICBUEU. Per la seva programació hi han passat curts dirigits o interpretats per artistes com Javier Veiga, Leticia Dolera, Pilar Bardem o Nacho Vigalondo.
Gastronomia
El pop capturat amb nanses per les dornas de la vila es bull en caldera de coure i se serveix á feira, tallat amb tisores sobre plat de fusta amb oli, sal grossa i pebre vermell.
Gastronomia
Des del 1998 l'associació cultural de Meiro sosté la recuperació del millo corvo, un blat de moro de gra negre gairebé extingit al Morrazo; la cita, declarada d'interès turístic, serveix pa, pans de pessic i empanades fets amb la seva farina.
Monument
Temple d'origen romànic a la parròquia interior de Cela, reconeixible pels seus arcs apuntats i pels capitells i fusts decorats que van sobreviure a les reformes dels segles posteriors.
Activitat
Antiga corredoira rural recuperada com a passeig d'uns dos quilòmetres que remunta el llit del riu Bispo entre murs de pedra i arbreda, i acaba vora l'històric lavadoiro d'A Portela.