Poble
Moaña és un concello d'uns 19.300 habitants a la part meridional de la península del Morrazo, assomat a la ria de Vigo, amb les bateas de musclo com a senyal d'identitat. La seva història ha estat lligada al mar: juntament amb la petita agricultura i ramaderia minifundista, la pesca i les seves indústries derivades han estat sempre la principal activitat, i a la primera meitat del segle XX la CNT hi va tenir una presència obrera molt significativa. Davant les seves costes, a l'estret de Rande, es va lliurar la batalla naval en què la flota hispanofrancesa va perdre davant anglesos i holandesos el major carregament d'or procedent del Nou Món. Conserva l'església romànica de San Martiño, del segle XII, la mámoa de Chan da Arquiña i una ruta que enllaça 31 molins restaurats.
Monument
L'església de San Martiño, a la parròquia del mateix nom del municipi de Moaña, es va acabar de construir el 1197 i va ser parcialment reformada el 1771 amb afegits barrocs, conservant la portalada i altres elements originals del temple romànic. Al seu costat queden les restes d'un antic castro, i el 2010 va aparèixer un testament d'un veí de la parròquia escrit en gallec el 1466. Forma part d'un conjunt patrimonial que inclou la casa rectoral del segle XVI, la Casa das Señoritas de 1866 i tres cruceiros dels segles XII al XVI. Les festes de San Martiño, patró de la parròquia, van ser declarades d'interès turístic de Galícia el 2018.
Monument
Església del segle XIII en trànsit del romànic tardà al gòtic, alçada gairebé a la vora de l'aigua a la parròquia de Tirán, davant la ria de Vigo; és un dels temples més antics conservats al concello.
Natura
Sepulcre de corredor de més de cinc mil anys a la pujada al Monte Faro de Domaio, amb onze ortòstats a la cambra i cinc al corredor; va ser excavat el 1953 i va lliurar ceràmica campaniforme i destrals polimentades.
Monument
Casa senyorial del segle XVIII amb capella pròpia, un dels pocs exemples d'arquitectura de pazo conservats al concello, envoltada de finques que davallen cap a la vora de la ria de Vigo.
Natura
El Monte Faro de Domaio, amb 636 metres, és l'altura més gran de la serra del Morrazo (Pontevedra) i domina alhora les ries de Vigo i Pontevedra, la qual cosa l'ha convertit en centre de telecomunicacions, amb carretera fins al cim i nombroses antenes. Se situa al municipi de Moaña, sobre la parròquia de Domaio. A les seves faldes hi ha la zona d'esbarjo de Chan da Arquiña, que envolta una mámoa de més de 5.000 anys, amb cambra poligonal d'onze pedres i un corredor de cinc, on es va trobar un aixovar funerari complet; els seus replans conserven a més petròglifs i aprofitaments comunals del mont. El terreny és granític, amb bosc atlàntic de roures i castanyers cedint pas a eucaliptus i pins, i hi neixen rius que aboquen cap a les ries de Vigo i Pontevedra.
Natura
Sorral urbà de fàcil accés situat a la parròquia de Tirán, just a continuació del port de Moaña, distingit amb bandera blava. Té una longitud d'uns 150 metres i limita a la seva dreta amb la punta de Cortés. El passeig marítim que el prolonga recorre la vora nord de la ria de Vigo, amb les bateas i el pont de Rande sempre a la vista.
Curiositat
Al llarg d'uns sis quilòmetres de llit es van recuperar trenta-un molins fariners que avui vertebren una ruta d'excursionisme, testimoni de l'economia pagesa que convivia amb la pesca al Morrazo.
Curiositat
Davant de Moaña s'alineen desenes de plataformes de fusta d'eucaliptus de les quals pengen centenars de cordes de cultiu; el musclo criat en elles sosté bona part de l'economia marinera del concello.
Activitat
Celebració gastronòmica de començaments d'agost en què es despatxen milers de quilos de musclo acabat de recollir de les bateas de la ria de Vigo, acompanyada de bandes de música i del pregó d'una figura del sector.
Activitat
El Festival Intercèltic do Morrazo va néixer el 15 d'agost de 1985, com a I Festival Nocturn Celta do Morrazo, per iniciativa de l'escola de gaites Semente Nova de Moaña, per recaptar fons i viatjar al festival intercèltic de Lorient, a Bretanya. Busca promocionar el folklore tradicional d'arrel celtibèrica juntament amb les noves tendències del gènere, i el 2003 va ser declarat d'interès comunitari per la Unió Europea i d'interès cultural pel Ministeri de Cultura. Va passar de l'organització de l'escola de gaites, d'un cap de setmana, a una altra de municipal, de deu dies, amb teatre i tallers, sumant grups bretons, escocesos i irlandesos; celebrat sempre en espais públics, és avui cita fixa del folk europeu a Moaña.
Natura
El castre de Montealegre, poblat fortificat de la parròquia de Domaio (Moaña), s'alça en un turó al costat del mar, a prop de l'estret de Rande, i és el més destacat del concello, amb indicis de romanització, juntament amb els das Cidades (Meira) i Os Remedios (Tirán). Va ser un dels primers castres excavats i publicats científicament a Galícia, conegut des del segle XX. Una intervenció d'urgència el 2003-2004, pel corredor del Morrazo, va treure a la llum restes mobles en excel·lent estat, amb ceràmiques i fíbules valuoses per conèixer el comerç a llarga distància entre la societat castrexa de les Rías Baixas i els pobles mediterranis. Conserva muralles, fossats i aterrassaments al nord, petròglifs declarats bé d'interès cultural el 1974, i una font-mina, A Cova da Londra.
Natura
En aquest jaciment de Domaio es va documentar per primera vegada a Galícia la presència de ceràmica campaniforme fora d'un context funerari, una troballa clau per entendre el poblament prehistòric del Morrazo.
Curiositat
Conjunt de gravats rupestres de l'edat del bronze situat a la parròquia de Meira, al concello de Moaña, a uns 230 metres d'altitud, al vessant del mont da Borna que baixa fins a la platja del mateix nom, orientat cap a la bocana de la ria de Vigo. Forma part de la densa xarxa rupestre del municipi, amb estacions també a Montealegre, As Cidades, Pozo Garrido, A Escada i Os Remedios. El conjunt, de 12 per 25 metres, es reparteix en dos panells: el més alt reuneix prop de 50 motius en forma de creu o antropomorfs, i el segon presenta creus i dissenys en forma d'U invertida, algun amb una petita cavitat interpretada com a possible embarcació. La tradició oral el coneix com a Pegada de San Pedro, per les petjades que hauria deixat el cavall del sant en saltar fins a l'altra riba de la ria.
Fita
El combat entre la flota angloholandesa i els galions hispanofrancesos a l'estret de Rande, el 23 d'octubre de 1702, es va saldar amb el saqueig de les parròquies moañeses de Domaio, Meira i Tirán pels anglesos.
Fita
Fins al 1836 aquestes parròquies no formaven municipi propi i la seva història es confonia amb la del conjunt del Morrazo; la nova divisió administrativa va donar entitat a una vila abocada al mar.
Curiositat
Conjunt de font i safareig públic de pedra on les veïnes rentaven la roba de genolls sobre les lloses inclinades, un dels espais de sociabilitat femenina que conserven les parròquies del concello.
Gastronomia
Bona part de la flota bateeira de la ria amarra en aquest port: el musclo es cria penjat de cordes durant any i mig i es menja al vapor, en escabetx o com a farciment d'empanada.
Fita
Mentre l'esquadra angloholandesa forçava el 1702 l'ensenada de Rande i acabava amb la flota d'Índies, les tropes desembarcades es van acarnissar amb la riba del Morrazo: les parròquies de Domaio, Meira i Tirán van quedar saquejades.