Poble
A Estrada és una vila d'uns 20.000 habitants de Tabeirós-Terra de Montes, a Pontevedra, repartida en 51 parròquies sembrades de pazos com el d'Oca; va néixer a la cruïlla de dos camins cap a Santiago, un des de Tierra de Montes, Orense i Portugal, i un altre des del Deza i l'interior de Galícia cap a la costa. La jurisdicció de Tabeirós, d'on procedeix, es remunta al rei sueu Miro, al segle VI, i al segle XII va passar a ser possessió de la mitra compostel·lana després d'un intercanvi entre l'arquebisbe Gelmírez i Alfons VII de Lleó; el municipi i el partit judicial es van crear el 1840. A la seva parròquia de Sabucedo se celebra cada juliol una rapa das bestas en què els aloitadores lluiten a mà amb els cavalls salvatges. Amb 20.112 habitants (INE 2025), és capital del seu partit judicial.
Monument
Conjunt barroc aixecat entre els segles XVII i XVIII sobre una fortalesa medieval, a la parròquia de Santo Estevo de Oca, prop de la confluència dels rius Boo i Mao, conegut com el Versalles gallec. La casa senyorial, promoguda per Fernando Gayoso Arias Ozores, VII comte d'Amarante, és barroca, tot i que l'origen del pazo es remunta al segle XIII; la veïna església de San Antonio de Padua es va construir entre 1731 i 1752, possiblement obra de Manuel de los Mártires. Al segle XIX el jardí es va ampliar amb François Viet, jardiner del Campo del Moro madrileny: avui suma vuit hectàrees amb estanys, ponts, boixos, camèlies centenàries i una barca de pedra tallada. Va ser declarat monument el 15 de gener de 1982 i pertany des de 1978 a la Fundación Casa Ducal de Medinaceli.
Monument
Torre de planta quadrada del segle XII, únic rastre del castell enderrocat pels irmandiños al segle XV, després d'haver estat usada en aquelles guerres; dues centúries més tard se li va adossar un pazo, avui arruïnat. Declarada bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya), figura des del 2016 a la Llista Roja (Lista Vermella) del patrimoni en perill.
Monument
Temple de la parròquia més extensa del concello, en una vall oberta de muntanya; conserva un absis romànic considerat dels millors de Galícia en el seu estil, i l'existència del lloc està documentada ja al segle IX.
Monument
Església parroquial de línies romàniques molt pures, restaurada en els últims anys i situada en un alt amb àmplies vistes sobre la vall; forma part de la segona de les rutes del romànic senyalitzades pel concello.
Monument
Temple que manté amb força el seu caràcter romànic del segle XII, amb les portalades decorades conservades gairebé íntegres; presideix una parròquia que guarda a més els brolladors sulfurosos coneguts com o Bañiño.
Monument
Església de la parròquia de Santo André de Vea, al concello de A Estrada, que conserva del període romànic dos permòdols i un gran contrafort reaprofitats d'una fàbrica anterior. Al cementiri contigu s'alça un antic cruceiro datat el 1625. Un altar d'època prèvia a la construcció de l'edifici actual se suma a aquestes restes del temple original.
Monument
Pont històric sobre el riu Liñares, conegut també com a Ponte Vella de Liñares; és un dels passos de pedra més antics que conserva el concello sobre el riu que dóna nom a la vall i al pazo de l'entorn.
Monument
Aqüeducte de pedra d'uns dos-cents cinquanta anys d'antiguitat que segueix conduint aigua de reg sobre el terreny; està considerat l'únic del seu tipus que continua en funcionament a tot Galícia.
Natura
Poblat fortificat preromà assentat sobre un alt que aprofita les defenses naturals de la vall, a la parròquia de Callobre; al seu entorn el riu forma a més una petita cascada entre bosc de ribera.
Monument
Santuari aixecat al segle XVIII a la parròquia de Requián, un dels llocs de devoció més assenyalats del concello, que conserva al seu interior un notable conjunt d'art religiós d'època barroca.
Monument
A començaments del segle XVI ja existia a Preguecido, parròquia d'Aguións, una casa i torre de molt bona fàbrica amb dos escuts que lluïen les armes dels Rioboo, els Villardefrancos i els Soutomaior.
Monument
El conjunt arquitectònic de la parròquia de Ribela està presidit per un hórreo que figura entre els més llargs de Galícia, bona mostra de l'arquitectura agrària d'un concello repartit en cinquanta-una parròquies.
Natura
Els jardins del Pazo de Oca s'estenen a la parròquia de Santo Estevo de Oca, a la vall del riu Ulla, a uns trenta quilòmetres al sud-est de Santiago de Compostela. El pazo, un casalot senyorial barroc aixecat entre els segles XVII i XVIII, és conegut com el Xeralife del Nord o el Versalles gallec per la bellesa dels seus jardins d'aigua, amb estanys comunicats, ponts i exemplars de cedre japonès i camèlies reticulades. Les vuit hectàrees de jardí estan obertes al públic tot l'any des de 1953, quan la duquessa de Medinaceli Victoria Eugenia Fernández de Córdoba, hereva del pazo, va decidir la seva obertura definitiva; el 1978 la mateixa duquessa va crear la Fundación Casa Ducal de Medinaceli, a la qual va transferir la propietat per garantir-ne la conservació.
Natura
Congost excavat per l'aigua en què se succeeixen diverses cascades encaixades entre parets de roca i bosc de ribera; és un dels racons més espectaculars i menys transitats del concello.
Natura
Salt d'aigua del riu Curantes a la parròquia del mateix nom, encaixat en un tram boscós al qual s'arriba per camins veïnals; el mateix llit forma més avall una altra cascada prop del castro de Callobre.
Natura
Platja fluvial i àrea recreativa a la vora del riu Ulla, a la parròquia de Berres, al mateix tram de riu on se situen els vedats salmoners que van donar fama gastronòmica a la comarca.
Natura
Brolladors d'aigua sulfurosa que ragen a la parròquia de Loimil i que els veïns van usar tradicionalment per les seves propietats medicinals, a poca distància de l'església romànica que presideix el lloc.
Natura
El couto de Ximonde, un dels vedats salmoners més importants de Galícia, s'estén 700 metres pel riu Ulla entre les parròquies de San Miguel de Sarandón, a Vedra, i Paradela, a A Estrada, riu avall de la presa de Ximonde. Compta amb refugi de pescadors, centre d'interpretació del riu i una estació ictiològica aixecada sobre un antic molí, des d'on es treballa per repoblar les aigües de salmó, truita de mar, truita i musclo de riu. A prop, un pont penjant de 55 metres uneix els concellos de Vedra i A Estrada, i amb ells les províncies de A Coruña i Pontevedra. Lligat històricament al Pazo de Ximonde, cada maig acull el concurs internacional de pesca del salmó, dins de la festa del salmó de A Estrada.
Curiositat
Ruïnes d'una fàbrica de paper que aprofitava la força de l'aigua del riu, testimoni de la petita indústria rural que va arribar a florir en aquestes parròquies abans de la gran emigració del segle XX.
Curiositat
Conjunt de molins d'aigua ben conservats a la parròquia de Pardemarín, recorrible com a ruta senyalitzada; és una de les diverses concentracions de patrimoni hidràulic del concello, juntament amb els molins de Vesacarballa.
Curiositat
Recinte de pedra on es tanquen els cavalls salvatges baixats del mont durant la rapa; és l'escenari fix d'una festa que porta cada juliol entre vint i trenta mil visitants a un llogaret diminut.
Activitat
La Rapa das Bestas de Sabucedo és el curro que cada any se celebra a l'aldea de Sabucedo, al municipi de A Estrada, durant quatre dies: el primer divendres, dissabte, diumenge i dilluns de juliol. Es baixen al curro més de sis-cents cavalls, repartits en catorze ramats que viuen lliures en una serralada de dos-cents quilòmetres quadrats. Els aloitadores els redueixen i els tallen la crinera a mà, sense cordes ni pals, només amb la seva destresa. La baixada dels cavalls fins a Sabucedo, en la qual participen centenars de persones, forma part de la festa, igual que la missa que se celebra el dissabte de matinada en honor de san Lorenzo, patró de Sabucedo, perquè no passi cap accident. Va ser declarada d'Interès Turístic Nacional el 1963 i Internacional el 2007.
Activitat
Celebrada des del 1974 el tercer cap de setmana de maig entorn dels vedats salmoners del riu Ulla, està declarada Festa d'Interès Turístic de Galícia i inclou un concurs internacional de pesca a Ximonde.
Monument
Obert el 1982 i rebatejat el 1994 amb el nom d'un dels seus fundadors, reuneix un centenar d'eines de fusteria, records personals de Castelao i la reproducció d'una aula de començaments del segle XX.
Monument
A la parròquia de Riobó s'alcen les restes de la fortalesa amb què l'arquebisbat compostel·là administrava la terra de Tabeirós. Enderrocada durant la revolta irmandinya del segle XV, mai no va recuperar la seva funció. La terra de Tabeirós va passar als arquebisbes de Santiago en temps d'Alfons VII, a canvi que renunciessin al castell de Faro, a A Coruña, i la fortalesa es va convertir en punt clau per recaptar les rendes de la comarca i controlar el camí cap a Ourense i Santiago, amb un merino nomenat directament per l'arquebisbe. El 1342 pertanyia al noble Vasco Pérez, a qui Alfons XI va ordenar retre homenatge a l'arquebisbe Martín Fernández de Gres, ja que des de la fortalesa es cometien violències contra els habitants de la comarca i els pelegrins.
Monument
Pont de carreu sobre l'Ulla que uneix A Estrada amb Teo i les províncies de Pontevedra i A Coruña. De fàbrica del segle XVI refeta al XVIII, va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 9 de novembre de 2017. S'alça en un encreuament històric de camins, comercials i de pelegrinatge, que alguns autors identifiquen amb la via romana entre Bracara Augusta i Lucus Augusti. Durant la Guerra de la Independència, el 1809, els combats al voltant del pont van destruir un dels seus arcs, reposat el 1822. Va ser l'únic pas sobre l'Ulla a la zona fins al 1980, quan es va construir un pont paral·lel per al trànsit rodat; el 2010 va ser restaurat i va quedar reservat a l'ús exclusivament de vianants.
Monument
L'església de San Xurxo de Vea dona nom a la parròquia homònima del municipi de A Estrada, que el 2012 tenia 335 habitants repartits en 15 entitats de població, davant els 446 que tenia el 1986. Del temple romànic original només es conserva una pica baptismal datada el 1160; l'edifici actual és molt posterior, tal com recorda una inscripció que assenyala que l'obra es va fer l'any 1746, sent rector de la feligresia don Alonso de Nóboa Cundyn.
Monument
L'església de San Tomé de Ancorados, a la parròquia del mateix nom del municipi de A Estrada, és d'una sola nau i absis rectangular i conserva al seu interior nombroses mostres de l'art romànic. La parròquia, que el 2012 tenia 122 habitants repartits en sis entitats de població, celebra les festes del seu titular, San Tomé, el 21 de desembre, en ple solstici d'hivern.
Natura
Llacuna d'1,3 hectàrees situada a 700 metres d'altitud, entre els concellos de A Estrada, Forcarei i Silleda, i inclosa a la zona d'especial conservació das Brañas de Xestoso. Al seu voltant queden restes, molt deteriorades, d'una antiga muralla, a la qual la tradició local atribueix llegendes de batalles i aldees enfonsades. L'entorn, de bosc baix i prats humits, acull amfibis, rèptils, ocells i mamífers com guineus i llops. Des de fa unes dues dècades la llacuna sol assecar-se a l'estiu, cosa que abans no passava, ja que conservava aigua tot l'any.
Natura
El tram de l'Ulla que marca el límit nord del concello de A Estrada està integrat a la Xarxa Natura 2000 pels seus boscos de ribera i per ser un dels pocs rius gallecs on encara remunta el salmó atlàntic. Forma part del sistema fluvial Ulla-Deza, una zona especial de conservació de 1.633 hectàrees que protegeix les ribes de l'Ulla i el tram final del seu afluent el Deza, així com altres afluents menors i l'estuari a la ria d'Arousa, aquest últim només el 16% de la superfície total. L'espai es reparteix entre nou municipis coruñesos i sis pontevedresos, entre ells A Estrada, i destaca per la seva riquesa d'ictiofauna i els seus punts tradicionals de pesca.
Natura
Elevació integrada a la zona d'especial conservació das Brañas de Xestoso, a les terres altes que A Estrada comparteix amb Forcarei i Silleda. El seu entorn de torberes i matollar és un dels més singulars del concello. Arriba als 749 metres d'altitud i al seu cim hi ha una capella i una torre de vigilància contra incendis, juntament amb un mirador des del qual es veu tota la vall d'Escuadro.
Curiositat
Els Xenerais da Ulla són una màscara pròpia de l'Entroido documentada des de la dècada de 1870, les figures principals de la qual són genets amb gorra de tipus napoleònic amb plomall, medalles, botes i sabre, que recorren a cavall les parròquies de la comarca de l'Ulla, entre concellos com A Estrada, Vedra, Silleda, Boqueixón o Vila de Cruces. Els genets s'organitzen en dos bàndols, defensor i invasor, acompanyats d'una comparsa de mossos i una xaranga de disfresses lliures. El seu element central és l'atranque o alto, una disputa dialèctica entre generals que puja de to fins a acabar sempre en la reconciliació. Sobre el seu origen no hi ha certeses, tot i que se sol relacionar amb la Guerra de la Independència o amb les Guerres Carlistes. Avui és Festa de Interese Turístico de Galicia (declaració oficial per a festes d'especial interès turístic).
Curiositat
A la parròquia de Codeseda va existir un monestir documentat ja abans del 1164. D'aquell conjunt queden avui la casa rectoral i el cruceiro proper, a més del record en el topònim del llogaret.
Monument
Fundada el 1670 al lloc de Monteagudo, a la parròquia de Codeseda, forma conjunt amb el pazo homònim. A prop seu es troba també la capella de la Virgen de Guadalupe, aixecada cap al 1748.
Curiositat
La vila dedica al seu patró l'última setmana de juny la principal cita festiva del calendari local, al voltant del 26 d'aquell mes, amb actes que omplen durant dies el nucli urbà d'aquesta capçalera comarcal.
Monument
Una passarel·la penjant de cinquanta-cinc metres salva l'Ulla al vedat de pesca de Ximonde i uneix A Estrada amb Vedra, és a dir, dues províncies. El vedat compta a més amb refugi, centre d'interpretació i piscifactoria.
Fita
L'arquebisbe Martín Fernández de Gres va posar setge a la fortalesa per acabar amb el bandidatge que operava des dels seus murs. El plet per la seva possessió amb la noblesa es va prolongar fins que el comte Pedro Enríquez la va retornar el 1400.
Fita
El rei va vendre el coto d'Oca a María de Neira, i d'allà va passar al llinatge dels Gaioso, que va aixecar el pazo entre els segles XVII i XVIII. El 1948 el va heretar la duquessa de Medinaceli i el 1953 es va obrir al públic.
Fita
Durant la Guerra del Francès el pont sobre l'Ulla va perdre un dels seus arcs, que no es va refer fins al 1822. Noves reparacions el 1845 van retornar el pas a una via usada durant segles per traginers i pelegrins.
Activitat
Cada mes de maig el concello dedica una festa al salmó de l'Ulla, acompanyada d'un campionat internacional de pesca al vedat de Ximonde. El peix es prepara a la brasa i en preparacions tradicionals de ribera.
Gastronomia
A més del salmó, als vedats de l'Ulla s'hi pesquen el reo i la truita comuna, dues espècies que sostenen la cuina fluvial de les parròquies riberenques del concello, molt menys coneguda que la del marisc costaner.