Poble
Viana do Bolo és una vila d'uns 2.700 habitants assomada a un braç de l'embassament de Bao, sobre el riu Bibei, al cor d'una comarca coneguda com la Maxia Verde de Galícia, de muntanyes altes i valls profundes. Amb 271,51 km², és el segon municipi més extens d'Ourense després de La Vega, i va ser capçalera de partit judicial fins al 1965. L'agricultura, limitada pel clima i el minifundi, gira entorn de la castanya, de gran demanda, mentre la ramaderia, sobretot bovina, manté un fort aprofitament càrnic. Els seus primers pobladors es van assentar en un castre on avui s'alça la vila, lligat a la tribu dels bíbals i a l'antiga Forum Bibalorum. La seva torre medieval acull un museu etnogràfic, i el seu entroido, amb els boteiros de vestit brodat, culmina en la Festa da Androlla.
Monument
Únic vestigi del castell medieval, aquesta torre de planta quadrada i uns 33 metres d'alçada té origen al segle IX, quan es va aixecar per a la defensa davant dels musulmans; destruïda i reconstruïda el 1180 per ordre de Ferran II, es va tornar a refer al segle XV després de successius conflictes. Felip II la va convertir en cap d'un marquesat a favor de Pedro Pimentel, qui hi va col·locar l'escut que avui llueix la façana. Conserva la porta d'entrada al pati d'armes i la del pati d'honor, i a les guerres carlines del segle XIX va tornar a ser escenari d'enfrontaments; durant la guerra civil va servir de presó. Declarada monument historicoartístic el 1949, acull avui el museu etnogràfic de Viana.
Monument
Temple d'origen romànic tardà, de finals del segle XII, del qual es conserven els murs nord i sud amb finestres de doble arc de ferradura de tradició mossàrab; l'alta torre campanar, molt sòbria, es va aixecar al segle XIX.
Monument
Església d'arrel romànica, principal monument de la parròquia de San Cibrao (Viana do Bolo), que va formar part d'un convent de l'Orde del Temple; de la seva fàbrica primitiva només es conserva la senzilla portalada occidental, coberta per un alpendre obert. Té planta basilical de tres naus, quelcom insòlit a la comarca, separades per arcs de mig punt sobre columnes dòriques monolítiques. La documentació del monasterium Sancti Cypriani remunta el seu origen a l'any 916.
Monument
Temple aixecat al segle XIII, ja en el trànsit del romànic al gòtic, del qual amb prou feines resta original la portada principal, coronada per una austera rosassa calada; a l'interior conserva un retaule barroc.
Monument
Parroquial d'origen romànic reformada en època barroca, quan va rebre els tres retaules que avui presideixen la nau; juntament amb Santa María de Viana i San Pedro de Grixoa forma la tríada de temples medievals del municipi.
Monument
Santuari neoclàssic del segle XVII aixecat a l'alt de Quintela, sobre la vall del Bibei; congrega una de les romeries més concorregudes de la comarca el diumenge de la Trinitat i d'ell parteix una ruta circular d'uns deu quilòmetres.
Monument
Capella barroca de la vila que custodia un Crist articulat guardat en una urna de vidre, imatge que s'utilitza a les processons del davallament durant la Setmana Santa vianesa.
Monument
Casa gran del segle XVII a la parròquia de Fradelo, amb capella pròpia, font i colomar dins el recinte; és un dels quatre pazos que jalonen el rural de Viana do Bolo juntament amb els de Grixoa, Punxeiro i Oumoso.
Monument
Pazo del segle XVIII construït per la família Gaioso, organitzat al voltant d'un pati central i rematat per una torre; conserva capella i dependències agrícoles dins el conjunt tancat per mur.
Monument
Conjunt senyorial de l'aldea de Punxeiro la capella del qual, datada el 1736, llueix a la façana els escuts d'armes dels llinatges que van ser propietaris de la casa i de les seves terres de conreu.
Monument
Casa gran del segle XVIII articulada al voltant d'un pati interior, amb capella i dependències agràries, avui de propietat privada; a la mateixa aldea es conserven a més molins hidràulics i una font tradicional.
Monument
Conjunt de molins fariners escalonats sobre el riu Camba, a l'aldea de Pradocabalos, on els veïns molien el sègol per torns fins ben entrat el segle XX; formen part de l'inventari etnogràfic del municipi.
Natura
Recinte castrexo conegut com O Castelo, a la parròquia de Covelo, un dels set poblats fortificats catalogats al municipi juntament amb els de Punxeiro, Grixoa, Pontón i Quintela de Edroso.
Curiositat
Explotació aurífera romana a la parròquia de Caldesiños, on l'arrossegament del terreny amb aigua va deixar un paisatge de talls i canals que s'ha comparat amb Las Médulas; un mirador permet abastar tot el conjunt.
Curiositat
Trampa comunal per a llops amb planta en forma de creu, d'uns cent metres de costat i dos d'alçada, cap al centre de la qual els veïns batien les alimanyes; va ser recuperada i consolidada el 2019 després de dècades d'abandó.
Curiositat
Establiment termal d'aigües sulfuroses que va funcionar des de finals del segle XIX fins al 1958, amb hotel i edifici de banys propis; avui les seves ruïnes, envaïdes per la vegetació, es visiten vora la deu que li va donar origen.
Curiositat
Creu de gran mida construïda amb pedres del lloc travades amb ciment vora una àrea recreativa de la parròquia de Grixoa; és un exemple d'arquitectura devocional popular convertit en fita del paisatge local.
Natura
Castanyer centenari de la parròquia de Hedroso, considerat un dels exemplars més corpulents i longeus de Galícia; creix en un souto tradicional dels que van proveir de castanya tota la comarca durant segles.
Natura
Carballo de l'espècie Quercus robur de dimensions excepcionals que dona nom a la carballeira on creix; és l'arbre més notable d'un municipi dominat per soutos de castanyers, rouredes, bedolls i coníferes.
Natura
Embassament sobre el riu Bibei que nega unes 820 hectàrees i envolta el promontori de la vila, convertint el nucli antic en gairebé una península; els seus vessants concentren soutos i vinyes en forta pendent.
Natura
Presa aixecada el 1961 sobre el riu Bibei, al límit entre Galícia i la província de Zamora, de manera que el vas de l'embassament marca la mateixa frontera administrativa entre totes dues comunitats.
Natura
Abans d'unir-se al Sil, el Bibei excava un canó d'uns quaranta quilòmetres amb desnivells de fins a 500 metres; als seus vessants sobreviuen vinyes en socalcos i un dels boscos de ribera més antics d'Espanya.
Natura
Balcó natural situat a 1.290 metres d'altitud sobre Quintela de Edroso, des del qual es domina bona part de la vall del Bibei i les serres que separen la província d'Ourense de la de Zamora.
Natura
Salt d'aigua sobre el rego das Corgas, a la parròquia de Pexeiros, que s'estimba entre blocs de granit; el seu cabal resulta especialment vistós després de les pluges i el desglaç de les serres de l'est.
Natura
Alineació muntanyosa que supera els 1.200 metres d'altitud i tanca el municipi per l'est, separant la vall del Bibei de les terres altes de A Gudiña; el seu nom al·ludeix a l'escassetat d'aigua superficial als seus turons.
Activitat
Carnaval de Viana do Bolo, el més antic i amb més tradició de la zona, declarat Fiesta de Interés Turístico de Galicia (festa d'interès turístic de Galícia); la seva figura central és el boteiro, emmascarat de rostre negre que obre pas a grans salts recolzat en la monca, acompanyat pels folións, comparses de percussió que espanten meigas i meigallos. El calendari arrenca amb el Dijous de Compadres, quan els homes llancen farina a les dones, i segueix amb el Dijous de Comadres, amb els papers invertits; el Diumenge Gras porta la gran desfilada de carrosses i comparses, amb un dinar el plat central del qual és l'androlla, i el Dimarts d'Entroido tanca amb una batalla de farina i la crema nocturna dels Lardeiros. Els seus orígens es desconeixen per manca de documentació, tot i que una teoria els situa en ritus agrícoles prerromans.
Activitat
Certamen gastronòmic del Diumenge Gras dedicat a l'androlla, embotit de costella de porc picada i adobada que se sotmet a fumat tradicional; el febrer de 2026 va celebrar la seva cinquanta-quatrena edició. L'androlla s'elabora amb costela de porc, pebre vermell, sal i all, embotits al tram de més diàmetre de l'intestí gruixut, i de vegades inclou també trossos de cotna; es consumeix sobretot cuita, acompanyada de cachelos i verdura o d'un cocido, tot i que també es pot rostir al forn o a la graella. És un menjar típic del sud-est d'Ourense, de Lugo i d'El Bierzo, i a més de a Viana do Bolo té la seva pròpia festa a la localitat lucense de Navia de Suarna. El nom prové del francès andouille, ja documentat a l'edat mitjana.
Activitat
Trobada nascuda el 2015 que reuneix cada mes de gener a Viana do Bolo mascarades d'hivern arribades de diferents punts d'Espanya, Portugal i Itàlia, juntament amb els boteiros i folións locals.