Poble
A Gudiña és una vila d'uns 1.200 habitants situada a 979 metres d'altitud, a l'extrem sud-est de la província d'Orense i de Galícia, a la comarca de Viana, límit amb Portugal i a prop de la província de Zamora, en una zona d'hiverns molt durs coneguda com Terra de Frieiras. Hi passen la línia convencional de ferrocarril Zamora-La Coruña, amb estació inaugurada el 1957, i des del 2021 la línia d'alta velocitat Olmedo-Zamora-Galícia, amb parada a La Gudiña-Porta de Galicia. És aquí on el Camí de Santiago per la Via de la Plata es bifurca cap a Verín o cap a Laza. El 1506 es van allotjar a la vila Felip el Bell i Joana, que li van atorgar escut, i hi va néixer el missioner Sebastián de Aparicio.
Monument
Parroquial dels segles XVII i XVIII aixecada vora el Camí Sanabrés, amb retaules barrocs i una imatge del beat Sebastián de Aparicio, natural de la vila; el seu interior conserva la sobrietat del romànic rural.
Monument
Petit temple de carreus granítics dels segles XVII i XVIII, amb campanar central de dues campanes; la seva existència al costat de San Martiño s'explica perquè el municipi va estar repartit entre les diòcesis d'Astorga i Ourense.
Natura
Estela funerària preromana de granit localitzada el 1992 al paratge de Cabeza do Cichón, de 235 centímetres de llargada i 63 d'amplada màxima, amb un motiu gravat en relleu en una de les cares.
Natura
Poblat fortificat preromà assentat sobre la vall del riu Ribeira; el seu emplaçament domina un dels passos naturals entre les terres altes gallegues i la comarca zamorana de Sanabria.
Natura
Túmuls funeraris prehistòrics repartits per les superfícies planes de la serra del municipi, documentats a l'inventari arqueològic juntament amb el menhir de Tameirón com a testimoni del poblament megalític.
Curiositat
Galeria d'uns vint-i-cinc metres de llargada i quatre d'amplada excavada pels romans per desviar el riu Pentes i deixar en sec un meandre on buscaven or i estany; es conserva vora l'aldea de Barxa.
Curiositat
Explotació d'estany i wolframi d'arrel romana reactivada al segle XX, amb una cambra central de la qual parteixen diverses galeries; avui està negada i és el principal testimoni del passat miner del municipi.
Curiositat
Cinc habitatges de pedra i maó construïts als anys quaranta i cinquanta per allotjar els treballadors de la línia ferroviària Ourense-Madrid; avui abandonats, recorden l'auge que va portar el tren a aquestes aldees.
Curiositat
Trampa comunal per a llops situada al límit entre A Gudiña i Riós, amb murs convergents que conduïen a la fossa; està senyalitzada amb plafons interpretatius i integrada en una ruta de senderisme per la serra.
Curiositat
Fites mil·liàries romanes trobades al traçat de la calçada que servia les explotacions mineres del municipi; les peces es custodien avui al Museu Arqueològic Provincial d'Ourense.
Curiositat
Sebastián de Aparicio va néixer aquí el 20 de gener de 1502, va obrir els primers camins carreters de Nova Espanya i va morir gairebé centenari a Puebla; A Gudiña està agermanada amb la ciutat mexicana en la seva memòria.
Curiositat
A la plaça de la vila el Camí Sanabrés es divideix en dos ramals: un segueix per Laza, més curt i muntanyós, i l'altre per Verín, uns trenta quilòmetres més llarg però més planer per a qui viatja en bicicleta.
Curiositat
Estació ferroviària d'alta velocitat situada a La Gudiña, a la província d'Ourense, amb serveis de llarga distància. El nom Porta de Galicia al·ludeix a la seva situació a l'entrada a Galícia de la línia, en ser la primera estació en territori gallec, i serveix a més per distingir-la de l'estació de La Gudiña de la línia convencional. Es troba al punt quilomètric 382,613 de la línia d'alta velocitat que uneix Olmedo amb Galícia, entre les estacions de Sanabria AV i Ourense. Inaugurada per Felip VI el 20 de desembre de 2021, en entrar en servei el tram Sanabria-Ourense, es va aixecar expressament per donar servei ferroviari a aquesta comarca de muntanya. L'abril de 2023 es va habilitar un camí per a vianants d'uns 100 metres per a l'accés dels passatgers des del nucli de La Gudiña.
Curiositat
La vila va obtenir armes reials després d'allotjar el 1506 Felip I i la reina Joana durant el seu viatge pel nord-oest peninsular; l'episodi va quedar recollit a la documentació històrica del concello.
Natura
Vall profundament encaixada al sud-est del municipi, amb un desnivell d'uns quatre-cents metres des de l'aldea de Barxa fins a la llera; al seu fons es conserven el túnel romà i les velles mines d'estany.
Natura
Port de muntanya de la parròquia de O Canizo catalogat per la Xunta com a recurs natural associat al Camí de Sant Jaume; els seus bruguerars i pasturatges d'altura obren àmplies panoràmiques sobre les serres de la ratlla.
Natura
Zona de bany condicionada a la vora del riu Ribeira, a uns tres quilòmetres del nucli urbà, amb àrea recreativa; és gairebé l'únic punt d'aigua accessible en un municipi de 171 quilòmetres quadrats de serra.