Poble
Maceda és una vila d'uns 2.900 habitants situada entre els vessants de la serra de San Mamede, a la comarca d'Allariz-Maceda, província d'Ourense, el municipi de la qual agrupa la capital i 58 nuclis de població dispersos, la majoria de menys de 300 habitants. Comparteix nom i patró, San Pedro, amb la ciutat portuguesa de Macedo de Cavaleiros. Va viure una revolta pagesa contra els impostos el 1870 i va patir després una forta emigració, sobretot a Amèrica, que va reduir dràsticament la seva població des dels anys quaranta del segle XX. Està dominada pel seu castell dels segles XI i XII, molt malmès en el conflicte civil del segle XV; l'església de Santa Mariña guarda un relleu visigòtic, i el concello celebra al juliol el peculiar Entroido Quente, un carnaval fora de temporada.
Monument
L'origen del castell de Maceda es remunta a finals del segle XI, quan es va iniciar la torre de l'homenatge, possiblement per determinació reial; més tard va passar com a dot a María Fernández, filla del comte de Trava, en casar-se amb Xoán Ares de Novoa, integrant-se en els dominis d'aquesta família. La tradició hi situa la infantesa d'Alfons X el Savi. Durant la Gran Guerra Irmandiña va ser atacat i arrasat per les forces irmandiñas comandades per Diego de Lemos, i des de llavors va pertànyer als comtes de Maceda, descendents d'un dels principals dirigents d'aquella revolta. Molt deteriorat des del segle XVII, l'ajuntament el va adquirir el 1993 i va iniciar una restauració polèmica; avui, restaurat, funciona com a hotel-monument i conserva la seva torre de l'homenatge del segle XI.
Monument
Església parroquial que conserva un baixrelleu visigòtic del segle VII procedent d'un antic cenobi de benedictines; l'any 935 es documenta com a monja en aquest monestir la infanta Ximena, filla del rei Ordoni II.
Curiositat
Columna miliària de la Via Nova, la calçada romana XVIII entre Braga i Astorga, corresponent a la milla vuitanta des de Braga; va aparèixer a Foncuberta i va acabar reutilitzada com a fita dins el cementiri parroquial.
Natura
Serra que supera els 1.600 metres i es reparteix entre Maceda, Baños de Molgas, Vilar de Barrio i Montederramo; forma part del Macizo Central ourensà, declarat Zona Especial de Conservació dins la Rede Natura 2000. Juntament amb la Serra de Queixa, la Serra do Fial das Corzas i les muntanyes d'Invernadeiro forma l'espai d'alta muntanya gallega més complet. El seu punt més alt, la Fonte do Santo, arriba als 1618 metres, amb una capella dedicada al sant que dona nom a la serra i una romeria la segona setmana d'agost. La vegetació canvia de vessant: cap a l'est hi predominen el matoll i les coníferes de repoblació, mentre que cap a Maceda, a l'oest, hi apareixen roures, castanyers i bedolls. Pels seus monts es mouen cérvols, cabirols, senglars i llops.
Natura
Punt culminant de la Serra de San Mamede, entorn dels 1.614 metres, on brolla la font que li dóna nom i s'alça una petita capella dedicada al sant; fins allà puja una romeria la segona setmana d'agost.
Activitat
Els felos vesteixen màscara de fusta amb un somriure burleta i animals de la Serra de San Mamede pintats a la mitra, i es distingeixen per les seves mitges negres; només els solters poden vestir-la i recorren les parròquies sense previ avís.
Monument
Sepulcre gòtic conservat a l'església parroquial de San Pedro de Maceda, amb la figura jacent del noble Xoán de Nóvoa treballada en pedra sobre l'arca funerària, un dels millors exemples funeraris de la comarca.
Fita
El castell de Maceda, molt malmès a la Gran Guerra Irmandiña del segle XV, va ser declarat monumento histórico-artístico, la figura de protecció del patrimoni espanyol vigent entre el 1931 i el 1985, per decret del 22 d'abril de 1949; la rehabilitació dels anys noranta li va retornar el seu volum original i avui funciona com a hotel-monument.
Gastronomia
Mercat tradicional de la vila on es venen bestiar, embotits, formatges, pa i productes d'horta de les parròquies de l'entorn; funciona a més com a punt de trobada social del rural de l'alt Arnoia.
Curiositat
Màscares de carnaval pròpies del concello, amb careta de fusta, barret guarnit i cinturó d'esquellots, que recorren els llogarets imposant la seva llei. Són parents dels peliqueiros i dels cigarróns de l'entroido ourensà.