Poble
Pantón és un concello d'uns 2.350 habitants de la comarca de Terra de Lemos, a la província de Lugo, amb capital a la vila de Ferreira de Pantón. S'estén entre els canyons del Miño i del Sil, que formen l'embassament de Los Peares i fan de límit natural amb la província d'Ourense, en un entorn propi de la Ribeira Sacra lucense; el seu punt més alt és el mont Pena Pombeira, amb 703 metres, prop del canyó del Sil. Compta amb vinya acollida a la denominació d'origen Ribeira Sacra i amb una notable arquitectura religiosa romànica, entre la qual destaquen el monestir de Santa María de Ferreira i l'església de San Miguel de Eiré. Les boires són freqüents a la zona riberenca, amb precipitacions d'uns 1055 mil·límetres anuals.
Monument
Documentat ja el 1108 amb l'abadessa Ximena i refundat el 1175 per la comtessa Fronilda Fernández sota regla cistercenca; declarat Monumento Nacional (figura de protecció patrimonial espanyola vigent fins al 1931) el 1975, és l'únic cenobi gallec habitat sense interrupció des del seu origen.
Monument
Apareix a finals del segle XI com a Polumbeiro en una relació de cases cluniacenques i el 1108 el va cedir als benedictins la infanta Urraca; la seva església romànica, de tres naus rematades en tres absis semicirculars, és dels segles XII i XIII.
Monument
Resta d'un conjunt monàstic benedictí del segle XII declarat Monumento Nacional (antiga figura espanyola de protecció del patrimoni) el 1964; sobre el creuer s'aixeca una torre rectangular que ocupa tota l'amplada de la nau, solució única al romànic gallec. La tradició explica que les monges que l'habitaven el van abandonar després d'una invasió de formigues i es van retirar al veí llogaret de Pedragude, des d'on observaven el seu temple des del penyal anomenat A Pena da Monxa. A l'interior, l'absis semicircular es decora amb columnes aparellades de capitells amb caps de serp, s'accedeix a la capçalera per un arc triomfal triple que conserva pintures murals del segle XVI, i la porta nord mostra un Anyell de Déu entre brancals tallats amb fulles rematades en caps humans.
Monument
La Torre de Marce és una fortificació medieval situada al lloc de Marce, a la parròquia de Vilar de Ortelle, municipi de Pantón (Terra de Lemos, Lugo). Els seus orígens es remunten al segle IX. Apareix esmentada el 1158 com a Castelo do Miño i el 1164 en una confirmació reial de Ferran II; el 1480 era propietat de Lopo Alfonso de Marceo. La tradició local recorda que va pertànyer al Comte de Lemos i que la seva ombra arribava fins a l'església de Chouzán, a l'altra banda del Miño. De l'antiga fortalesa es conserva una torre de planta quadrada, de 7,5 metres de costat i fins a 7 d'alçada, construïda en granit tosc amb murs de 120 centímetres de gruix, avui envoltada de construccions més recents.
Natura
Brolladors termals del concello l'aprofitament dels quals està documentat ja en època romana; el topònim, repetit a tot Galícia, delata la continuïtat del culte a les aigües des de l'Antiguitat fins a la devoció cristiana.
Monument
Antic cenobi de la ribera del Miño, un dels tres monestirs del concello juntament amb Ferreira de Pantón i San Vicenzo de Pombeiro; la seva església conserva elements romànics sobre un assentament molt anterior.
Monument
Torre senyorial construïda a la primera meitat del segle XV pel duc d'Arjona, Fadrique Enríquez, en un pas del Camino Real entre Los Peares i Monforte de Lemos, a terres de Pantón; juntament amb la de Marce forma la parella de fortificacions que controlaven els passos cap al canó del Sil. La seva ubicació exacta és objecte de controvèrsia: algunes fonts la situen a l'aldea de Cotillón, parròquia d'Acedre, a partir d'un document de 1591, mentre que una investigació de l'associació Segredos de Pantón la identifica amb la Torre de Villamirón, a la parròquia de Pombeiro. Una llegenda local explica el nom com el lloc on una reina, després de cercar el seu fill desaparegut, el va trobar i va manar aixecar la torre per treure-li les seves penes.
Natura
Salt d'aigua d'uns quaranta metres de caiguda situat al terme de Pantón, al vessant que baixa cap al Miño; el sender d'accés passa vora un castro i per boscos de ribera de la Ribeira Sacra.
Natura
Vessant abancalat que descendeix fins al curs del Miño entre les parròquies de Ribeiras de Miño i Pombeiro, amb vinya en socalcs, soutos de castanyer i els monestirs abocats sobre l'aigua.
Curiositat
Gravats rupestres al monte San Román, a la parròquia d'Acedre; formen part dels disset conjunts d'art rupestre catalogats a Pantón, repartits també per Pesqueiras, Vilaxilde i Cancelada.
Curiositat
Recinte de culte excavat a la roca al terme de Pantón, testimoni de l'eremitisme altmedieval que va poblar els canons del Miño i del Sil abans de la fundació dels grans monestirs.
Gastronomia
Mostra que reuneix cada primavera els cellers de la denominació d'origen a Pantón, amb tastos populars i una festa da empanada en què es venen empanades i productes de les aldees del concello.