Poble
Entrimo és un concello d'uns 1.300 habitants, amb capitalitat al lloc d'A Terrachá, a la comarca de la Baixa Limia; s'estén pel parc natural del Xurés i limita amb el municipi portuguès de Melgaço. El seu nom, documentat com a Interimi en una concòrdia de 1149 entre el bisbe d'Ourense i l'abat de Celanova, significa «entre rius». Durant segles va estar sota la jurisdicció del monestir de Celanova i, més tard, dels comtes de Ribadavia i de Monterrei, fins que un plet el va retornar a la corona; el 1608 Felip III va eximir els seus veïns de càrregues militars per la seva situació fronterera. El seu temple major és el de Santa María a Real.
Monument
Aixecada al segle XVIII i acabada el 1739, presenta una façana-retaule de granit dels monts d'Entrimo organitzada en quatre cossos, amb onze parells de columnes salomòniques -vint-i-dues en total-, xifra sense igual en l'arquitectura religiosa gallega. El primer cos emmarca la porta amb tres parells de columnes i caps d'àngels; el segon mostra la imatge en pedra de la Mare de Déu de l'Assumpció entre quatre parells de columnes salomòniques enllaçades amb tiges de vinya; el tercer repeteix l'esquema amb un plafó de la Santíssima Trinitat, i el quart és un ample fris rematat per un frontó partit amb l'escut d'Espanya i tres estàtues d'àngels músics. Corona el conjunt una torre de vint-i-cinc metres datada el 1727.
Natura
Poblat fortificat dels quarquerns, el poble preromà que va donar nom a Aquis Querquennis; comparteix terme amb els castros da Pía da Moura i do Penedo das Serpes, en un concello de només cinc parròquies i divuit llogarets.
Natura
Túmuls megalítics que documenten l'ocupació humana més antiga del municipi, el topònim del qual apareix escrit com a Interimi en un acord eclesiàstic de 1149; es reparteixen pels vessants que davallen cap al Limia.
Natura
Tanca Entrimo per l'oest dins el parc natural, entre el riu Barcia i la vall del Limia; el municipi, de 84,5 quilòmetres quadrats, té una altitud mitjana de 511 metres i ascendeix des de l'embassament fins a aquests cims granítics.
Natura
Ocupa l'extrem oriental del concello, ja dins el parc natural Baixa Limia-Serra do Xurés; els seus vessants de matollar i bosc separen Entrimo de la vall del Limia i del veí embassament portuguès de Lindoso.
Curiositat
El març de 1608 Felip III va eximir els veïns de les obligacions militars, privilegi que Felip IV va confirmar el 30 de juliol de 1643; la concessió s'entén per la condició fronterera d'un terme que limita amb Portugal.
Curiositat
El Picaraño va ser un periòdic publicat a Entrimo entre 1909 i 1910, subtitulat Periódico Republicano Radical Revolucionario i encapçalat pel lema la seva missió és zurrar la badana. Va aparèixer l'1 de juny de 1909 sota la direcció i propietat de Vicente González, i sortia al carrer els dies 15 i 30 de cada mes amb un contingut marcadament anticlerical que feia seva la tríada de la Revolució Francesa, llibertat, igualtat i fraternitat. Va comptar amb col·laboradors corresponsals a Lisboa, Buenos Aires, Salamanca i Bande, i va arribar a publicar poemes d'Aureliano Pereira i de Manuel Curros Enríquez, un cas cridaner de premsa política en un concello fronterer d'amb prou feines cinc parròquies i divuit aldees.
Monument
Església parroquial de Galez, una de les cinc parròquies d'Entrimo, al vessant que mira a l'embassament de Lindoso; al seu territori es troben les mámoas de San Fiz, un dels conjunts megalítics del concello.
Natura
Mirador situat sobre la vall d'Entrimo, assenyalat per una escultura de Sant Rosend; des d'ell es domina la frontera amb Portugal, la serra do Quinxo i el fons de l'embassament de Lindoso sobre el riu Limia.
Natura
Embassament construït al tram portuguès del río Limia, la presa del qual, d'arc de formigó amb 110 metres d'alçada, s'aixeca a prop de l'aldea de Lindoso, a la regió portuguesa de Viana do Castelo. La seva construcció, iniciada el 1983 i acabada el 1992, es regeix pel conveni hispanoportuguès de 1968 per a l'aprofitament dels rius fronterers; genera electricitat per a Electricidade de Portugal i la seva central és coneguda com el Ferrari de Portugal. Les aigües remunten 17 quilòmetres per la vall del Limia i van anegar diverses aldees, entre elles A Reloeira, al concello d'Entrimo, i Aceredo, Buscalque i O Vao, a Lobios; en els anys de sequera extrema, el descens del nivell torna a deixar a la vista les seves ruïnes.
Natura
Recinte castrenc enfilat en un aflorament granític d'Entrimo el nom del qual al·ludeix a les serps; comparteix terme amb els castros do Monte do Quinxo i de la Pía da Moura, a la ratlla amb Portugal.
Activitat
Itinerari circular de 16,5 quilòmetres per la vall del riu Agro, a Entrimo, un dels recorreguts llargs senyalitzats del Parc Natural Baixa Limia-Serra do Xurés, entre soutos, molins i llogarets de muntanya.
Fita
Un document del 1149 acordat entre el bisbe Martín d'Ourense i l'abat Paio recull el topònim Interimi, primera citació coneguda del nom d'Entrimo, en un territori de frontera encara en procés de repoblació.
Fita
Enric II de Trastàmara, que va regnar entre el 1369 i el 1379, va lliurar les terres d'Entrimo a Juan Rodríguez de Biedma com a recompensa pel seu suport en la guerra civil contra Pere I, incorporant la comarca al patrimoni d'un llinatge nobiliari.
Gastronomia
Fira celebrada a la primera quinzena de maig al llogaret de Forquellas, a Entrimo, dedicada a l'empanada elaborada en forn de llenya, una de les cites gastronòmiques fixes del calendari de la Baixa Limia.
Gastronomia
Raça bovina autòctona de la ratlla d'Entrimo i do Xurés, de petita alçada i banyes molt llargues, criada en règim extensiu als monts comunals; la seva carn, de fibra fina, se celebra a la fira local de maig.