Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Calvos de Randín

Què veure i què fer a Calvos de Randín (Limia, Ourense): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 2 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Calvos de Randín és cada lloc

Pobles a prop de Calvos de Randín

Què veure a Muíños 11 km · 14 llocs
Què veure a Porqueira 13 km · 6 llocs
Què veure a Baltar 14 km · 7 llocs
Què veure a Bande 16 km · 17 llocs
Què veure a Os Blancos 17 km · 4 llocs
Què veure a Lobeira 17 km · 14 llocs
Què veure a Lobios 18 km · 18 llocs
Què veure a Rairiz de Veiga 20 km · 7 llocs

Espanya › Galícia › Ourense › Limia › Calvos de Randín

Què veure i què fer a Calvos de Randín

Calvos de Randín
Poble
Calvos de Randín és un concello d'uns 900 habitants de la comarca de La Limia, a la província d'Ourense, situat al costat de les serres de Larouco, O Xurés i A Pena i regat pel riu Salas, afluent del Limia. La seva situació fronterera amb Portugal va marcar la seva història: part del seu territori va pertànyer al Couto Mixto, els veïns del qual estaven exempts de pagar tributs a les corones de Castella i Portugal, podien triar lliurement a quin regne pertànyer i elegien batlle propi, privilegis abolits després del Tractat de Lisboa de 1864. Conserva jaciments megalítics com les mámoas de Monte Meau, poblats de cultura castrenya i diverses esglésies barroques dels segles XVII i XVIII, entre elles la de Santiago de Rubiás, que guarda a l'absis una finestra romànica de mig punt.
Església de Santiago de Rubiás
Monument
Reconstruïda al segle XVIII, manté a l'absis una finestra romànica de mig punt de l'edifici anterior; la resta de la fàbrica respon a reformes posteriors, com en tants temples de la ratlla. Rubiás va ser, juntament amb Santiago i Meaus, un dels tres pobles del Couto Mixto, la petita república fronterera extingida al segle XIX.
Palau de os Tejada
Monument
Casa senyorial dels segles XVIII i XIX que respon al model clàssic del pazo gallec; al mateix concello es conserva, ja parcialment arruïnat i amb planta en ela, el Pazo de Randín, una altra mostra de la hidalguia de la raia seca.
Pantà de o Salas
Natura
Embassament format pel riu Salas i inaugurat el 1971, situat principalment al veí concello de Muíños; les seves aigües inunden també l'extrem meridional de Calvos de Randín i part de la freguesía portuguesa de Tourém, al concello de Montalegre. Calvos de Randín, municipi de gairebé 98 quilòmetres quadrats i nou parròquies, limita al sud amb Portugal i està envoltat per les serres de Larouco, do Xurés i da Pena, que superen els 1.400 metres i li donen un clima de muntanya oceànica molt plujós; les ribes de l'embassament tanquen el terme pel sud.
Accident aeri de Monteagudo
Curiositat
El 22 de febrer de 1944 un avió britànic es va estavellar al mont Monteagudo i van morir els seus sis ocupants; el succés va quedar fixat en la memòria d'una comarca fronterera travessada pel contraban durant la guerra mundial. Era un Lockheed Hudson de l'esquadró 48 de la Royal Air Force, que volava des de Gibraltar cap a Anglaterra juntament amb altres dotze aparells: l'esquadró, que portava des del desembre de 1942 a Gibraltar fent patrulla marítima al Mediterrani, tornava per reequipar-se amb avions Douglas Dakota de cara a l'operació Overlord. En aquella mateixa missió un altre Hudson es va estavellar a la Sierra de la Estrella portuguesa, prop de Loriga, i també hi van morir tots els seus ocupants.
Els privilegis del Couto Mixto
Curiositat
El Couto Mixto va ser un microestat independent a la vall del riu Salas, al vessant nord de la serra do Larouco, entre Galícia i Portugal, format pels llogarets de Santiago —on es va establir la capital—, Rubiás i Meaus, amb 26,9 quilòmetres quadrats i no més de mil habitants cap al 1862-1864, segons el seu penúltim jutge, Delfín Modesto Brandón. Lligat des de la baixa edat mitjana al castell d'A Picoña i després a la casa de Bragança, no depenia de la corona portuguesa ni de l'espanyola. Els seus veïns gaudien d'asil davant la justícia d'ambdós regnes, no donaven soldats a cap exèrcit, estaven exempts d'impostos i tenien llibertat per comerciar amb sal, conrear tabac i triar nacionalitat espanyola o portuguesa. Amb el Tractat de Lisboa de 1868 va quedar sota sobirania espanyola.
La fi del Couto Mixto
Fita
El Couto Mixto va ser un microestat independent situat a la vall del riu Salas, a la serra del Larouco, entre Galícia i Portugal, format pels llogarets de Santiago, capital del territori, Rubiás i Meaus; ocupava 26,9 km² i, segons el seu penúltim jutge, no arribava a mil habitants entre 1862 i 1864. Sense estar lligat a la corona portuguesa ni a l'espanyola, gaudia de privilegis com el dret d'asil, l'exempció de donar soldats i de pagar impostos, la llibertat de comerç i conreu, i la possibilitat que els seus veïns triessin nacionalitat espanyola o portuguesa. El Tractat de Lisboa de 1864 va acabar amb aquesta sobirania, i el 23 de juny de 1868 el territori va passar formalment a Espanya. Els seus veïns van tenir un any per triar nacionalitat.