Poble
Bande és un concello de la província d'Ourense, a Galícia, capital de la comarca de la Baixa Limia, en una terra que va habitar la tribu dels querquennos fins al seu sotmetiment per Roma. Els romans hi van traçar la Vía Nova, entre Braga i Astorga, i hi van aixecar el campament d'Aquis Querquennis, o A Cidá, avui abocat a l'embassament das Conchas, que forma el riu Limia al seu pas pel municipi. Conserva l'església visigòtica de Santa Comba, Monumento Nacional des de 1921 (antiga figura espanyola de protecció del patrimoni), juntament amb restes arqueològiques com mámoas i els castros de Rubiás, Sarreas o Pena Maior. A prop del campament romà, a Baños, hi va haver un balneari d'aigües a 48 graus, recomanades per al reuma i les malalties de pell, avui negat en part per l'embassament. Compta amb uns 1.460 habitants en dotze parròquies.
Monument
Temple prerromànic visigot de la segona meitat del segle VII, l'únic d'aquest període que es conserva íntegre a Espanya i darrer vestigi d'un monestir al qual es van traslladar les relíquies de Sant Trocado, deixeble de l'apòstol Sant Jaume. De planta de creu grega inscrita en un rectangle de divuit per dotze metres, amb cimbori sobre el creuer, es va construir amb la vara visigoda com a mesura (0,80 metres), en carreuat a junt sec i amb arcs de ferradura de moderat peralt, seguint el model dels panteons paleocristians. Abandonat després de la invasió musulmana, Alfons III va encarregar la seva restauració el 872 al seu germà Odoario, que hi va fundar un monestir doble, masculí i femení. És Monumento Nacional (Monument Nacional, distinció del patrimoni històric espanyol) des del Reial Decret d'11 d'agost de 1921.
Monument
Recinte de 2,5 hectàrees amb muralla de 3,20 metres de gruix aixecada en granit sense morter, ocupat des de l'últim quart del segle I fins al 120 per una cohort dependent de la Legio VII Gemina; és bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) des del 2018.
Monument
A pocs metres del campament, la parada oficial de la Vía Nova oferia habitacions, quadres, forns de pa i un pou circular als viatgers que cobrien la ruta entre Bracara Augusta i Asturica Augusta. El conjunt, conegut popularment com «A cidade», es va aixecar a la vora del riu Limia, avui sota les aigües de l'embassament das Conchas, i va estar ocupat des de l'últim quart del segle I fins als anys vint del segle II el campament, i durant els segles II i III la mateixa mansio viària. Pel lloc discorre també la Ruta da Rainha Santa, camí de peregrinació a Santiago que coincideix en el seu tram inicial amb l'antiga Vía Nova. Declarat bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2018, compta amb un centre d'interpretació que acull un museu i diverses sales explicatives.
Monument
Pont d'origen romà declarat monument historicoartístic el 1944 i negat després per l'encoro das Conchas, sobre el riu Limia; només torna a treure el cap quan l'embassament baixa de cota a l'estiatge.
Natura
Poblat fortificat on va aparèixer una testa de guerrer galaicoromana que avui s'exposa al Museo Arqueolóxico Provincial d'Ourense; el concello conserva a més els castros de Sarreas, Fervenza, Seoane, Lobosandaus i Pena Maior.
Curiositat
Inscripció funerària procedent de l'antiga església d'Os Baños que recorda una persona morta en Crist l'any 545; és un dels epígrafs cristians més antics coneguts de la zona i es conserva al museu d'Ourense.
Natura
Els Baños de Bande són unes termes romanes situades a la parròquia dos Baños, al costat del campament romà d'Aquis Querquennis. Formen un conjunt de piscines de pedra i banyeres individuals que aprofiten una font les aigües de la qual, bicarbonatades sòdiques, fluorades i lítiques, brollen a 46 graus amb un cabal de 14 litres per segon; es consideren adequades per a afeccions dermatològiques, respiratòries, hepatodigestives i reumatològiques, la qual cosa va sostenir un balneari aixecat a començaments del segle XX. La construcció de l'embassament das Conchas va afectar les termes, que avui solen quedar cobertes per les aigües del riu Limia cada vegada que aquest puja de nivell.
Natura
Embassament sobre el riu Limia que el 1949 va negar el campament romà d'Aquis Querquennis i la Ponte Pedriña; en els estiatges l'aigua es retira i deixa al descobert les barraques, els graners i el fossat en v del recinte militar. Pren el nom del lloc das Conchas, a Santa Cruz de Grou (Lobeira), al costat de la presa, i cobreix 645 hectàrees repartides entre els concellos de Lobeira, Muíños i Bande; l'aigua també va cobrir els Baños de Bande. Va ser el primer gran embassament construït per Fenosa. En les seves aigües s'hi han detectat altes concentracions de cianobacteris pels abocaments de granges porcines properes.
Natura
Ramificacions de la Serra do Leboreiro que culminen a la Portela de Lamas, a 1.146 metres, amb la Fonte Santa a 1.088; tanquen per l'oest un concello de dotze parròquies abocat a la vall del Limia.
Monument
Explica el campament, la mansio i el traçat de la calçada XVIII amb els materials recuperats des del 1975, quan l'elèctrica concessionària de l'embassament va autoritzar les primeres excavacions, dirigides per Antonio Rodríguez Colmenero.
Monument
El Ponte de Cadós, d'origen romà, salva el río Cadós al lloc del mateix nom, a la parròquia de Cadós, concello de Bande (Baixa Limia, Ourense), que pren el nom precisament d'aquest pont. Igual que la veïna Ponte Pedriña, va quedar sota les aigües en aixecar-se l'embalse das Conchas, i només emergeix en els estiatges forts, quan el nivell del pantà baixa.
Monument
Temple parroquial del lloc d'Os Baños, vora el brollador termal les aigües del qual ragen prop dels 48 graus; a la seva fàbrica es conserva la inscripció funerària paleocristiana datada l'any 545.
Natura
Balcó sobre l'embassament das Conchas des del qual s'abasta la làmina d'aigua del Limia i, al fons, els cims de Fontefría; és un dels punts d'observació senyalitzats del Parc Natural Baixa Limia-Serra do Xurés.
Curiositat
El cap de guerrer de Rubiás és una escultura en granit d'un cap masculí, datada al segle I i considerada un dels exemplars més representatius de l'escultura galaicoromana en l'esplendor de la cultura castrenya. Va aparèixer el 1935 al castro de Rubiás, al costat del río Cadós, coronant una font del poble i completament descontextualitzada. Tradicionalment s'ha considerat part d'una estàtua ja citada el 1609 pel celanovès Mauro Castellá Ferrer. D'execució molt acurada, fa 30 per 30 per 20 centímetres, amb ulls ametllats sense pupil·les, nas prominent i boca de rictus melancòlic; el coll llueix un torques del qual no es conserva la part frontal. Es conserva al Museo Arqueolóxico Provincial de Ourense.
Fita
A finals del segle I dC Roma va obrir la Via Nova entre Bracara Augusta i Asturica Augusta; la seva tercera mansio, Aquis Querquennis, es va aixecar en terres de Bande, vora el Limia, amb campament ocupat fins a l'any 120 i banys termals.
Activitat
Certamen gastronòmic de Bande dedicat al peix, en un concello d'interior el rebost del qual depèn del riu Limia i de l'embassament das Conchas; se serveix en degustació popular acompanyat de vi de la terra.