Poble
Lobios és un concello ourensà d'uns 1.800 habitants a la ratlla seca amb Portugal, dins del parc natural de la Baja Limia y Sierra del Xurés, amb el qual limita a través dels passos fronterers de Portela do Home i A Madalena. A la parròquia de Río Caldo conserva les termes romanes d'Aquis Originis, mansió de la Vía Nova entre Braga i Astorga, al costat d'aigües termals que avui alimenten un balneari, i el santuari de Nosa Señora do Xurés. El municipi, repartit en deu parròquies i setanta-cinc nuclis de població, ofereix a més miradors com el d'A Cela, el poblet del mateix nom amb les seves cases encaixades a les roques, i restes d'antics pobles avui submergits sota l'embassament de Lindoso, visibles als mesos d'estiu quan baixa el nivell de l'aigua.
Monument
Una de les onze mansio, hostals gestionats per l'Estat per al descans dels viatgers, que jalonaven la Via XVIII entre Bracara Augusta i Astúrica Augusta; se situa a la milla 39 d'aquesta calçada, al costat del riu Caldo, en ple parc natural de Baixa Limia i Serra do Xurés (Lobios, Orense). La seva construcció inicial, de l'Alt Imperi, està arrasada; el que es conserva correspon a una segona fase de finals del segle II i principis del III, amb reformes fins a finals del IV o principis del V, i aprofitava les sortides termals del lloc amb una extensió original d'uns 500 metres quadrats, dotada de complexos termals privats i peristils. El jaciment es va descobrir per casualitat i es va excavar entre 1989 i 1995 pel Museo Arqueológico Provincial de Orense.
Monument
Els Miliarios da Portela do Home es conserven al costat d'aquest port de muntanya de la serra do Xurés, a la parròquia de Río Caldo, dins el concello de Lobios, en el punt més meridional de Galícia i al límit amb el Parc Nacional de Peneda-Gerês portuguès. Per aquí discorria la via romana Vía Nova, que unia Bracara Augusta amb Astorga; just en passar la ratlla portuguesa es concentra el nombre més gran d'aquests miliaris documentat en tot l'imperi romà, i es discuteix si allà hi va haver una pedrera on es treballaven o si es van reunir en època posterior. El pas, a 822 metres d'altitud, va ser escenari el 1384 de la retirada de l'host d'Enric de Trastàmara; com a frontera va mantenir una duana oberta fins a l'entrada en vigor de l'acord de Schengen el 1992.
Monument
Temple de la parròquia de Río Caldo que és el principal focus de peregrinació de la serra, amb festa el 8 de juliol; s'alça al cor d'un municipi de deu parròquies enganxat a la raia seca portuguesa.
Natura
El Parc Natural Baixa Limia-Serra do Xurés, declarat l'11 de març de 1993, és el més gran i el més agrest dels parcs naturals gallecs, i l'únic amb flora i fauna de caràcter mediterrani. S'estén per les serres de Laboreiro, Xurés i Pena, als concellos orensans de Lobios, Entrimo, Muíños, Lobeira i Calvos de Randín, fins a la frontera amb Portugal, on enllaça amb el parc nacional de Peneda-Gerês; des de 2009 forma amb ell la Reserva de la Biosfera transfronterera Gerês-Xurés. A Lobios es troba la serra de Santa Eufemia, amb el seu pic homònim de 1115 metres, a la ratlla amb Arcos de Valdevez i Ponte da Barca (Portugal). Altres cims del parc superen els 1300 metres, com el Coto Dourado, a la serra do Laboreiro.
Natura
Reserva de la biosfera hispanoportuguesa reconeguda per la Unesco el 2009, que uneix el parc natural gallec de la Baixa Limia i Serra do Xurés, al municipi orensà de Lobios, amb el parc nacional portuguès de Peneda-Gerês. Abasta 260.000 hectàrees d'afluents del riu Limia, com el Vez, l'Homen i el Cávado, al seu pas per les serres do Xurés, do Quinxo i de Santa Eufemia, un espai de muntanya granítica amb cims com la Nevosa i la Fontefría i rius de curs gairebé rectilini. Un 24 per cent de la seva superfície és en territori espanyol, catalogada com a zona nucli de màxima importància per a la conservació. És una de les reserves transfrontereres més grans de la Unió Europea i es gestiona de manera conjunta per Espanya i Portugal.
Natura
Rierol estacional que davalla prop de quatre-cents metres en poc més d'un quilòmetre entre salts i gorgs, alguns de vint metres, abans d'alimentar el riu Caldo; només es veu en tot el seu cabal després de pluges abundants.
Curiositat
El 8 de gener de 1992 l'elèctrica portuguesa va tancar les comportes de l'embassament de Lindoso i va negar aquest llogaret de la parròquia de Manín juntament amb Buscalque, O Vao i A Reloeira; a les sequeres reapareix entre el fang.
Activitat
Gorgs a l'aire lliure alimentats per les mateixes sorgències que els romans van aprofitar a la mansio d'Aquis Originis, a la vora del riu Caldo; l'aigua brolla molt calenta i s'atempera en barrejar-se amb el corrent.
Activitat
Itinerari senyalitzat que segueix la calçada XVIII entre la Portela do Home i Santa Comba de Bande, remuntant la vall del Caldo per on els enginyers romans van salvar els desnivells de la serra.
Monument
Capella aïllada al vessant del monte do Grou, a la serra del Leboreiro; al seu costat s'estén una necròpolis tumular, senyal que el lloc ja era sagrat molt abans de l'arribada del cristianisme.
Monument
Ermita de la parròquia de San Salvador de Manín, a l'interior de Lobios; juntament amb la propera capella de Sant Isidre forma el petit conjunt d'arquitectura religiosa menor d'aquesta vall del Parc Natural del Xurés.
Natura
El río Caldo dona nom a la parròquia de Santa María de Río Caldo, al concello de Lobios, i desemboca al Limia al costat del balneari de Os Baños, amb les seves aigües termals i la seva platja fluvial. Pel seu tram baix discorria la Via Nova romana, que portava fins a la mansio viària d'Aquis Originis, de la qual es conserven mil·liaris; a prop es troba també l'ermida da Virxe do Xurés. Avui conserva l'àrea recreativa d'Espendelo com a punt de gaudi de les seves aigües.
Natura
Rierol de muntanya del Parc Natural do Xurés recorregut per un sender circular d'1,7 quilòmetres que enllaça molins restaurats, ràpids i gorgs de bany encaixats entre blocs de granit.
Curiositat
Conjunt de túmuls megalítics repartits pel monte do Grou, entorn de l'ermita de San Bieito; s'hi suma al mateix concello l'anta do Couto, un dels dòlmens visibles de la Baixa Limia.
Activitat
Sender circular d'uns quatre quilòmetres que puja des del fons de la vall fins al santuari do Xurés, entre blocs granítics i matollar de muntanya, dins del parc natural més gran de Galícia.
Monument
El Museo Numismático de Lobios, instal·lat a l'edifici del mateix ajuntament, és una exposició permanent de moneda gallega impulsada pel numismàtic local Jaime Paz Bernardo, nascut a Quintela, i inaugurada el 30 de juliol de 1996 pel llavors president de la Xunta, Manuel Fraga. Aquell mateix any va rebre el premi Excel·lent al Mèrit Numismàtic de l'Asociación Numismática Española. Els seus fons reuneixen peces encunyades o relacionades amb Galícia des de l'Antiguitat fins a l'edat moderna, entre elles un as d'Octavi August encunyat cap a l'any 25 aC a Lucus Augusti, considerada la primera moneda encunyada a Galícia, un diner de billó d'Alfons IX encunyat a Santiago de Compostela i maravedisos dels Reis Catòlics de la Real Casa de la Moneda de La Coruña.
Activitat
Festa gastronòmica celebrada a Lobios durant la segona quinzena d'agost entorn dels callos guisats a l'estil de la Limia, un plat de matança que aquí se serveix en degustació popular a l'aire lliure.