Poble
Carballedo és un concello de la comarca de Chantada, a la província de Lugo, d'uns 140 quilòmetres quadrats, terra de mitjana muntanya entre la serra do Faro i el riu Miño, a les aigües del qual se suma l'embassament dels Peares; el seu nom al·ludeix a una terra de molts carballos, roures. Després de la desaparició de l'antic concello d'Asma el 1840, la seva capital va passar successivament per diversos llocs abans de fixar-se a A Barrela. Del megalitisme es conserven les mámoas de Vilar de Monte, i de la cultura castrexa els castres de Morgade i Buciños. Del romànic conserva les esglésies monacals de Santo Estevo de Chouzán i San Xoán da Cova. A mitjan segle XIX va arribar a tenir 5320 habitants; avui compta amb uns 1987.
Monument
Temple romànic de finals del segle XII, amb referències documentals que es remunten al segle IX, procedent d'un antic monestir a la ribera del Miño. Conserva absis semicircular i permòdols tallats, i va ser traslladat pedra a pedra el 1953 per l'arquitecte Pons Sorolla davant la inundació de l'embassament d'Os Peares. És el testimoni medieval més notable d'un concello que reuneix vint-i-tres parròquies.
Monument
Antic cenobi romànic de la ribera del Miño, un dels dos temples monacals que conserva el concello juntament amb Chouzán. Va haver de ser desmuntat i reconstruït vessant amunt per Pons Sorolla a causa de la construcció de la presa, i en el trasllat es va perdre una de les seves capelles laterals. Les dues versions conservades discrepen sobre l'embassament responsable: una l'atribueix a la presa d'Os Peares i una altra a la pujada de les aigües de l'embassament de Belesar.
Monument
Temple que reuneix restes de diverses èpoques i conserva, esculpida en lletra romana, la frase Fides, Spes, Caritas, considerada la inscripció cristiana més antiga de Galícia; sobre l'arc triomfal s'hi va encastar una tapa de sarcòfag paleocristiana.
Natura
Poblat fortificat de l'edat del ferro a la parròquia de Buciños, un dels quatre castros catalogats del concello juntament amb els de Morgade, Papelle i Touza, en un tram de serra que domina la vall del Búbal.
Natura
Cordal de mitja muntanya que tanca el concello per l'oest i culmina al Monte Faro, límit natural entre les províncies de Lugo i Pontevedra i divisòria d'aigües entre les conques del Miño i de l'Ulla. Entre la serra i el riu es desplega el terme municipal, amb bruguerars i carballeiras a les cotes altes.
Natura
L'encoro dos Peares és un pantà artificial creat el 1955 sobre el riu Miño, entre els municipis de Carballedo i Pantón, a la província de Lugo. La seva presa, de gravetat, té 94 metres d'alçada i dona lloc a un embassament de 182 hectòmetres cúbics de capacitat i 535 hectàrees de superfície, aprofitat per una central hidroelèctrica. Les seves aigües van negar el fons de la vall a l'extrem sud-oriental del concello i van obligar a traslladar de lloc les esglésies romàniques de Chouzán i da Cova, dues dècades abans que el cèlebre cas de Portomarín.
Natura
Afluent que recorre l'interior del concello encaixat entre vessants de roureda abans de lliurar les seves aigües al Miño, articulant el corredor de llogarets i molins del centre de Carballedo.
Curiositat
Tapa de sarcòfag llaurada cap al 315-325 en marbre pentèlic d'Atenes per un taller romà, amb els Reis Mags, Adam i Eva i el cicle de Jonàs; és un dels primers vestigis del cristianisme a Galícia.
Natura
Les mámoas de Vilar de Monte, a la parròquia d'A Aguada, dins del municipi de Carballedo, formen una necròpolis megalítica de túmuls funeraris repartits per aquest mont comunal, el conjunt prehistòric més destacat d'un municipi que suma a més diversos castres de l'edat del ferro. El mateix topònim, derivat del llatí villaris, al·ludeix al seu emplaçament sobre un mont. En aquest petit indret, que el 2018 amb prou feines comptava amb dotze habitants, va néixer Vicenta Sotelo Puga, àvia de l'escriptor Ramón Otero Pedrayo.
Monument
Singular edificació amb aire de talaia que domina Os Peares, el punt on conflueixen els rius Miño, Búbal i Sil; forma conjunt amb l'església parroquial en què va aparèixer el cèlebre sarcòfag paleocristià.
Monument
Construïda entre finals del segle XVIII i començaments del XIX, custodia les cendres de sant Pegerto Màrtir, portades des de Roma el 1823, una relíquia poc habitual en una parròquia rural de l'interior lucense.
Natura
El territori conserva diversos poblats fortificats de la cultura castrexa, entre ells els castros de Morgade, Buciños, Papelle i Touza, repartits per les altures que dominen les valls del Miño i del Búbal.
Natura
Al tram encaixat del riu es conserven vernedes, boscos mixtos de vessant i antics camins de vinya, en un front fluvial que l'embassament de Belesar va transformar profundament a partir dels anys seixanta.
Curiositat
Sepulcre de pedra del segle IV trobat al concello, una de les peces romanes més antigues de la comarca, que se suma a les mámoas megalítiques i als castros dispersos per les seves vint-i-tres parròquies.
Fita
L'ompliment de l'embassament, construït entre el 1957 i el 1963, va cobrir aldees, camins, vinyes en feixes i l'emplaçament de l'antic monestir de Chouzán, alterant de soca-rel l'ecosistema i l'economia de la ribera del Miño.