Poble
Samos és un concello de la comarca de Sarria, a Lugo, a uns 700 metres d'altitud a la vora del riu Oribio i la serra del mateix nom, a onze quilòmetres de Sarria i 45 de la capital lucense. Té uns 1.150 habitants repartits en 119 nuclis de població i 24 parròquies. Està dominat pel monestir benedictí de San Xulián, fundat en època sueva i considerat un dels centres religiosos més importants de Galícia; al seu costat sobreviu una capella mossàrab del segle IX i per la vila discorre el Camiño Francés. L'economia es recolza en l'agricultura, la ramaderia i un turisme rural creixent, amb la gastronomia com a reclam; l'Oribio és conegut per les seves anguiles i truites.
Monument
El mosteiro de San Xulián de Samos s'aixeca en una vall tancada del concello lucense de Samos, per on passa el Camí Francès; és un dels cenobis benedictins més antics d'Occident, amb fundació atribuïda a Martiño de Dumio al segle VI i renovació al segle VII per Froitoso de Braga. La primera menció escrita, del 665, recull que el va reconstruir el bisbe de Lugo Ermefredo; després de la invasió musulmana, va acollir, ja amb la reconquesta de Froila I, la seva vídua i el seu fill, el futur Alfons II, i va arribar a posseir dues-centes viles. Va cremar el 1558 i de nou el 1951, cosa que va obligar a reconstruir-lo; la seva església barroca es va aixecar entre 1734 i 1748, i el seu Claustre Gran, de 1685 a 1689, és el més gran d'Espanya. Al costat del monestir s'aixeca la capella del Salvador, del segle IX i traces mossàrabs.
Monument
Aixecat entre 1685 i 1689, amb uns 3.000 metres quadrats està considerat el claustre més gran d'Espanya; al seu centre s'alça l'estàtua del pare Feijoo, que va prendre l'hàbit benedictí a Samos el 1690.
Monument
Petit oratori mossàrab del segle IX aixecat en pissarra darrere del monestir, amb planta trapezoïdal i porta d'arc de ferradura; és la construcció més antiga conservada del conjunt i guarda pintures murals del segle X.
Natura
Vora la capella mossàrab creix un xiprer d'uns tres segles i més de vint-i-cinc metres d'alçada, inclòs al catàleg d'arbres singulars de Galícia; la seva presència va donar nom popular a la capella que l'acompanya.
Curiositat
La comunitat benedictina del monestir de San Xulián de Samos, fundat segons la tradició al segle VI per Martín de Dumio i un dels més importants de Galícia, conserva una biblioteca de 31 metres de llarg i uns 25.000 volums, reunida al llarg de segles i refeta després dels incendis de 1558 i 1951 i l'exclaustració de 1835, quan els monjos no van tornar fins al 1880. És un dels fons monàstics més notables que queden a Galícia, dins d'un conjunt que barreja el gòtic tardà, el renaixentista i el barroc: l'església, construïda entre 1734 i 1748, té planta de creu llatina i tres naus, i el monestir compta a més amb el Claustre Gran, de 54 metres de costat i el més gran d'Espanya, aixecat entre 1685 i 1689.
Natura
La serra do Oribio és una de les serres orientals de Galícia, que s'estén en direcció est-sud-oest pels concellos de Samos i Triacastela, separant les dues valls; limita al nord amb la vall del riu Sarria i al sud amb la del Lóuzara, totes dues alimentades pels seus vessants. Forma part de la zona especial de conservació d'Ancares-Courel i assoleix la seva alçada màxima al pic Oribio, a 1.447 metres, amb vessants de forta pendent que cauen cap al fons de les valls. Per la serra discorria l'antic Camiño Real do Oribio, d'origen prerromà i després anomenat Camiño de Castela, que comunicava els regnes de Galícia i Castella; les referències a aquesta via apareixen en documents conservats al Mosteiro de Samos i al Pazo de Perros, a Calvor.
Activitat
En sortir de Triacastela el Camí Francès es bifurca i una de les dues branques baixa per la vall de l'Oribio fins a Samos, una mica més llarga però triada per milers de pelegrins per dormir a l'ombra del monestir benedictí.
Monument
Petit oratori de finals del segle IX aixecat a poca distància del monestir, amb arc de ferradura i aparell de maçoneria; és una de les construccions preromàniques més ben conservades de Lugo. Coneguda també com capela do Ciprés, per un xiprer proper de 27 metres d'alçada, conserva l'estructura d'un oratori mossàrab dividit en cel·la ministerial i nau principal, recorreguda per una bancada del segle XII. L'interior guarda frescos del segle X amb creus, portalades, alfics i decoracions florals. Va servir després com a oratori per als monjos del monestir de Samos i més tard va quedar en abandó, usada com a cobertís per a eines de conreu, fins a ser declarada Monumento Nacional (una antiga categoria espanyola de protecció del patrimoni) el 1944.
Natura
Sostre del concello amb 1.443 metres d'altitud, als contraforts de les serres orientals. Els seus vessants de bruguerar i roureda cauen bruscament cap a la vall on s'assenta el monestir.
Curiositat
Arbre monumental que presideix el pati situat al costat de la capella prerromànica del Salvador i que li ha donat el seu nom popular: els veïns i els pelegrins coneixen el conjunt com la capella del xiprer.
Fita
Un foc devastador arrasa el 1951 bona part de l'abadia benedictina de San Xulián de Samos, inclosa la seva biblioteca de trenta-un metres de llarg i vint-i-cinc mil volums; la reconstrucció posterior va retornar al conjunt els claustres i les dependències que avui es visiten. No era el primer incendi del monestir, fundat al segle VI segons la tradició per Martiño de Dumio, que ja el 1558 havia patit un altre foc que va obligar a la seva reedificació total. La comunitat va ser exclaustrada el 1835 i els monjos van tornar el 1880. Entre les seves dependències destaca el Claustro Grande, construït entre 1685 i 1689, amb 3.000 metres quadrats, el més gran d'Espanya, i l'església barroca, aixecada entre 1734 i 1748, amb una escalinata en forma de llaç que recorda la de l'Obradoiro compostel·là.