Poble
Pol és un municipi de la província de Lugo, a Galícia, que s'estén pels vessants de la serra de Meira, amb capital a Mosteiro des de 1970 i una població d'uns 1.550 habitants repartits en disset parròquies. El seu topònim prové del llatí villa Pauli. El territori conserva mámoas i castros prehistòrics, i per Valonga passava la via romana que, procedent d'Astúrica Augusta, es bifurcava cap a Ribadeo i Vivero; d'aquella època es conserva una ara votiva dedicada als lares viales, avui al museu del castro de Villadonga. A l'edat mitjana van existir monestirs a Arcos, Mosteiro i Silva, que van desaparèixer quan l'Orde del Cister es va instal·lar al proper monestir de Santa María de Meira. L'església local conserva una portalada romànica sota reformes barroques posteriors.
Monument
Vil·la romana situada a la parròquia de Silva que conserva un notable mosaic, el testimoni més eloqüent de la romanització d'aquestes terres travessades per la calçada que venia d'Astúrica Augusta.
Natura
Poblat fortificat que dona nom al lloc i encapçala la nòmina de castros d'aquest concello lucense, entre els quals figuren diversos recintes coneguts simplement com Os Castros, repartits per distintes parròquies de Pol.
Monument
Església parroquial d'Arcos, un dels tres llocs del concello on hi va haver monestir en època medieval juntament amb Mosteiro i Silva; el topònim mateix conserva la memòria d'aquella vida religiosa desapareguda.
Monument
L'església parroquial de San Salvador de Mosteiro dona nom a aquesta parròquia del concello de Pol, el topònim de la qual recorda el cenobi medieval que hi va existir. A la seva praza de Galicia s'aixequen dues escultures commemoratives: una dedicada a l'emigrant, erigida amb motiu del 25è aniversari de la Festa ó Emigrante, i una altra en homenatge als caçadors de Pol.
Natura
Alineació que tanca el concello pel sud-est, davant de la Serra de Meira que el limita pel nord-est; entre totes dues s'obre la depressió agrària per la qual discorren els rius Azúmara i Lea.
Natura
Neix a gairebé 1.000 metres d'altura a la parròquia de Montecubeiro, als contraforts dels monts Pradairo i Pena Grande, a l'ajuntament de Castroverde, i s'interna després en el de Pol, on és un dels tres rius principals del concello: tributari de la conca del Miño, travessa les terres planes de l'oest de Pol entre prats de dalla i boscos de ribera, en una de les zones ramaderes més productives de l'interior lucense. Després de passar també pel municipi de Castro de Rei, i amb una conca d'uns 200 km², aboca les seves aigües al Miño, al lloc de Coea, després de 25 quilòmetres de recorregut. És un riu de règim pluvial oceànic, amb un cabal mitjà de 0,4 m³/s i una precipitació mitjana a la seva conca de 1.122 mm anuals.
Natura
El riu Lea neix a prop del lloc de Laga, al sud del municipi de Pol (Lugo), al qual dona nom per travessar la seva parròquia de Lea, i després de recórrer-lo passa al municipi de Castro de Rey, on desguassa al Miño, a l'aldea de Beloi, després d'un curs de 23,5 quilòmetres. És un riu de plana, de règim pluvial oceànic, que pot desbordar-se en pluges extraordinàries; els seus principals afluents són el riu de Guimarás i el rego dos Corvos. El seu nom podria remuntar a un antropònim germànic, sense relació amb el riu homònim del País Basc. La seva vall oberta, de sòls profunds, explica la densitat d'aldees i d'explotacions lleteres que caracteritza aquest concello lucense.
Natura
A diferència dels seus veïns, el Lúa aboca les seves aigües cap al vessant cantàbric, de manera que el concello queda repartit entre dues grans conques; la seva capçalera s'obre a les estribacions de la Serra de Meira.
Curiositat
El mosaic conservat a la vil·la romana de Doncide, a la parròquia de Silva, és una de les poques pavimentacions musivàries documentades a l'interior de Lugo i prova el nivell de vida dels seus propietaris.
Curiositat
Pel concello passava la calçada que unia Astúrica Augusta amb el nord-oest peninsular; els materials recuperats en el seu traçat es conserven al Museu Provincial de Lugo i expliquen la densitat de jaciments romans de la zona.
Activitat
Celebració que reuneix cada any els veïns que van marxar i els seus descendents; a la plaça de Mosteiro s'hi van aixecar sengles escultures dedicades a l'emigrant i al caçador, les dues figures que el concello va voler recordar.
Monument
Església parroquial d'una de les dinou feligresies del concello, amb fàbrica de maçoneria, absis recte i afegits d'època moderna sobre una construcció medieval de la qual queden restes als murs.
Monument
Temple parroquial envoltat pel seu atri i el seu cementiri, característic del poblament dispers dels contraforts de la serra de Meira, amb espadanya de dues obertures i coberta de llosa de pissarra.
Monument
Casa senyorial del lloc de Pousadela que llueix escut d'armes sobre la porta principal, testimoni de la petita hidalguia rural que va controlar aquestes terres entre els segles XVI i XVIII.
Monument
Pazo rural de planta en ela amb corredor i pati tancat, un dels diversos caserius hidalgos escampats pel concello juntament amb la Casa do Avogado i la Casa Grande de Enriba, tots lligats a llinatges locals.
Natura
Serra que juntament amb la de Meira emmarca el concello de Pol, situat a uns 505 metres d'altitud mitjana, i fa també de frontera amb Castroverde i Baleira, des d'on es domina una vista panoràmica dels tres municipis. Coneguda també com serra do Miradoiro, assoleix el seu punt més alt al monte Pradairo, a 1.034 metres, on a més del vèrtex geodèsic es conserva una caseta antigament usada per a la vigilància d'incendis; en dies clars es albira bona part de la Terra Cha i les serres d'A Coruña, Ourense i Astúries. De les seves faldes neixen rierols que van a parar tant a la conca del Minho com a la vessant cantàbrica, entre ells el mateix riu Eo i el seu afluent el riu Martín.
Curiositat
Llogaret catalogat com a conjunt singular per la coherència de la seva arquitectura popular: habitatges de pedra, quadres, hórreos i fonts que formen un caseriu compacte entre prats de dall.
Curiositat
El concello ha donat una ara votiva dedicada a divinitats domèstiques i tessel·les i fragments de mosaic procedents d'una vil·la, prova que la romanització va arribar a aquestes valls interiors del nord lucense.
Fita
El cenobi de Silva, un dels tres monestirs medievals documentats al concello juntament amb els d'Arcos i Mosteiro, obté entre el 1154 i el 1159 la protecció pontifícia que garantia els seus béns davant de la noblesa local.
Gastronomia
Fira especialitzada que se celebra entorn de la festivitat del patró dels llauradors i reuneix maquinària agrícola, bestiar i parades d'alimentació amb productes de les explotacions del concello.