Poble
Baleira és un concello de muntanya d'uns 1.100 habitants, a la comarca de la Fonsagrada, a la Galícia oriental, la capital del qual, O Cádavo, s'alça a prop dels 1.050 metres entre les serres orientals que fan frontera natural amb Astúries. El territori es reparteix en dotze parròquies i cent vint-i-cinc entitats de població. La ramaderia, amb vaques lleteres a la vall de l'Eo i rubia gallega per a carn a les zones més altes, ocupa gairebé tres de cada quatre actius, mentre l'agricultura es practica sobretot de subsistència. Al nord del municipi s'estén el bosc da Marronda, protegit per la seva riquesa forestal i ecològica, i el Camiño Primitivo a Santiago travessa el seu territori.
Monument
Temple parroquial els orígens del qual es remunten al segle XI, un dels més antics de la muntanya lucense oriental i d'un concello repartit en dotze parròquies entre les serres do Pozo i da Lastra, en ple Camí Primitiu. El municipi suma a més l'església de San Pedro da Esperela, amb retaules barrocs del segle XVIII.
Monument
Església reconstruïda al segle XVIII que conserva elements romànics de la fàbrica anterior; s'aixeca a la parròquia d'Esperela, la mateixa en què se situa el paratge conegut com a Campo da Matanza.
Monument
Temple aixecat entre finals del segle XVII i començaments del XVIII a la parròquia de Retizós, una de les diverses del concello que conserven també capelles disperses pels llogarets, com les de Castro, Vilarín o Cabreira.
Monument
Casa senyorial situada a la parròquia de Córneas, un dels dos exemples d'arquitectura nobiliària del concello juntament amb la casa de Luaces; el seu entorn conserva hórreos de fàbrica tradicional de la muntanya de Lugo.
Monument
Vella casa hidalga del lloc de Vilaselle, testimoni de la petita noblesa rural que va dominar aquestes terres altes; al seu voltant es conserven pallozas, cabozos i trobos de l'arquitectura popular de la comarca.
Monument
Labors aurífers d'època romana oberts al mont de Vilagarcía, prova que l'explotació imperial de l'or va arribar també a aquestes muntanyes de l'orient de Lugo, lluny de les grans cortas de Las Médulas.
Natura
Espai protegit de la Xarxa Natura 2000 de 1.211 hectàrees que allotja les fagedes més occidentals d'Europa juntament amb roures, castanyers i grèvols, amb més de cent setanta espècies d'arbres i arbustos inventariades.
Natura
Alineació muntanyosa que assoleix els 1.049 metres a les Penas de Pasadama i els 958 al Padornelo; els seus vessants alimenten els primers rierols dels rius Navia, Eo i Neira, que neixen tots en aquest concello.
Natura
La serra da Lastra s'estén de nord a sud entre els concellos de A Fonsagrada i Baleira, amb una altitud mitjana al voltant dels 736 metres. El seu punt més alt és el pico do Padornelo, amb 958 metres sobre el nivell del mar. Tanca el concello de Baleira pel sud, en una zona de brañas, torberes i pastures comunals on tradicionalment ha pasturat el bestiar boví i oví que sosté l'economia agrària i ramadera del municipi.
Curiositat
En una àrea recreativa d'O Cádavo es conserva una peça escultòrica projectada per Antoni Gaudí per al temple de la Sagrada Família de Barcelona, l'única d'aquell projecte que es troba fora de la mateixa obra.
Curiositat
El Campo da Matanza és una muntanya d'uns 840 metres d'altitud, relativament plana, a la parròquia d'Esperela, municipi de Baleira; el Plan Xeral de Ordenación Municipal de 2013 hi inventaria vuit mámoas o túmuls, algunes amb la massa tumular molt remoguda per la plantació de pins i altres millor conservades, de fins a vint metres de diàmetre i un metre d'alçada, amb fossats de violació en els quals s'han trobat pedres que podrien indicar restes de cuirassa. A prop es troba l'antic camp de futbol conegut com A Medorra. La tradició oral hi situa, a començaments del segle IX, en temps d'Alfons II, una batalla entre tropes cristianes i musulmanes, i les excavacions realitzades a l'indret van treure a la llum restes d'armadures, esperons i ossos humans.
Activitat
Sender circular de vint-i-un quilòmetres homologat com a PR-G 145 que recorre la fraga d'A Marronda i permet caminar sota les fagedes més occidentals del continent europeu, al nord del concello. El bosc, declarat zona especial de conservació, s'estén entre les localitats d'A Braña, Mendreiras i Martín, amb una superfície ampliada el 2002 fins a 1.239 hectàrees i altituds entre els 500 i els 700 metres. Conserva una notable diversitat d'arbres i arbustos autòctons, amb un colorit canviant que s'accentua a la tardor; a la zona són característiques les construccions adaptades al medi muntanyós, com els hórreos quadrats o circulars de teito de palla. També es pot contemplar des de la carretera local LU-750, on el bosc cau en vertical sobre el riu Martín.
Activitat
Fira mensual que se celebra el dia dotze de cada mes a la capital del concello, punt de trobada de ramaders i veïns de les parròquies disperses i una de les cites comercials tradicionals d'aquesta muntanya.
Monument
Església del segle XVIII l'interior barroc de la qual està presidit per un retaule dividit en dos cossos; s'aixeca en una aldea del Camí Primitiu la trama de la qual delata l'existència prèvia d'un castro.
Monument
Necròpolis megalítica situada al mont Campo da Matanza, a la parròquia de A Esperela, al concello de Baleira, al nord-est de O Cádavo, a uns 840 metres d'altitud sobre una superfície relativament plana. El Pla General d'Ordenació Municipal de 2013 hi va inventariar unes vuit medorras o túmuls, algunes amb la massa tumular molt remoguda per plantacions de pi i altres més ben conservades, amb un diàmetre d'uns 18 metres i una alçada propera al metre; la més gran arriba als 20 metres al seu eix nord-sud. A prop es troba l'antic camp de futbol conegut com A Medorra, i la tradició oral situa aquí, a començaments del segle IX, una batalla entre tropes cristianes i musulmanes.
Natura
Abric rocós amb evidències d'ocupació prehistòrica que al segle passat va arribar a servir d'habitatge a un ferrer. El 2017 es van identificar a les seves parets pintures esquemàtiques en roig amb ziga-zagues, angles i figures antropomorfes, el primer conjunt d'aquest tipus documentat a Galícia; la seva catalogació i datació va anar a càrrec del personal de patrimoni de la Xunta i l'ocupació de l'abric abasta del IV al II mil·lenni a. C.
Natura
El concello té catalogats catorze poblats fortificats de l'Edat del Ferro, entre ells els castros d'Antiguallas, do Tesouro, de Cubilledo, da Degolada, de Córneas i de Valdería, repartits per les lomes i els alts que dominen el Camí Primitiu i les valls interiors.
Curiositat
A Degolada és un dels quatre llogarets —juntament amb O Castro, O Couto i Eiros— que formen la parròquia de San Lourenzo da Degolada, al concello de Baleira, assentat a una altitud mitjana de 740 metres al vessant sud de la Serra da Lastra, per la qual discorre el camí primitiu abans d'arribar a l'Alto da Fontaneira. En un vessant proper es conserven vestigis de la cultura castrexa. L'església parroquial, dedicada a San Lourenzo, s'alça al veí llogaret de O Couto: és de planta rectangular i construcció moderna, tot i que conserva elements de la fàbrica primitiva i, a l'altar major, un senzill retaule barroc. A Degolada conserva l'arquitectura popular pròpia d'aquesta muntanya lucense i dona nom a la parròquia.
Activitat
Sender homologat PR-G 145, d'una mica més de vint-i-un quilòmetres en traçat circular, que travessa la fageda de A Marronda i les capçaleres de l'Eo dins la Reserva de la Biosfera Eo, Oscos e Terras de Burón.
Natura
Un dels fagedars més occidentals i més ben conservats d'Europa, al límit de l'àrea de distribució de l'espècie. Es recorre per la senda homologada PR-G 145, un circuit d'uns vint-i-un quilòmetres.
Gastronomia
La mel de bruc de les muntanyes i els bolets collits al fagedar i a les carballeiras sostenen una cuina de serra que es completa amb la caça i amb els productes del porc curats a casa.