Poble
Cervantes és un concello lucense de 276 quilòmetres quadrats i tot just 1.100 habitants, repartits en 21 parròquies, al cor de la reserva de la biosfera d'Os Ancares Lucenses, declarada el 2006 juntament amb els monts de Navia de Suarna i Becerreá. Les seves muntanyes, que arriben als 1.975 metres del Mustallar i limiten amb Lleó, guarden una riquesa florística notable, amb prop de mil espècies de plantes vasculars, entre elles setze d'orquídies, i boscos de roure, faig, teix, castanyer i bedoll on viuen l'àguila serpera, el gall fer i fins a un centenar d'espècies de vertebrats. En aquest entorn sobreviuen les pallozas de Piornedo i Donís, construccions tradicionals de pedra i sostre vegetal, i el castell de Doiras, un dels més ben conservats de Galícia.
Monument
Llogaret de la parròquia de Donís situat a uns 1.300 metres d'altitud que conserva catorze pallozas, habitatges de planta arrodonida i coberta vegetal; està catalogat com a conjunt històric i protegit com a bé cultural.
Monument
El castelo de Doiras, també anomenat Castelo da Ferrería, és una fortificació medieval aixecada sobre un cingle al costat del riu Cancelada, a la parròquia de Vilarello del concello lucense de Cervantes. Construït al segle XV per Paio Guindós per defensar l'entrada del Camí de Sant Jaume a Galícia, és possiblement el monument més conegut de la serra dos Ancares; va pertànyer als comtes de Grajal de Campos i al duc de Sexto, i va passar per diversos propietaris abans que el concello de Cervantes, amb la Diputació de Lugo, el comprés el 2024. El recinte, de planta rectangular amb set cubs, conserva una torre de l'homenatge de catorze metres amb sales que guarden pintures al fresc deteriorades. Va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 17 d'octubre de 1994.
Natura
El Mustallar, amb 1.935 metres, és el cim més alt de la Serra dos Ancares i serveix de frontera natural entre les províncies de Lleó i Lugo, de la qual és el punt de més altitud. L'ascensió es pot fer de forma relativament senzilla des del Porto dos Ancares, passant abans pels cims Cuíña i Penalonga, des del llogaret lleonès de Burbia, a A Veiga de Espinareda, o des del llogaret de Piornedo, al concello de Cervantes. Tots els camins conflueixen a l'Alto de Golada de Porto, des d'on en pocs metres es corona el cim ascendint per la seva cara nord-oest, amb pendent considerable però sense gran dificultat. Al cim hi ha un petit cartell i una bústia on els caminants deixen les seves notes.
Natura
La Reserva de la Biosfera de Os Ancares Lucenses e Montes de Cervantes, Navia e Becerreá va ser declarada per la Unesco el 2006 i empara els boscos, branes i cims compartits per aquests tres concellos, amb 53 664 hectàrees de la serra dels Ancares. És un territori de clima atlàntic d'alta i mitjana muntanya on la confluència de les regions eurosiberiana i mediterrània genera una notable biodiversitat, amb espècies nòrdiques juntament amb altres pròpies de la Mediterrània. El paisatge està solcat per les valls de la xarxa fluvial que drena cap al riu Navia, amb un desnivell de fins a 1600 metres entre la seva llera, a 300 metres, i els 1935 del cim del Mustallar. A Cervantes s'han catalogat unes 1028 espècies de plantes vasculars, gairebé la meitat de les de tota Galícia.
Curiositat
A més de Piornedo, el concello conserva pallozas a Vilarello, Donís, Robledo, Pozo, Pando i Sevane, un model d'habitatge de planta oval i sostrada de palla que va perdurar aquí fins ben entrat el segle XX.
Curiositat
Tramvia aeri d'entre vuit i onze quilòmetres instal·lat a començaments del segle XX per baixar la fusta dels monts destinada a travesses de ferrocarril; va estar funcionant fins al 1925.
Curiositat
Aquestes muntanyes allotgen al voltant de 1.028 espècies vegetals, prop de la meitat de totes les catalogades a Galícia, entre elles setze espècies d'orquídies i trenta-tres de falgueres.
Activitat
Palloza de Piornedo habitada fins al 1970 i convertida després en museu etnogràfic, que permet veure per dins com es repartien l'espai la família i el bestiar sota una mateixa coberta vegetal.
Monument
Fortalesa construïda al segle XV per Paio Quindous com a residència del llinatge que li dona nom, a la parròquia de Quindous, dins del concello de Cervantes, i declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1949. Se situa sobre un desnivell molt marcat, d'uns 4 metres a la seva façana est i 9 a l'oest, cosa que reforça les seves condicions defensives. La façana principal està presidida per un cos central d'uns 20 metres flanquejat per dues torres cilíndriques amb espitlleres orientades a la defensa de l'accés; els murs són de carreus irregulars de lousa i les cobertes, a dues aigües al cos principal i còniques a les torres. Es conserva una pedra armera amb la inscripció «Soi la cassa de Quindos fondada e nesta montaña». Es mantenen dretes dues de les seves torres, que controlaven un dels passos del massís dels Ancares cap al Bierzo.
Monument
Un dels tres castells declarats Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) al concello de Cervantes, juntament amb Doiras i Quindous; la seva presència demostra la densitat de fortificacions senyorials en aquestes valls de muntanya.
Monument
Torre senyorial del llogaret de Donís, un dels vestigis del passat medieval dels Ancares; s'aixeca al mateix nucli que conserva pallozas de coberta vegetal a més de mil metres d'altitud.
Natura
El río Ser neix a gairebé 1.800 metres d'altitud als vessants occidentals de la sierra de los Ancares, de la confluència dels rierols de Moreira i Mazo, prop del poble de Piornedo. Recorre el terme de Cervantes per la seva part septentrional, separant els llogarets de Castelo i Donís, abans d'entrar a Navia de Suarna i desembocar al río Navia després de 23,1 quilòmetres de curs, entre boscos de verns, freixes i roures que amaguen el seu llit en un canyó. La seva conca, de 114 quilòmetres quadrats, està inclosa al Lloc d'Importància Comunitària de Cruzul-Agüeira i a la Reserva de la Biosfera de Os Ancares Lucenses y Montes de Cervantes, Navia y Becerreá, de la qual el municipi de Cervantes forma part des de 2006.
Fita
La fortalesa de la parròquia de Vilarello va obtenir el 17 d'octubre de 1994 la màxima protecció patrimonial com l'exemple major i més ben conservat d'arquitectura civil medieval del concello de Cervantes.
Gastronomia
Embotit d'hivern elaborat amb ossos i carn de porc embotits a l'estómac de l'animal, conegut en aquestes valls com a butelo o pigureiro; es cou llargues hores i se serveix amb cachelos i grelos.