Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Triacastela

Què veure i què fer a Triacastela (Sarria, Lugo): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 3 Natura · 1 Activitats · 2 Curiositats

A quina distància del centre de Triacastela és cada lloc

Cova de Eirós 2,7 km
Cova Eirós 2,7 km

Pobles a prop de Triacastela

Què veure a Samos 7,6 km · 12 llocs
Què veure a Becerreá 12 km · 13 llocs
Què veure a As Nogais 14 km · 11 llocs
Què veure a Láncara 14 km · 9 llocs
Què veure a Sarria 14 km · 17 llocs
Què veure a O Incio 15 km · 9 llocs
Què veure a Baralla 15 km · 12 llocs
Què veure a Pedrafita do Cebreiro 18 km · 14 llocs

Espanya › Galícia › Lugo › Sarria › Triacastela

Què veure i què fer a Triacastela

Triacastela
Poble
Triacastela és un concello d'uns 590 habitants a la comarca de Sarria (Lugo) i una etapa del Camiño Francés, el nom del qual prové del llatí tria castella. Va tenir com a gran benefactor el rei Alfons IX (1188-1230); a San Pedro de Ermo hi va haver el monestir de San Pedro i San Pablo, fundat pel comte Gatón del Bierzo, les donacions del qual va confirmar el 919 el rei Ordoño II de Lleó. A Cancelo es troba la Cova Eirós, jaciment amb restes d'Homo neanderthalensis, tretze panells d'art rupestre amb 93 motius i més de deu mil peces recuperades, referència per a l'estudi dels caçadors-recol·lectors que van viure a Galícia fa 40.000 anys; a prop, l'església de San Cristovo de Cancelo conserva pintures del segle XVI amb l'Últim Sopar i passatges de la Passió.
Cova Eirós
Natura
La cova Eirós és una gruta càrstica a Cancelo, al municipi de Triacastela, als peus de la serra do Oribio. S'excava des dels anys 1990, quan es va documentar la seva ocupació per l'ós de les cavernes, amb restes de més de 40 individus; marca el límit occidental d'expansió d'aquest animal. El 1993 va començar també una campanya arqueològica amb indústria lítica del Paleolític superior sobre quars, i el 2008 es va confirmar al nivell inferior la presència de materials del Paleolític mitjà, amb tècnica Levallois i atribuïts a neandertals, d'ara fa uns 35.000 anys. El 20 d'agost de 2012 es va fer públic el descobriment de pintures i gravats rupestres de fins a 30.000 anys, la primera mostra d'art rupestre paleolític de Galícia.
Església de Santiago de Triacastela
Monument
Temple parroquial de la capital municipal i parada clàssica dels pelegrins que baixen d'O Cebreiro; conserva un absis romànic i una torre posterior, i molt a prop d'ella el Camí es bifurca cap a Samos o cap a San Xil.
Monument al Pelegrí de Triacastela
Monument
Escultura que corona un munt de pedres calcàries en record dels caminants que, des del segle XI, carregaven a la motxilla un bloc de calcària de Triacastela per deixar-lo als forns de calç de Castañeda, a uns noranta quilòmetres.
Pedreres de calcària de Triacastela
Natura
Els afloraments calcaris de la parròquia de Vilavella, en llocs com Os Cotelos, A Pedra o O Penedo, són dels pocs que existeixen a Galícia; d'ells va sortir la pedra amb què es va fabricar calç per a la catedral de Santiago.
Els tres castros de Triacastela
Curiositat
El topònim procedeix del llatí tria castella, tres castells, i la tradició local el relaciona amb tres poblats fortificats: el mateix castro de Triacastela i els de Tras do Castro i Lagares, avui tot just visibles entre prats.
Cova de Eirós
Natura
La cova de Eirós és una cavitat càrstica situada a Cancelo, al municipi de Triacastela (Lugo), als peus de la serra de l'Oribio. Excavada des dels anys noranta, ha revelat restes de més de quaranta óssos de les cavernes i materials lítics del paleolític mitjà i superior; el 2008 es va confirmar la troballa d'indústria lítica treballada amb tècnica Levallois, adscrita a humans neandertals de fa uns 35.000 anys. El 20 d'agost de 2012 es va fer públic el descobriment de pintures i gravats rupestres d'aquesta mateixa antiguitat, la primera mostra d'art rupestre trobada a Galícia, cosa que va motivar la seva declaració com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) i la converteix en un dels jaciments paleolítics més importants del nord-oest peninsular.
Pedreres de calç de Triacastela
Curiositat
Explotacions calcàries d'on els pelegrins medievals prenien una pedra per portar-la fins als forns de Castañeda, costum recollit ja al Còdex Calixtí del segle XII.
Bifurcació del Camí a Triacastela
Activitat
A la sortida de la vila el Camino Francés es parteix en dos: la variant de San Xil, més curta i de muntanya, i la de Samos, que segueix el riu; totes dues es tornen a ajuntar abans d'arribar a Sarria.