Poble
Pedrafita do Cebreiro, a la comarca dels Ancares, és el concello més alt de Galícia, amb la seva capital a 1098 metres i uns 870 habitants. S'assenta sobre un altiplà que en la seva major part supera els 1000 metres, entre les serres de Piornal, Rañadoiro i Chao da Serra, on neixen els rius Navia i Lor. El port de Piedrafita ha estat des d'antic la principal porta d'entrada a Galícia des de Castella i Lleó, camí que va donar lloc al pas del Camí de Sant Jaume. A O Cebreiro, primera parada gallega del Camiño Francés, es conserven pallozas de sostre vegetal i l'església prerromànica de Santa María, lligada a la llegenda del Sant Greal que el 1486 va portar fins aquí els Reis Catòlics.
Monument
El santuari de Santa María a Real do Cebreiro, a la parròquia del Cebreiro, va ser fundat pel comte d'Aurillac com a part d'un monestir i és un dels monuments més antics de la via francesa del Camí de Sant Jaume, al qual la tradició vincula amb la llegenda del Sant Greal, reflectida a l'escut de Galícia. És un temple prerromànic del segle IX, de nau rectangular i coberta a dues aigües amb teula, format per tres naus rematades en triple capçalera; la façana, no original, va ser reconstruïda més tard. Conserva una pica baptismal del segle XVIII, un calze del segle XII i unes ampolles de cristall de roca banyades en plata que va donar Isabel la Catòlica en la seva visita de 1486. La tradició explica que els monjos feien sonar la campana per orientar els pelegrins en dies de boira.
Monument
Conjunt d'habitatges de pedra amb sostrada vegetal agrupats vora el santuari, a més de mil dos-cents metres d'altitud; són l'emblema arquitectònic de l'entrada del Camí Francès a Galícia.
Natura
Amb 1.615 metres és la major altura del concello, seguida per A Muralla, de 1.480, i per Area, de 1.402; des del seu cim es domina la divisòria entre Galícia i Lleó per la qual entra el Camí Francès.
Natura
A les serres d'aquest concello neixen dos dels grans rius de la muntanya de Lugo: el Navia, que baixa cap al nord camí del Cantàbric, i el Lor, que s'encaixa cap al sud a la recerca del Sil.
Curiositat
La tradició explica que al santuari el pa i el vi consagrats es van convertir en carn i sang davant d'un camperol que havia pujat amb neu a oir missa; el calze que conserva el temple és del segle XII.
Curiositat
El rector d'O Cebreiro Elías Valiña, estudiós del Camí mort el 1989, va impulsar la senyalització amb fletxes grogues que avui guia els pelegrins per tot Europa; la seva tomba és vora el santuari.
Curiositat
Amb la capital municipal a 1.098 metres sobre el nivell del mar, aquest és el concello situat a major altitud de tot Galícia, repartit en dotze parròquies a la divisòria amb la província de Lleó.
Activitat
La ruta jacobea entra a Galícia per aquest concello després de la dura pujada des de la vall del Valcarce, i arriba a O Cebreiro, primer llogaret gallec del Camí Francès i una de les etapes més recordades.
Monument
Temple parroquial de Fonfría, etapa del Camino Francés entre l'Alto do Poio i Triacastela; la parròquia va mantenir un hospital de pelegrins en el descens des dels cims del Cebreiro.
Natura
Cim de 1.480 metres al concello més alt de Galícia, per darrere només del pico do Faro; des de la seva cresta es dominen alhora les conques del Navia i del Lor, que neixen en aquest mateix terme.
Curiositat
Creu de pedra a l'alt de Padornelo, citada en cantigues i refranys gallecs com a referència del pas de la muntanya; marcava el punt on els segadors emigrants s'acomiadaven de la seva terra.
Activitat
Collada a 1.335 metres per la qual el Camino Francés arriba al seu punt més elevat a Galícia; els pelegrins la superen després d'O Cebreiro abans d'iniciar el llarg descens cap a la vall del Sarria.
Gastronomia
Formatge gallec amb denominació d'origen elaborat amb llet de vaca, a la qual es pot afegir fins a un 40% de llet de cabra, en diversos concellos de la muntanya oriental lucense, entre ells Pedrafita do Cebreiro. La seva forma, que recorda un barret de cuiner, i el seu gust lleugerament àcid i picant el fan fàcilment reconeixible; la pasta és granulosa i l'escorça fina, de color blanc o groc segons el grau de maduració. Els pelegrins del Camí se n'han encarregat des d'antic de donar-lo a conèixer, i hi ha documentació de la seva existència des del segle XVIII. S'elabora en petites quantitats, tot just 20 o 28 tones a l'any, repartides entre un grapat d'explotacions familiars; es pren fresc o curat, i també amb mel de postres.