Poble
Mesía és un concello ramader de la comarca d'Ordes, a la província de La Coruña, amb uns 2.400 habitants repartits en dotze parròquies, amb la casa consistorial a Xanceda, a 46 quilòmetres de la capital corunyesa. El seu relleu és en general pla, tret del nord i l'est, on s'alcen els Montes da Tieira, amb els cims Picoi i Montouto (541 m) com a cotes més altes; el riu Tambre marca el límit amb Boimorto, i els seus afluents Samo i Maruzo reguen la resta del terme. Entre les seves restes destaca la torre fortalesa de Mesía, dels segles XIII i XIV, avui en ruïnes.
Monument
El castelo de Mesía, o Torre-Fortalesa de Mesía, s'alça al costat del riu Samo a A Pobra, a la parròquia de Bascoi, i és la resta militar medieval més important del concello, la silueta de la qual figura a l'escut municipal. Es va construir a finals del segle XIII o principis del XIV com una de les cases fortes que controlaven els camins medievals entre Compostel·la i el nord, en el pas entre les terres del Tambre i les de Betanzos. Constava d'una torre interior emmurallada amb defenses exteriors poligonals envoltades d'un fossat profund; avui només es conserven, deteriorades, part d'aquestes defenses, de forma arrodonida, molt rares a Galícia, amb murs de fins a 18 metres d'altura. Els Irmandiños la van prendre i destruir el 1467, i l'arquebisbe Fonseca la va restaurar després d'usurpar-la.
Monument
Casa senyorial construïda al segle XVII, un dels tres grans pazos que conserva Mesía juntament amb la casa gran de Xanceda i el pazo de Lago, tots ells lligats a la petita noblesa terratinent del Tambre.
Monument
Casa senyorial de Xanceda, al concello de Mesía, en l'edifici del qual, del segle XVIII, tenen avui la seva seu les oficines de Casa Grande de Xanceda, empresa ramadera gallega dedicada a la producció de llet, iogurts, kefir i formatge ecològics. Els seus orígens es remunten als anys seixanta, quan Felipe i Victoria Fernández-Armesto van portar del Canadà trenta vaques de raça frisona; des de 2002 la granja compta amb una finca de 200 hectàrees on pasturen 350 vaques, i el 2007 va començar la producció de iogurt sota denominació de producte ecològic, fins a superar avui les mil tones anuals de làctics. La seva carreuada i el seu portal, amb capella pròpia, continuen representant el model de casa grande que ordenava la vida agrària d'aquestes parròquies de l'interior.
Natura
Amb 546 metres és la major altura del concello i un mirador sobre l'altiplà agrari que s'estén entre les valls del Tambre i del Mandeo, un paisatge de prats tancats i llogarets molt dispersos.
Natura
Elevació de 542 metres que fa parella amb el Picoi a la vorera meridional de Mesía; dels seus vessants baixen diversos dels rierols que alimenten el Samo, un dels afluents del riu Tambre.
Curiositat
Al castro de Xanceda, poblat fortificat que ha donat la troballa més notable del concello, van aparèixer el 1974 unes torques d'or datades entre els anys 200 i 50 abans de Crist, avui conservades al Museo Arqueológico e Histórico Castelo de Santo Antón, a A Coruña; són la prova del pes que va tenir l'orfebreria castrexa en aquestes terres. El jaciment es compon d'un castro i un antecastro poc definit, tots dos amb sistema defensiu de terraplè i parapets, amb vestigis de fossats a les entrades; el recinte principal fa 57 per 65 metres i el parapet arriba fins als dos metres d'alçada a la seva cara interna. No s'han realitzat campanyes arqueològiques més enllà de la troballa del tresor, i actualment el castro no es pot visitar.
Monument
Fortalesa aixecada entre els segles XIII i XIV que controlava el pas cap a l'interior per les terres del Tambre; és el vestigi militar medieval més important conservat a la comarca d'Ordes.
Activitat
Per aquestes parròquies van transitar històricament els pelegrins que desembarcaven als ports del nord camí de Compostel·la; el traçat travessa avui un paisatge de prats, rouredes i llogarets dispersos.
Gastronomia
Brots del nap emparats per indicació geogràfica protegida, sembrats després de la collita del blat de moro a les hortes del concello i collits a l'hivern per acompanyar el lacón i el caldo.
Activitat
A l'ermida de San Lourenzo de Bruma conflueixen els dos ramals del Camino Inglés, el que baixa d'A Coruña i el que arriba de Ferrol. Allà hi va haver hospital de pelegrins i avui continua sent etapa clàssica de la ruta.
Fita
El 1974 va aparèixer a Xanceda un conjunt de torques d'or castrexos datats entorn dels segles II i I abans de Crist, una de les peces d'orfebreria preromana més valuoses trobades a la província.