Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Vedra

Què veure i què fer a Vedra (Santiago, la Corunya): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 1 Curiositats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Vedra és cada lloc

Palau de Ximonde 3,6 km
Palau de Santa Cruz de Ribadulla 4,1 km

Pobles a prop de Vedra

Què veure a Boqueixón 5,5 km · 5 llocs
Què veure a Teo 7,9 km · 9 llocs
Què veure a A Estrada 11 km · 42 llocs
Què veure a Santiago de Compostela 12 km · 30 llocs
Què veure a O Pino 16 km · 14 llocs
Què veure a Padrón 17 km · 36 llocs
Què veure a Pontecesures 17 km · 10 llocs
Què veure a Ames 17 km · 5 llocs

Espanya › Galícia › la Corunya › Santiago › Vedra

Què veure i què fer a Vedra

Vedra
Poble
Vedra és un municipi d'uns 4.900 habitants del sud de la província d'A Coruña, a la vall de l'Ulla, riu que aquí fa de límit amb Pontevedra. El seu nom prové probablement del llatí vetera, antiga o vella. Poblat des de la prehistòria i després per romans, suevos i visigots, Vedra va atreure des del segle XV la noblesa santiaguesa, que hi va aixecar nombroses cases nobles i pazos; des del segle XVII s'organitza en dotze parròquies, recordades en el seu escut amb altres tantes petxines. La seva vinculació amb Santiago de Compostel·la ha donat a la comarca de l'Ulla el sobrenom d'horta i jardí de Compostel·la. Acull el pazo barroc de Santa Cruz de Ribadulla, cèlebre pels seus jardins de camèlies i per un passeig d'oliveres centenàries disposades en creu.
Palau de Santa Cruz de Ribadulla
Monument
El pazo de Santa Cruz de Ribadulla s'alça al lloc d'Ortigueira, parròquia de Santa Cruz de Ribadulla, al municipi de Vedra, mirant a la vall de l'Ulla. El van construir els Abraldes i el va comprar al segle XVI Juan Ibáñez de Mondragón; el 1811 hi va viure Gaspar Melchor de Jovellanos, i també va ser residència d'un marquès de Ribadulla, títol atorgat per Carles II el 1683. El jardí compta amb més de dues-centes espècies, un passeig d'oliveres centenàries disposat en creu i una col·lecció de camèlies amb exemplars bicentenaris de fins a nou metres; conserva a més les fonts barroques de la Nogueira, la Coca i la del Santiaguiño, de 1670, juntament amb la capella que s'hi va unir per un arc el 1676. Va ser declarada Ben de Interese Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) l'11 de desembre de 2001.
Palau de Ximonde
Monument
El Pazo de Ximonde, a la parròquia de San Miguel de Sarandón, mirant a la vall de l'Ulla, va ser residència campestre i lloc de naixement dels Comtes de Ximonde, títol que va assolir la família Cisneros el 1766 i que va tenir un paper important durant el Carlisme. L'edifici actual, d'estil barroc i planta en escaire, es va reconstruir al segle XVIII sobre una construcció del XVI, dins d'una finca emmurallada de dotze hectàrees amb zones boscoses, jardins, vinyes entre les més antigues de Galícia i un vedat salmoner. A la façana llueix un escut amb la corona i el cigne dels Cisneros. Entre els seus propietaris va destacar el segon comte, Pedro Cisneros de Castro y Ulloa, mecenes de la cultura gallega. Després de la mort de l'última comtessa va passar a la família Puga, fins a sortir a subhasta el 2009.
Passeig de les Oliveres del pazo de Ortigueira
Natura
Camí d'oliveres disposat en forma de creu dins d'uns jardins amb més de dues-centes espècies, arbres centenaris inscrits al registre gallec d'exemplars singulars i una col·lecció de camèlies premiada.
Miliari de Calígula de Vedra
Curiositat
Columna miliària del temps de l'emperador Calígula trobada al concello el 1867, testimoni del pas d'una calçada romana per la vall de l'Ulla, on es coneixen a més mitja dotzena de castros.
Declaració del pazo de Santa Cruz de Ribadulla com a bé d'interès cultural
Fita
El conjunt format pel pazo, els seus jardins històrics i la finca agrícola que l'envolta rep l'11 de desembre de 2001 la màxima protecció del patrimoni gallec, cosa que va blindar la seva arbreda i els seus passeigs monumentals.
Vi de la subzona Ribeira do Ulla
Gastronomia
Les vinyes dels vessants de l'Ulla formen la subzona més septentrional de la denominació d'origen Rías Baixas, amb predomini d'albariño i de la varietat negra espadeiro a les parcel·les de ribera.