Poble
O Pino és un concello de la comarca d'Arzúa, a la província d'A Coruña, amb capital a O Pedrouzo i uns 4.600 habitants, entre les conques del Tambre i l'Ulla. El relleu és poc accidentat, entre els 200 metres a la vora del Tambre —que marca el límit nord del municipi— i els 452 de la muntanya das Minas; el seu principal afluent és el riu Mera, al costat del qual també corre el Noa. O Pedrouzo, la capital, és l'última parada del Camino Francés abans de Santiago de Compostela, a uns divuit quilòmetres, i part de l'aeroport de la ciutat se situa dins del terme municipal. El concello es divideix en tretze parròquies, entre elles la de Pastor, dedicada a San Lourenzo. Conserva el castro de San Lourenzo de Pastor i la Ponte Puñide sobre el riu Mera.
Monument
Ermita situada al costat del Camí Francès, al lloc de Santa Irene, a la parròquia d'Arca (O Pino, La Corunya); el topònim remet a l'advocació de Santa Irene de Roma, a qui està dedicada. Data del segle XVIII, amb planta rectangular de dos cossos, sent l'absidal el de més alçada i traça més antiga, i conserva a l'interior un elaborat retaule neoclàssic de tres carrers. Al seu costat brolla una font barroca a la qual la tradició pelegrina atribueix des d'antic virtuts curatives; abans del seu trasllat a O Pedrouzo, la casa consistorial del municipi va ocupar l'edifici contigu, avui convertit en alberg públic de pelegrins.
Monument
Pont d'origen romà sobre el riu Mera, al costat del lloc de Gonzar, a la parròquia del Pino (O Pino, Arzúa), molt a prop de la desembocadura del Mera al Tambre; marcava el pas de la via que enllaçava la costa amb Lugo, i avui hi discorren tant el Camí Francès com la carretera N-634. A les seves immediacions va aparèixer el 1913 el Modio da Ponte Puñide, un vas cilíndric de bronze que els romans feien servir com a unitat de mesura d'àrids, sobretot de blat, datat cap al 360-370 dC; la seva inscripció recull la menció dels principals (curiae) de les ciutats, encarregats de recaptar els impostos entre els habitants dels nuclis urbans en temps dels emperadors Valentinià I, Valent i Gracià. Avui es custodia al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
Natura
Castro de planta oval i uns 110 metres de longitud assentat a 412 metres d'altitud; s'hi van trobar ceràmiques llises i dos torques d'or de 22 quirats que sumen 350 grams, conservats al Castelo de Santo Antón de la Corunya.
Monument
Casa senyorial barroca del segle XVII situada al lloc do Picón, a la parròquia d'Arca (O Pino, A Coruña), coneguda també com a pazo de San Fernando do Picón. Construïda en carreus de granit i maçoneria emblanquinada, té forma d'U oberta amb una superfície total d'uns 500 metres quadrats, organitzada al voltant de dos patis: un de més gran, al sud-oest, que va servir de pati de carruatges, i un altre de més petit, al nord-est, amb solaina i patín, el llindar del qual porta gravat l'any 1699, de remat de la construcció. Al costat del camí d'entrada es conserva un hórreo de dues plantes i un colomar circular. Es manté en bon estat i en mans privades, a poca distància del Camí Francès.
Monument
Pazo de finals del segle XVIII conegut també com a Casa Grande da Torre, a Torre de Abaixo; va arribar a comptar amb hórreo, capella i alpendres, i figura al catàleg municipal d'arquitectura civil amb un estat de conservació deficient.
Natura
Amb 452 metres d'altitud és la major elevació del concello i un mirador natural sobre el territori que s'estén entre la conca del Tambre, al nord, i la de l'Ulla, al sud, en ple cor agrari de la comarca.
Curiositat
Vas cilíndric de bronze trobat el 1913 al costat del pont romà de Puñide, sobre el riu Mera, a la parròquia de Gonzar, dins de l'actual concello d'O Pino; es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Els romans el feien servir com a unitat oficial de mesura d'àrids, en particular de blat: el modi equivalia a 8,6666 litres, tot i que la peça de Puñide fa gairebé 10 litres i pesa 6,8 quilos. La seva importància rau en la inscripció gravada, que menciona els principals de les ciutats encarregats de recaptar impostos entre els habitants en temps dels emperadors Valentinià I, Valent i Gracià, vinculats al poder entre els anys 367 i 375, la qual cosa situa la peça cap a aquella època, entre el 360 i el 370. És una peça excepcional en l'arqueologia peninsular.
Monument
Església parroquial situada sobre l'alt que domina el castro de San Lourenzo, un emplaçament que resumeix la continuïtat d'ocupació d'aquestes terres des de l'Edat del Ferro fins avui.
Natura
El Tambre dibuixa el límit septentrional del concello i recull les aigües d'afluents com el Noa i el das Lañas. Les seves ribes conserven bosc de galeria en un municipi de camps oberts i eucaliptars.
Natura
Poblat fortificat de planta oval i uns 110 metres de longitud a la parròquia de Pastor, on es van trobar restes de ceràmica sense decoració i dos torques d'or de vint-i-dos quirats i 350 grams de pes conjunt, que avui es conserven al Museu Arqueològic i Històric Castell de Sant Antón de A Coruña.
Activitat
La capital municipal és l'últim alt abans de Compostel·la: des d'O Pedrouzo resten menys de vint quilòmetres fins a la plaça de l'Obradoiro, la jornada que més pelegrins completen a tota Galícia.
Fita
El rei Ordoni II (914-924) va citar per escrit San Vicenzo do Pino, primera aparició documental del topònim que dona nom al concello i que al·ludeix a un emplaçament elevat o costerut.
Activitat
Des d'O Pedrouzo, a la parròquia d'Arca, arrenca la jornada final cap a Compostel·la: uns vint quilòmetres entre eucaliptars i el monte do Gozo, l'etapa més transitada de tot el Camino de Santiago.