Poble
Cerceda és un concello d'uns 5.100 habitants a la comarca corunyesa d'Órdenes, amb capital a O Campo da Feira; la seva economia ha girat entorn de la central tèrmica de Meirama, la silueta de la qual figura a l'escut municipal, i de la planta de tractament de residus de Sogama. Conserva l'església de Santo André de Meirama, construïda al segle XII sobre un castro gallec on va aparèixer un torques d'or, i reformada el 1720. També es conserven el pazo de Boedo, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1994, i el pazo das Lavandeiras, del segle XVIII i d'estil barroc. A l'estiu obre el parc aquàtic Aquapark. Les festes majors se celebren a mitjan juny, en honor de la Mare de Déu del Carme.
Monument
Temple parroquial aixecat al segle XII i profundament reformat el 1720; és la construcció més antiga conservada al concello i la seva peça religiosa més valuosa, en un paisatge que el segle XX va transformar per complet amb la mineria de lignit i la central tèrmica.
Monument
Casal declarat bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el 1994, recognoscible pel seu parell de xemeneies i pels blasons que llueixen a la façana; és l'exemple més ben protegit de l'arquitectura senyorial que conserva Cerceda.
Monument
Construcció barroca del segle XVIII restaurada en els últims anys, amb el conjunt d'habitatge, mur de tancament i dependències característic dels pazos que la hidalguia rural va aixecar en aquesta zona de la comarca d'Ordes.
Natura
El llac das Encrobas, o llac de Meirama, és un embassament de la vall de les Encrobas, al municipi de Cerceda, nascut del buit d'una mina de lignit a cel obert que abastia la central tèrmica de Meirama. La mina, oberta el 1980 després d'expropiar les terres de centenars de pagesos, va extreure 94 milions de tones i va deixar un buit de 300 metres de profunditat abans de cessar el 2007; ja el 1985 l'empresa explotadora, Unión Fenosa, havia iniciat en paral·lel la restauració ambiental. El llac fa 2,2 quilòmetres de llarg i 205 metres de profunditat màxima, amb 148 hectòmetres cúbics d'aigua i 171 hectàrees de làmina; al seu voltant es van plantar uns 800.000 arbres, roures, castanyers, verns i salzes, que avui acullen senglars, aus rapinyaires, llops i truites.
Natura
Embassament recollit entre els recursos naturals del concello, una làmina d'aigua envoltada de mont i de repoblacions forestals que s'ha convertit en lloc de pesca i de passeig en un municipi molt marcat per la indústria.
Curiositat
El castro que dóna nom al concello va lliurar un torques d'or, troballa poc comuna que situa aquest poblat entre els de major rang de la zona; Cerceda conserva a més el castro do Coto de Guichar, a As Encrobas.
Activitat
El concello manté tres rutes homologades, les PR-G 129, 130 i 131, que enllacen els nuclis rurals amb les ribes del lago das Encrobas i amb els molins i salts d'aigua de l'interior del municipi.
Monument
Temple romànic del segle XII reformat al XVIII que va ser desmuntat pedra a pedra i reconstruït a Pontoxo entre 1996 i 1997, quan l'avenç de la mina de lignit es va menjar el seu emplaçament original.
Activitat
Tres itineraris senyalitzats i homologats com a petit recorregut enllacen les parròquies del concello, els molins dels seus rierols i els miradors sobre el llac sorgit a l'antiga explotació minera a cel obert.
Fita
El conflicte de las Encrobas va ser una revolta agrària i social que va esclatar en aquesta parròquia del concello de Cerceda en els últims anys del franquisme, quan l'empresa Unión Fenosa va projectar explotar un dipòsit de lignit sota el terreny i el Consell de Ministres franquista va autoritzar la seva expropiació forçosa davant la manca d'acord amb els propietaris. Les accions organitzades pels veïns, amb el rector Moncho Valcarce al capdavant, van assolir notorietat mediàtica i un ampli suport popular, i van arribar al seu punt àlgid en els enfrontaments amb la Guàrdia Civil de 1977. El terreny va ser ocupat el març d'aquell any per construir la mina i la central tèrmica de Meirama, tancades respectivament el 2007 i el 2020, i la major part de la parròquia va acabar abandonant les seves cases.
Natura
El llac de Meirama, també anomenat llac d'Encrobas, ocupa el buit de més de 300 metres de profunditat que va deixar la mina de lignit que proveïa la central tèrmica veïna, explotada des de 1980 fins a extreure 94 milions de tones i tancada el 2007. Ja el 1985, en paral·lel a l'extracció, la companyia havia iniciat un projecte de rehabilitació ambiental que va anar reconvertint les escombreres en el bosc actual. La làmina d'aigua, nascuda de l'ompliment de la corta iniciat el 2008, fa 2,2 quilòmetres de llarg per un d'ample i arriba als 205 metres de profunditat màxima, amb 171 hectàrees de superfície; les àrees rehabilitades sumen 730 hectàrees. És avui un dels llacs artificials més grans de Galícia, amb ribes de vegetació autòctona i colonitzat per ocells aquàtics.