Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Tavernes de la Valldigna

Què veure i què fer a Tavernes de la Valldigna (La Safor, València): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 2 Natura · 2 Activitats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

Quan anar a Tavernes de la Valldigna: calendari de festes

Març: Falles de Tavernes de la Valldigna (15-19 de març)

A quina distància del centre de Tavernes de la Valldigna és cada lloc

Pobles a prop de Tavernes de la Valldigna

Què veure a Benifairó de la Valldigna 3,8 km · 2 llocs
Què veure a Simat de la Valldigna 5 km · 6 llocs
Què veure a Xeraco 6,3 km · 5 llocs
Què veure a Favara 6,5 km · 5 llocs
Què veure a Barx 7,2 km · 6 llocs
Què veure a Xeresa 8,1 km · 8 llocs
Què veure a Llaurí 10 km · 5 llocs
Què veure a Cullera 10 km · 15 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › La Safor › Tavernes de la Valldigna

Què veure i què fer a Tavernes de la Valldigna

Tavernes de la Valldigna
Poble
Tavernes de la Valldigna és el nucli urbà més gran de la Valldigna, vall en forma de ferradura formada per quatre municipis al nord de la comarca de la Safor, província de València, que s'obre cap a la Mediterrània amb dos quilòmetres de costa. Té 17.866 habitants (INE 2025). Al seu terme, la Cueva de Bolomor ha donat les restes d'activitat humana més antigues de la Comunitat Valenciana, d'homínids preneandertals d'entre fa 347.000 i 242.000 anys. Segons la llegenda, el rei Jaume II, admirat per la bellesa del lloc, va demanar a l'abat de Santes Creus un monestir digne d'aquesta vall, i el 1298 va néixer així el monestir cistercenc de Santa Maria de la Valldigna, el més important de l'antic Regne de València. Tavernes va obtenir el títol de ciutat el 1916, per Alfons XIII.
Festes de Sant Llorenç i Crist de la Sang de Tavernes de la Valldigna
Activitat
Les festes de Tavernes de la Valldigna combinen la romeria de Sant Llorenç, el 10 d'agost, que acaba a l'ermita amb un popular porrat, amb les festes patronals de setembre, que arrenquen i tanquen amb la processó del Crist de la Sang.
Cova de Bolomor
Natura
La cova de Bolomor és un jaciment arqueològic a uns dos quilòmetres al sud-est de Tavernes de la Valldigna, al barranc del mateix nom, entre el massís del Mondúver i la depressió de la Valldigna. S'hi ha trobat la llar de foc més antiga coneguda de la península Ibèrica, de fa 250.000 anys, a més de restes lítiques, ossis i fòssils d'homínids del Paleolític inferior, entre 350.000 i 90.000 anys a. C.; són les restes de poblament més antigues de la Comunitat Valenciana i les primeres evidències de domesticació del foc peninsular. Explorada des del segle XIX per geòlegs com Vilanova i Piera, Leandro Calvo o Henri Breuil, a començaments del segle XX ja era un dels jaciments valencians més importants. El 1935 uns treballs amb dinamita van destruir prop del 70 % del dipòsit.
Torre de Guaita de Tavernes de la Valldigna
Monument
La torre de Guaita és una torre de vigilància circular amb elements defensius, situada al costat de la platja de Tavernes de la Valldigna. Data del segle XVII i va formar part de la xarxa de torres de vigilància costanera aixecades per defensar-se dels atacs dels pirates berberiscos al llarg del litoral mediterrani. La seva silueta va quedar representada a l'escut heràldic del municipi, segons l'informe de 1953 de la Real Academia de la Historia, que la recull com un dels seus elements distintius.
Església de San Pedro de Tavernes de la Valldigna
Monument
L'església de San Pedro de Tavernes de la Valldigna (València) va ser sufragània de la parròquia de Ràfol de Salem (antic Rafol de Alfanadec) fins al 1535, any en què es va declarar independent. La seva façana, restaurada, conserva rellotges de sol i una porta lateral orientada cap al Monestir de Santa Maria de la Valldigna, amb el qual el temple manté una relació visual directa.
Platja de Tavernes de la Valldigna
Natura
La platja de Tavernes de la Valldigna, a la comarca de la Safor, té sorra daurada i fina i s'estén al llarg d'uns 2.070 metres de litoral mediterrani. Compta amb servei de socorrisme, consultori mèdic i un passeig marítim on es practiquen diverses activitats nàutiques. Al seu costat es troba la platja de la Goleta, d'uns 760 metres i característiques similars, al costat de la qual se situa el Parc del Llac, una zona d'esbarjo a l'aire lliure.
Falles de Tavernes de la Valldigna
Activitat
Les Falles de Tavernes de la Valldigna se celebren del 15 al 19 de març, quan el poble s'omple de color i música amb les seves sis comissions falleres: la Dula, Prado, la Vía, Passeig, Cambro i Portal de Valldigna.
Títol de ciutat concedit el 1916
Fita
Alfons XIII va atorgar a Tavernes el títol de ciutat el desembre de 1916, reconeixent el creixement demogràfic i econòmic que va portar l'exportació de taronja. En poques dècades la vila agrícola de la vall es va convertir en un dels nuclis més grans de la comarca.
Arnadí, dolç de carabassa de la Valldigna
Gastronomia
L'arnadí és un dolç d'origen andalusí fet amb carabassa rostida, ametlla molta, sucre i canyella, fornejat en cassola de fang i decorat amb ametlles i pinyons clavats. A la Valldigna s'elabora sobretot per Pasqua i per a les festes patronals.