Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Simat de la Valldigna

Què veure i què fer a Simat de la Valldigna (La Safor, València): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Simat de la Valldigna és cada lloc

Pobles a prop de Simat de la Valldigna

Què veure a Benifairó de la Valldigna 1,2 km · 2 llocs
Què veure a Barx 3,5 km · 6 llocs
Què veure a Tavernes de la Valldigna 5 km · 9 llocs
Què veure a Pinet 7,1 km · 2 llocs
Què veure a Xeraco 8,4 km · 5 llocs
Què veure a Xeresa 8,9 km · 8 llocs
Què veure a Barxeta 9,4 km · 3 llocs
Què veure a Favara 9,5 km · 5 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › La Safor › Simat de la Valldigna

Què veure i què fer a Simat de la Valldigna

Simat de la Valldigna
Poble
Simat de la Valldigna és un dels quatre pobles de la Valldigna, subcomarca de la Safor, a la província de València, a 55 quilòmetres de la capital, al peu del mont Toro. Amb 3.311 habitants, la seva història està lligada a la de la vall, abans anomenada Alfándech, conquerida el 1242-1243 per Jaume I d'Aragó. Explica la tradició que un rei d'Aragó, impressionat per la bellesa del lloc, va dir a l'abat de Santes Creus «Vall digna per un monestir de la vostra religió», donant origen al topònim Valldigna. La vall va ser donada al Cister el 1297 per fundar el Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, proper a Simat. El municipi gaudeix d'un clima temperat, amb estius càlids i hiverns suaus, i pluviometria entre les més altes de la Comunitat Valenciana.
Monestir de Santa María de la Valldigna
Monument
El monestir de Santa Maria de la Valldigna va ser fundat el 15 de març de 1298 per Jaume II d'Aragó, que va concedir aquestes terres a l'abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca; la tradició atribueix al rei el nom de la vall, que va anomenar vall digna per a un monestir d'aquesta orde. La desamortització de 1835 va portar l'abandonament i l'enderrocament de bona part del conjunt: es va dinamitar el baldaquí i els arcs gòtics del claustre alt es van incorporar, entre 1920 i 1926, al palau del Canto del Pico a Torrelodones, d'on van tornar el 2006 després de la seva compra per la Generalitat el 2003. Avui es conserven en bon estat l'església, de voltes amb sostre policromat, el Portal Nou amb els escuts de la Corona d'Aragó i de l'abat, i l'antiga almàssera restaurada.
Font de los Tritones del Monasterio de la Valldigna
Monument
Font barroca del segle XVIII pertanyent al Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna que, després de passar pels Jardins dels Vivers de València durant la desamortització, ha estat retornada al seu emplaçament original.
Ermita de Santa Ana (antigua mezquita de la Xara)
Monument
Antiga mesquita del nucli morisc de la Xara reconvertida en ermita cristiana, testimoni del passat islàmic de la Valldigna abans de l'expulsió dels moriscos.
L'abat de la Valldigna, senyor de la vall
Fita
Des del 1298 l'abat cistercenc de Santa Maria de la Valldigna va exercir com a senyor jurisdiccional de Simat, Benifairó i Tavernes: nomenava justícia i jurats, cobrava el terç delme i arrendava molins i aigua. El senyoriu es va extingir amb la desamortització del segle XIX.
Arròs amb fesols i naps
Gastronomia
Guisat d'hivern de la vall: mongetes blanques, naps, card, morcilla i careta de porc cuits llarga estona abans d'afegir-hi l'arròs, que se serveix caldós. S'associa a la matança domèstica i als mesos de recollida de la taronja, quan la feina demanava plat de cullera.