Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Serra

Què veure i què fer a Serra (El Camp de Túria, València): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 2 Fites històriques · 2 Gastronomia

A quina distància del centre de Serra és cada lloc

Pobles a prop de Serra

Què veure a Náquera 3 km · 4 llocs
Què veure a Segart 4,7 km · 4 llocs
Què veure a Estivella 7,5 km · 8 llocs
Què veure a Albalat dels Tarongers 8 km · 6 llocs
Què veure a Torres Torres 8,8 km · 7 llocs
Què veure a Gilet 8,9 km · 8 llocs
Què veure a Olocau 9 km · 5 llocs
Què veure a Algímia d'Alfara 9,4 km · 4 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › El Camp de Túria › Serra

Què veure i què fer a Serra

Serra
Poble
Serra és un municipi de la comarca d'El Camp de Túria, a la província de València, situat al vessant meridional de la Serra Calderona, dins del seu parc natural, a 330 metres d'altitud. La Cartoixa de Portaceli, al seu terme, va ser fundada el 5 de setembre de 1272 pel bisbe Albalat. El seu origen es remunta a un castell àrab, avui en ruïnes, conquerit per Jaume I i posseït després per diferents senyorius fins als ducs de Montellano. Va ser lloc de moriscos, amb 80 cases el 1609, i després de la seva expulsió va ser repoblat aquell mateix any mitjançant carta de població atorgada per Josep Folch de Cardona, cosa que va reduir la seva població a una quarta part; el 1794 tenia ja 720 habitants, xifra que es va duplicar durant el segle XIX fins als 1.371 de 1900. Avui compta amb 3.767 habitants.
Sierra Calderona
Natura
Serra litoral compartida per diversos municipis d'El Camp de Túria, amb pinedes mediterrànies i afloraments de rodeno rogenc. Declarada parc natural el 2002, ocupa 18.019 hectàrees dins d'una serra més gran d'unes 60.000 hectàrees que separa les conques dels rius Palancia, al nord, i Túria, al sud, i que per la seva proximitat a València -uns 20 quilòmetres- es considera el seu principal pulmó verd. El seu punt més alt és el Montemayor, amb 1015 metres, i també destaquen les carenes de gresos vermells del Gorgo, el Garbí i el Picaio. És la zona d'Espanya amb més nombre de descàrregues elèctriques per metre quadrat, la qual cosa provoca que bona part dels seus incendis forestals tinguin origen en tempestes.
Festes de les Alfàbegues de Serra
Activitat
Festa tradicional de Serra en honor a la Mare de Déu d'Agost, amb l'ofrena de plantes d'alfàbrega segons la tradició mediterrània.
Cartoixa de Porta Coeli
Monument
La Cartoixa de Porta Coeli és un monestir cartoixà fundat al segle XIII, entre 1272 i 1274, a la vall de Lullén, dins el terme de Serra, per iniciativa d'Andreu d'Albalat, dominic i tercer bisbe de la diòcesi de València i confident del rei Jaume I, que en va col·locar la primera pedra. Situada al peu de les Penyes Altes i els Rebalsadors, a la Serra Calderona, sobre terrenys on abans hi havia tres poblats moriscos, va rebre la seva primera comunitat, dos monjos i sis conversos, procedent de la cartoixa de Scala Dei; el seu nom, que significa porta del cel, remet a un passatge del Gènesi. És l'única cartoixa de les fundades a l'antic Regne de València que continua habitada, i conserva claustres, església i un històric scriptorium.
Torre de la Ermita y Ermita de Sant Josep de Serra
Monument
Dalt d'un tossal sobre Serra s'alcen juntes la torre talaia medieval declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) i l'ermita de Sant Josep i la Creu, punt de referència de les rutes de senderisme del poble.
La fundació de la cartoixa de Portaceli
Fita
El bisbe Andreu d'Albalat va fundar el 1272 a la vall de Lullén una cartoixa que va arribar a ser de les més importants d'Espanya i que va acollir reis i enviats pontificis al llarg dels segles.
L'expulsió dels moriscos de Serra
Fita
El 1609, quan es va publicar el ban d'expulsió dels moriscos de Felip III, Serra era lloc de moriscos amb vuitanta cases; es va repoblar aquell mateix any mitjançant carta de població del 26 de novembre, atorgada per Josep Folch de Cardona, i la seva població va quedar reduïda a la quarta part. La recuperació va ser lenta: no va ser fins al 1794 quan va arribar als 720 habitants, xifra que es va tornar a duplicar al llarg del segle XIX fins a arribar als 1.371 veïns el 1900, més d'un segle després de l'expulsió.
Les cireres de Serra
Gastronomia
El cirerer s'ha convertit en el conreu dominant dels bancals de la Calderona; la collita de maig i juny dóna una cirera de muntanya que es ven fresca i s'empra en licors i confitures casolanes.
El matacerdo de febrer
Gastronomia
La matança del porc en ple hivern continua sent al poble un àpat col·lectiu amb botifarres, llonganisses i fregit, un costum que aquí s'ha mantingut com a reclam gastronòmic de temporada.