Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Gilet

Què veure i què fer a Gilet (El Camp de Morvedre, València): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 3 Natura · 1 Activitats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Gilet és cada lloc

Mirador de El Garbí 4,4 km
Serra Calderona (vessant de Gilet) 5,6 km

Pobles a prop de Gilet

Què veure a Petrés 1,4 km · 6 llocs
Què veure a Albalat dels Tarongers 2,9 km · 6 llocs
Què veure a Sagunt/Sagunto 4 km · 16 llocs
Què veure a Segart 4,2 km · 4 llocs
Què veure a Estivella 4,4 km · 8 llocs
Què veure a Puçol 7,2 km · 4 llocs
Què veure a Benifairó de les Valls 7,3 km · 5 llocs
Què veure a Faura 7,4 km · 7 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › El Camp de Morvedre › Gilet

Què veure i què fer a Gilet

Gilet
Poble
Gilet és un municipi de 4.011 habitants de la comarca d'El Camp de Morvedre, a la província de València, enclavat al sud-est de la Serra Calderona vora el riu Palancia, a 83 metres d'altitud. A la muntanya de La Peña s'han trobat restes d'un poblat ibèric amb ceràmica que va des de l'edat del bronze fins a l'edat mitjana, i a la Font de la Vidriera un altre poblat ibèric romanitzat dels segles III i II abans de Crist. Les primeres notícies del poble el situen com a alqueria àrab; després de la conquesta de Jaume I, les terres van ser donades a Joan de Zaragoza i després a Bernardo Palau. El seu monestir de l'Esperit Sant, franciscà del segle XVII, inclou la cova del Toliu, amb una pintura rupestre d'un possible ídol oculat d'inicis de l'edat del bronze.
Serra Calderona (vessant de Gilet)
Natura
El Monasterio de Santo Espíritu, fundat el 1402 per la reina Maria de Luna a la vall del Toliu, s'aixeca al vessant sud-est de la Sierra Calderona, al costat de la conca del Palancia, al terme de Gilet. Reconstruït al segle XVII, avui alberga una hostatgeria franciscana que serveix de punt de partida a nombroses rutes de senderisme per la serra.
Festes de Gilet
Activitat
Gilet celebra la seva festa major en honor del seu patró, l'Arcàngel San Miguel, l'últim divendres i l'últim diumenge d'agost.
Monestir de el Santo Espíritu
Monument
El monestir del Sant Esperit, o de Sancti Spiritu, s'alça al bell mig de la muntanya, al terme de Gilet (El Camp de Morvedre, València), un dels enclavaments religiosos més singulars de la comarca. El va fundar el 1403 Maria de Luna, esposa del rei Martí I d'Aragó, després de la pacificació de Sicília, amb confirmació del papa Benet XIII; el 1404 la fundadora va llegar al convent l'edifici i rendes importants. Després de períodes d'abandonament, el 1692 es va inaugurar l'església actual. Durant la guerra de la Independència va servir d'hospital, i el 1889 va ser declarat col·legi de missions per a Terra Santa i el Marroc. Avui, declarat Bien de Relevancia Local (figura de protecció del patrimoni d'àmbit local), conserva un museu amb peces i documents històrics i ofereix hostatgeria per a estudi i oració.
Mirador de El Garbí
Natura
Mirador natural situat al cim del Garbí, a uns 593 metres d'altitud, a la Serra Calderona. És el pic més visitat del massís pel seu fàcil accés i pel mirador que ofereix una àmplia panoràmica sobre les comarques de l'Horta Nord i el Camp de Morvedre; en tractar-se d'una de les cotes més properes a València, atreu també els qui busquen neu a l'hivern.
Cova de el Toliu
Natura
Cova situada a la vall del Toliu, als terrenys del Monestir del Sant Esperit, que conserva una pintura rupestre de color roig pàl·lid que representa un possible ídol oculat de l'inici de l'edat del bronze.
La fundació del monestir del Santo Espíritu
Fita
Maria de Luna, esposa de Martí l'Humà, va fundar a començaments del segle XV el cenobi franciscà al peu de la Calderona en acció de gràcies per la pacificació de Sicília; va ser durant segles el gran centre religiós de la vall.
Les taronges de Gilet
Gastronomia
El regadiu de cítrics va desplaçar al segle XX el secà tradicional i avui la taronja és el principal conreu del terme, en un poble que fins als anys noranta va viure també de les escombres de palma.