Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Segart

Què veure i què fer a Segart (El Camp de Morvedre, València): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments

A quina distància del centre de Segart és cada lloc

Pobles a prop de Segart

Què veure a Albalat dels Tarongers 3,8 km · 6 llocs
Què veure a Estivella 4 km · 8 llocs
Què veure a Gilet 4,2 km · 8 llocs
Què veure a Serra 4,7 km · 9 llocs
Què veure a Náquera 5,3 km · 4 llocs
Què veure a Petrés 5,4 km · 6 llocs
Què veure a Torres Torres 6,8 km · 7 llocs
Què veure a Algímia d'Alfara 7,8 km · 4 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › El Camp de Morvedre › Segart

Què veure i què fer a Segart

Segart
Poble
Segart és un dels municipis més petits de la comarca d'El Camp de Morvedre, a la província de València, anomenat Segart de Albalat fins al 1916. El poble s'assenta a 256 metres d'altitud, als peus de les muntanyes Garbí, La Mola i Puntal de l'Abella, aquest últim el més alt de la comarca amb 654 metres, en un relleu accidentat que descendeix cap al riu Palancia solcat pels barrancs de la Font, el Meliquet i Segart. Malgrat la seva altitud, el clima és mediterrani per la proximitat del mar, a uns catorze quilòmetres, i el terme, poblat de pins, romaní i timó, està integrat des de 2002 al parc natural de la Serra Calderona. La Mola de Segart, reconeixible pel seu tallat en forma de mola, ofereix bones vistes cap a la serra d'Espadán.
Castell de Segart
Monument
Fortalesa d'origen musulmà del segle XIII alçada dalt d'un tossal sobre la població, de la qual es conserven restes de muralles i d'un aljub; actualment en procés de recuperació i consolidació estructural.
Calvari i Capella de Sant Josep i la Creu de Segart
Monument
Conjunt del Calvari de Segart coronat per la capella de Sant Josep i la Creu, de 1894, al costat d'una antiga torre de vigilància coneguda com l'Ermita.
Església de la Purísima de Segart
Monument
Temple parroquial de maçoneria de Segart, construït entre 1796 i 1802 en estil tardoclassicista, dedicat a la Puríssima Concepció; una làpida a la seva façana recorda que es va aixecar «a honor i glòria» de l'advocació, el nom de la qual va posar sant Joan de Ribera durant la seva etapa com a arquebisbe de València. La pobresa dels veïns de Segart, que havien de costejar les obres, va portar a concedir-los permís per treballar-hi els diumenges i festius. Va ser elevada a parròquia d'entrada el 28 de desembre de 1953, després d'haver estat coadjutora de la d'Albalat dels Tarongers. En la restauració de 1991 es va substituir el campanar original per un de nou de tres arcs, amb una campana principal del segle XVII i dues més, anomenades Santa Creu i Ecce Homo.