Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Torres Torres

Què veure i què fer a Torres Torres (El Camp de Morvedre, València): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments · 1 Activitats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Torres Torres és cada lloc

Pobles a prop de Torres Torres

Què veure a Algímia d'Alfara 1,1 km · 4 llocs
Què veure a Alfara de la Baronia 2,1 km · 5 llocs
Què veure a Estivella 3,4 km · 8 llocs
Què veure a Algar de Palància 4,3 km · 5 llocs
Què veure a Albalat dels Tarongers 4,8 km · 6 llocs
Què veure a Segart 6,8 km · 4 llocs
Què veure a Quart de les Valls 7,3 km · 3 llocs
Què veure a Gilet 7,7 km · 8 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › El Camp de Morvedre › Torres Torres

Què veure i què fer a Torres Torres

Torres Torres
Poble
Torres Torres és un municipi d'El Camp de Morvedre (València), amb 808 habitants (INE 2025), situat vora el riu Palancia entre la vall mitjana d'aquest i les estribacions de la serra Calderona. D'origen àrab, amb jaciments de l'edat del bronze i restes romanes al seu terme, va ser conquerit per Jaume I juntament amb Algímia i Alfara d'Algímia i donat a Beltran de Bellpuig, formant la baronia de Torres Torres; el 1445 el senyoriu va passar a Joan de Vallterra, família que el va mantenir més de tres segles i va ser autora de les cartes de repoblació de 1611. Del castell musulmà del segle XII, de planta poligonal, queden part de la torre de l'homenatge, dues torres més i restes de muralles; conserva també uns banys àrabs i la torre del segle XV, únic vestigi del palau dels Vallterra.
Festes de Torres Torres
Activitat
Les festes patronals de Torres Torres, del 7 al 10 de setembre, honren la Virgen de la Leche, el dia gran de la qual és el 8, la Virgen de la Vallivana el dia 9 i San Roque el dia 10.
Banys àrabs de Torres Torres
Monument
Els banys àrabs de Torres Torres es troben a la plaça de l'Església, al costat del nucli antic i de la Séquia Major de Sagunt. El recinte cobert és de planta rectangular i conté tres sales també rectangulars, en paral·lel en direcció nord-sud, conegudes com a freda, tèbia i calenta; l'entrada, al nord, donava pas a la sala freda, la més austera, mentre que la tèbia, de major superfície, està dividida en tres parts per dos arcs de maó que formen sengles alcoves laterals. La sala calenta, d'uns 6,80 per 2,42 metres, s'escalfava mitjançant una cambra subterrània d'aire calent. El paviment és de maó cuit en espiga, i la llum entrava per lluernes estrellades. L'excavació de 2003 va permetre datar el conjunt al segle XIV, ja en època cristiana.
Castell de Torres Torres
Monument
El castell de Torres Torres és una fortificació d'origen musulmà del segle XII, situada en un turó al costat de la població, que va ser modificada durant les guerres carlines per adaptar-la a l'ús de l'artilleria, substituint les espitlleres dels seus llenços per orificis rodons. De planta poligonal, disposava de quatre torres i, a l'interior, la torre de l'homenatge; avui es conserven dues de les torres i part de la de l'homenatge, de planta rectangular i tres plantes, a més de restes de muralles, aljubs i construccions auxiliars. Conquerit per Jaume I, va ser donat a Beltrán de Bellpuig.
Torre de el Palacio de Vallterra
Monument
Torre del segle XV que és l'únic que es conserva de l'antic palau dels Vallterra, senyors de Torres Torres.
Església de Nuestra Señora de los Ángeles de Torres Torres
Monument
Església parroquial de Torres Torres, un dels punts d'interès del recorregut històric del municipi juntament amb el castell i els banys àrabs. Al seu interior es venera una talla de la Mare de Déu de la Llet, patrona del poble, que sembla datar dels segles XII-XIII; malgrat els treballs de restauració als quals va ser sotmesa durant el segle XX, la imatge es conserva força deteriorada.
La venda de la baronia de Torres Torres als Vallterra
Fita
El senyoriu que Jaume I havia constituït juntament amb Algímia i Alfara va passar a Joan de Vallterra; la família el va retenir més de tres segles, fins ben entrat el segle XVIII, i va atorgar les cartes de repoblació de 1611.