Poble
Villahermosa del Río és un municipi de la comarca de l'Alto Mijares, a la província de Castelló, castellanoparlant i limítrof amb Puertomingalvo, a Terol, situat a 755 metres al vessant d'un turó, a la confluència dels rius Carbo i Villahermosa. D'origen musulmà, va pertànyer al senyoriu de Zayd Abu Zayd, últim governador almohade de Valencia, que el 1243 li va concedir carta de poblament; més tard va ser seu del ducat de Villahermosa. Destruït a la Guerra de Successió, fins al 1916 es va anomenar simplement Villahermosa. La seva església parroquial, de Nostra Senyora de la Nativitat, conserva retaules medievals del Mestre de Villahermosa i una talla de José Esteve Bonet, i a l'ermita de San Bartolomé hi està enterrat el compositor José Pradas Gallén. Compta amb 473 habitants.
Activitat
Les festes patronals de Villahermosa del Río, a la comarca castellonenca de El Alto Mijares, guarden relació amb l'ermita de Sant Bartomeu, situada a uns 8 quilòmetres del nucli urbà i considerada un dels santuaris més monumentals i populars de la comarca. El conjunt, declarat bien de relevancia local (figura de protecció patrimonial local), està format per l'ermita, la casa de l'ermità i l'antiga hostatgeria, avui convertida en hotel rural, envoltades de cabanes i una àrea recreativa amb paelleres, taules, bancs i aigua potable. El poble, de 473 habitants, s'assenta a la confluència dels ríos Carbo i Villahermosa.
Monument
L'església de la Nativitat de la Mare de Déu de Villahermosa del Río, al centre del poble, es va construir a partir de 1768 segons projecte de l'arquitecte valencià Vicente Gascó, després de l'incendi que el 1707, durant la Guerra de Successió, va destruir tota la població i va obligar a reconstruir-la al seu emplaçament actual. És un temple d'estil corinti del segle XVIII, de planta de creu llatina amb nau central i dues laterals, creuer i presbiteri de capçalera octavada, amb retaules gòtics i renaixentistes entre els millors de la pintura valenciana dels segles XIV i XV, i una talla del segle XIII de San Bartolomé. És bien de relevancia local (bé de rellevància local) amb la categoria de Monument d'Interès Local, i la seva façana es remata amb una portada de dos cossos i columnes corínties aparellades.
Monument
L'ermita de San Bartolomé, al terme de Villahermosa del Río (Alto Mijares, Castelló), es troba a uns 8 km del nucli urbà i és un dels santuaris més monumentals i populars de la comarca; està declarada bien de relevancia local (bé de rellevància local), en la categoria de Monument d'Interès Local. El conjunt el formen, a més de l'ermita, la casa de l'ermità i l'antiga hostatgeria, avui convertida en hotel rural. Als voltants s'han construït cabanes rurals i una àrea recreativa amb fogons de paella, taules, bancs i aigua potable. Fins a ella es dirigeix la processó de les festes patronals del poble en honor al sant.
Curiositat
L'església de Villahermosa del Río, dedicada a la Nativitat de Nostra Senyora, conserva una singular col·lecció de pintures medievals atribuïdes al Mestre de Villahermosa, juntament amb obres de Joan Reixach. El temple actual, d'estil neoclàssic i planta de creu llatina, es va aixecar a partir de 1768 segons projecte de l'arquitecte valencià Vicente Gascó, després de la reconstrucció de la població després de l'incendi sofert durant la Guerra de Successió. Dels retaules gòtics que atresora destaquen el del Corpus Christi (1385-1390) i el de San Llorenzo i San Esteban (1390-1395), tots dos del Mestre de Villahermosa, i el de Santa Catalina de Alejandría (1448), obra de Joan Reixach.
Activitat
L'ermita de San Bartolomé, destinació de la processó de les festes patronals, es troba a uns vuit quilòmetres del nucli de Villahermosa del Río i està considerada un dels santuaris més monumentals i populars de l'Alto Mijares. El conjunt, declarat bien de relevancia local (bé de rellevància local), el formen l'ermita, la casa de l'ermità i una antiga hostatgeria avui convertida en hotel rural; als seus voltants s'han construït cabanes rurals i una àrea recreativa amb fogons de paella, taules, bancs i aigua potable. Les festes, celebrades el 24 d'agost en honor al patró, porten els veïns des de l'església fins a aquest santuari a les afores del poble.
Curiositat
Bibioj és un despoblat pertanyent al municipi de Villahermosa del Río que cap a finals del segle XIX comptava amb 106 habitants censats, xifra que fins a mitjan segle XX es va traduir en unes 37 vivendes, una escola i tres tavernes. El lloc va quedar deshabitat, i el 2023 l'entitat singular de població de Bibioj tenia un únic habitant empadronat. Hui destaca pels seus gorgs naturals al barranc i les vistes sobre la vall.
Monument
Pont d'origen romà situat al costat del despoblat de Bibioj, al terme de Villahermosa del Río, que salva el barranc prop dels tolls naturals del lloc.
Monument
Xicoteta ermita conservada a l'entorn del despoblat de Bibioj, dins l'itinerari de senderisme que recorre el barranc Magro a Villahermosa del Río. El caseriu de Bibioj, que cap a finals del segle XIX va arribar a tenir 106 habitants, va quedar deshabitat amb el temps i el 2023 només tenia registrat un veí.
Monument
Restes d'una antiga ermita al paratge de Bibioj, incloses a la ruta que uneix el barranc Magro amb aquest nucli despoblat de Villahermosa del Río.
Fita
Abú Zayd, ja vassall de Jaume I, va concedir el 1243 carta de població sota el fur aragonès de Daroca; el lloc, cap d'una vall ramadera al vessant del Penyagolosa, es convertiria amb el temps en cap del ducat que porta el seu nom.
Fita
La reforma nacional de la nomenclatura municipal del 1916 va obligar a distingir el poble de les altres Villahermosas d'Espanya i se li va afegir el cognom del riu que el travessa, el Millars en el seu tram alt.