Poble
Cantavieja és la capital tradicional de l'Alt Maestrat i avui capçalera de la comarca de Teruel del Maestrat, al costat del riu que li dona nom. Enclavada a 1.290 metres en un paisatge abrupte de grans barrancs, té 729 habitants i el seu terme es reparteix en quatre partides amb més d'un centenar de masies habitades. Al seu entorn hi ha pintures rupestres i la Cova dels Toros, amb nivells d'ocupació neolítica, magdaleniana i musteriana de fins a 35.000 anys. Segons la llegenda, la va fundar Amílcar Barca amb el nom de Cartago Vetus. Va ser enclavament musulmà fins a la seva conquesta per Alfons II d'Aragó el 1169; el 1212 va passar als templers, que li van donar carta pobla el 1225 i la van mantenir fins a la dissolució de l'Orde el 1308. Està considerada un dels pobles més bonics d'Espanya.
Monument
Nucli històric de Cantavieja, capital del Maestrazgo, declarat conjunt històric-artístic el 1981. S'articula al voltant de la plaça porxada dedicada a Cristo Rey, amb l'església parroquial de la Asunción, temple barroc de carreu amb tres naus i torre octogonal rematada en piràmide, i l'Ajuntament, antiga Casa de la Comunidad. Conserva trams de muralla medieval, malmesa a les guerres carlines, i una torre circular del XIX sobre fonaments medievals. El conjunt arrenca de la comanda templera fundada el 1197 per Miguel de Luna; dissolta l'orde, el 1317 va passar a la de San Juan de Jerusalén (Hospitalers), que va arribar a controlar també Mirambel, La Iglesuela del Cid i Tronchón. El 2014 Cantavieja va entrar a Los Pueblos Más Bonitos de España.
Curiositat
El Geoparc del Maestrat es va crear el 2005 com a part del Parc Cultural del Maestrat, articulat al voltant del riu Guadalope i els seus afluents, i integra 43 municipis de la província de Teruel. Reconegut pel seu patrimoni geològic excepcional, inclou formacions com els Órganos de Montoro, el naixement del riu Pitarque i les Grutas de Molinos.
Curiositat
Gastronomia basada en el porc, amb pernil i embotits artesans com a productes tradicionals de la comarca.
Activitat
Festes patronals de Cantavieja entre el 22 i el 26 d'agost, en honor a Santa Vicenta Mártir i a la Virgen de Loreto. El tercer diumenge de setembre se celebra a més una fira comercial i ramadera d'origen medieval.
Monument
Ermita del terme de Cantavieja, capital del Maestrazgo que Alfons II va conquerir el 1169 i va lliurar a l'Orde del Santo Redentor. A l'abril de 1836 Ramón Cabrera hi va fixar el seu quarter general durant la primera guerra carlina, plaça que les tropes governamentals no van ocupar fins a l'11 de maig de 1840.
Activitat
Les festes d'hivern de Cantavieja se celebren a la capital del Maestrat que entre 1872 i 1875, durant la tercera guerra carlina, Marco de Bello va convertir en centre polític del carlisme aragonès, amb acadèmies militars i fàbriques de municions, fins a la seva rendició el 6 de juliol de 1875.
Monument
La Fuente de Cantavieja es troba a la capital del Maestrat, la rebosteria tradicional de la qual -torta de alma, carquinyol, almojábana, ametllat i mantegats- va quedar regulada el 1995 sota la marca C de Calidad Alimentaria de Aragón.
Monument
Portal medieval d'accés al recinte emmurallat de Cantavieja.
Fita
Alfons II va conquerir Cantavieja el 1169 i la va lliurar a l'Orde del Sant Redemptor. El 1197 es va constituir l'encomanda amb Miguel de Luna com a primer comanador, germen del domini militar sobre tot el Maestrat terolenc.
Fita
L'abril de 1836 Ramón Cabrera hi va fixar el seu quarter general i des d'aquests carrers va governar el territori que li va valer el sobrenom de Tigre del Maestrat. Les tropes governamentals no van ocupar la plaça fins a l'11 de maig de 1840.
Fita
Durant la tercera guerra carlina, entre 1872 i 1875, Marco de Bello va convertir la vila en centre polític del carlisme aragonès, amb acadèmies militars i fàbriques de munició. La localitat es va rendir el 6 de juliol de 1875.
Gastronomia
Sota aquesta denominació s'apleguen la torta de alma, el carquinyoli, l'almoixàvena, l'ametllat i els mantegats, elaborats en obradors de la comarca. El conjunt va quedar regulat el 1995 sota la marca C de Qualitat Alimentària d'Aragó.