Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Segorbe

Què veure i què fer a Segorbe (El Alto Palancia, Castelló): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Activitats · 2 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Segorbe és cada lloc

Entrada de Toros y Caballos de Segorbe 50 m

Pobles a prop de Segorbe

Què veure a Altura 2 km · 13 llocs
Què veure a Geldo 2,5 km · 1 lloc
Què veure a Castellnovo 3 km · 4 llocs
Què veure a Navajas 3,3 km · 5 llocs
Què veure a Vall de Almonacid 6,4 km · 1 lloc
Què veure a Soneja 6,4 km · 9 llocs
Què veure a Almedíjar 7,2 km · 2 llocs
Què veure a Algimia de Almonacid 8 km · 1 lloc

Espanya › Comunitat Valenciana › Castelló › El Alto Palancia › Segorbe

Què veure i què fer a Segorbe

Segorbe
Poble
Segorbe és la capital de la comarca de l'Alto Palancia, al sud de la província de Castelló (Comunitat Valenciana), amb 9.805 habitants (INE 2025). Va ser seu de la diòcesi de Segorbe fins al 1960, i avui comparteix amb Castelló de la Plana la capitalitat de la diòcesi de Segorbe-Castelló. El seu casc antic, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) en conjunt, concentra un important patrimoni catedralici, muralles i un aqüeducte medieval. Hi ha constància de presència humana des del Paleolític mitjà, encara que la població no es va assentar de forma estable fins a l'edat del bronze; de l'etapa ibèrica daten les primeres troballes al turó de Sopeña, nucli primigeni de l'actual Segorbe, situat en el camí natural entre la costa mediterrània i Aragó.
Catedral-Basílica de Santa María de Segorbe
Monument
Catedral de Segorbe construïda entre els segles XII i XVII, seu de la diòcesi de Segorbe-Castelló, amb un notable museu catedralici.
Aqüeducte de Segorbe
Monument
L'aqüeducte medieval del segle XIV de Segorbe forma, juntament amb el castell de la Estrella o de Sopeña i les muralles, un conjunt declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 8 de maig de 2003. El castell corona un dels turons sobre els quals s'assenta la ciutat, i les muralles es distribueixen des del seu entorn fins al nucli antic, on encara es conserven restes per bona part del traçat. De l'aqüeducte, en canvi, només queden avui uns pocs arcs, situats dins del mateix nucli urbà, entre ells el tram que discorre per l'interior de la Torre del Verdugo.
Muralles de Segorbe
Monument
Recinte emmurallat medieval de Segorbe, del qual es conserven trams, accessos i torres com l'arc de la Verónica, la torre del Verdugo i la torre de la Cárcel.
Entrada de Toros y Caballos de Segorbe
Activitat
La Entrada de toros y caballos és una festa popular de Segorbe sorgida del trasllat tradicional dels ramats fins a la plaça on havien de ser corregudes, declarada Fiesta de Interés Turístico Internacional (la màxima categoria de festa turística d'Espanya) i Bien de Interés Cultural Inmaterial (la màxima figura de protecció del patrimoni immaterial). Se celebra el segon dissabte de setembre a les 14 hores, amb un encierro d'uns 40-45 segons fins a la plaça de la Cueva Santa, en què participen sis toros braus conduïts per genets a cavall, sense més barrera que les muralles humanes que formen els propis veïns. El seu origen exacte es desconeix, tot i que hi ha constància de festes amb toros a Segorbe ja el 1386, lligades a les advocacions de San Juan i San Pedro; el costum procedia del trasllat dels toros des dels corrals situats al costat del riu, a més d'un quilòmetre del poble.
La unió de les diòcesis de Segorbe i Albarracín
Fita
Decisió pontifícia que el 1259 va unir les seus episcopals de Segorbe i Albarracín: després que els cristians aragonesos conquerissin Segorbe, el papa Innocenci IV va encomanar el 1247 la jurisdicció eclesiàstica de la zona al bisbe d'Albarracín, i el 18 de març de 1259 Alexandre IV va decretar formalment la unió de les dues esglésies. El bisbat resultant cavalcava sobre les corones d'Aragó i de Castella, amb Segorbe al Regne de València i Albarracín a Aragó, situació singular que es va mantenir fins que Gregori XIII va separar de nou les dues diòcesis el 1577, precisament per aquesta diferència de regne. Aquesta unió explica el pes eclesiàstic que Segorbe va conservar durant segles, avui capçalera, juntament amb Castellón, de la diòcesi de Segorbe-Castellón.
La creació del ducat de Segorbe
Fita
Joan II d'Aragó va elevar el 1469 la ciutat a capçalera de ducat i va nomenar primer duc el seu nebot Enric d'Aragó i Pimentel, aleshores de només catorze anys, conegut com l'Infant Fortuna i fill del turbulent infant Enric d'Aragó, mort el 1445 per les ferides de la batalla d'Olmedo. El títol va passar després als Cardona i va convertir Segorbe en cort senyorial de l'interior valencià; el 1520 l'emperador Carles V li va concedir la grandesa de primera classe, una de les distincions nobiliàries més importants d'Espanya. Avui pertany a una branca menor de la casa de Medinaceli, el titular actual del qual, resident a Sevilla, és el dinovè duc de Segorbe.
L'olla segorbina
Gastronomia
Cocido de cigrons, verdures i carns de la matança propi de la ciutat, en una cuina fronterera entre el valencià i l'aragonès; al seu costat hi ha l'arròs al forn, l'empedrao i les tortes Cristina.