La unió de les diòcesis de Segorbe i Albarracín Fita · Segorbe, El Alto Palancia, Castelló Imatge de Segorbe, no del lloc concret. Decisió pontifícia que el 1259 va unir les seus episcopals de Segorbe i Albarracín: després que els cristians aragonesos conquerissin Segorbe, el papa Innocenci IV va encomanar el 1247 la jurisdicció eclesiàstica de la zona al bisbe d'Albarracín, i el 18 de març de 1259 Alexandre IV va decretar formalment la unió de les dues esglésies. El bisbat resultant cavalcava sobre les corones d'Aragó i de Castella, amb Segorbe al Regne de València i Albarracín a Aragó, situació singular que es va mantenir fins que Gregori XIII va separar de nou les dues diòcesis el 1577, precisament per aquesta diferència de regne. Aquesta unió explica el pes eclesiàstic que Segorbe va conservar durant segles, avui capçalera, juntament amb Castellón, de la diòcesi de Segorbe-Castellón. 1259 Foto: Enrique Íñiguez Rodríguez (Qoan) (CC BY-SA 3.0) Què veure i què fer a Segorbe