Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Soneja

Què veure i què fer a Soneja (El Alto Palancia, Castelló): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

Quan anar a Soneja: calendari de festes

Setembre: Festes patronals de Soneja (finals de setembre)

A quina distància del centre de Soneja és cada lloc

Aqüeducte de El Arco de Soneja 350 m

Pobles a prop de Soneja

Què veure a Sot de Ferrer 2,1 km · 1 lloc
Què veure a Geldo 4 km · 1 lloc
Què veure a Azuébar 5,6 km · 1 lloc
Què veure a Castellnovo 5,7 km · 4 llocs
Què veure a Segorbe 6,4 km · 8 llocs
Què veure a Almedíjar 6,6 km · 2 llocs
Què veure a Algar de Palància 6,6 km · 5 llocs
Què veure a Altura 8 km · 13 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › Castelló › El Alto Palancia › Soneja

Què veure i què fer a Soneja

Soneja
Poble
Soneja és un municipi de la comarca d'El Alto Palancia (Castelló), amb 1.521 habitants (INE 2025) i 29,10 km², travessat pel riu Palancia en el camí cap a Aragó des de València. L'entorn de La Dehesa mostra assentaments humans des de l'epipaleolític, i l'actual casc urbà no es va consolidar com a població fins als segles X o XI. José Folch de Cardona va atorgar el 1609 la primera carta de població signada en terres de Castelló després del ban d'expulsió morisca; conserva un aqüeducte d'origen islàmic que encara porta aigua del Palancia a les hortes, les muralles alçades entre 1839 i 1840 després de l'assalt i incendi de 1836, una església de 1751-1768 amb una campana d'entorn del 1250 i el paratge natural municipal de La Dehesa, declarat el 2002.
Església de San Miguel Arcángel de Soneja
Monument
Església de Soneja construïda entre 1751 i 1768 en estil corinti amb decoració rococó, que acull una campana de cap al 1250, una de les tres més antigues de la diòcesi de Segorbe-Castelló.
Aqüeducte de El Arco de Soneja
Monument
Aqüeducte d'origen islàmic a Soneja que encara condueix l'aigua del riu Palancia cap a les hortes del municipi, conduint concretament les aigües de la séquia mare. Està catalogat dins del patrimoni civil del poble com a mostra destacada de l'arquitectura hidràulica d'època musulmana a la comarca de l'Alt Palància.
Muralles carlistes de Soneja
Monument
Les muralles de Soneja són les restes de la fortificació defensiva que el poble va aixecar entre 1839 i 1840, després de l'assalt patit el 17 de juliol de 1836, quan José Miralles, el Serrador, va entrar a la localitat aprofitant que bona part dels homes útils havien fugit, i la població va ser saquejada i incendiada amb víctimes entre els veïns. Després de la intervenció del general Narváez, Soneja va decidir emmurallar-se combinant parets de les pròpies cases, amb espitlleres obertes en elles, trinxeres i murs que tancaven els carrers, construïts en fàbrica de tàpia. Avui a penes en queden restes, amb algunes espitlleres encara visibles; el conjunt està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de gener de 2012.
La Devesa de Soneja
Natura
Paratge natural municipal de Soneja declarat el 2002, amb centre d'interpretació i la microreserva botànica de la Balsa de la Dehesa. Ocupa una plana a uns 440 metres d'altitud a la comarca de l'Alt Palància, on s'assenten dues llacunes -una avui dessecada- formades sobre gresos triàsics que retenen l'aigua gràcies a les argiles del subsòl. Dins de l'espai protegit hi ha sis jaciments arqueològics de l'edat del bronze i d'època ibèrica. Destaca per la seva vegetació silícia, amb suredes i una llacuna endorreica única a la Comunitat Valenciana, juntament amb cultius tradicionals d'ametller, garrofer i olivera. Acull espècies vulnerables com el gripau d'esperons i l'ofegabous, i està inclòs en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana.
Campanes dels Quarts de Soneja
Curiositat
L'església de Soneja conserva la Campana de los Cuartos, datada cap al 1250, la qual cosa la converteix en la més antiga de la diòcesi de Sogorb-Castelló, una de les tres més antigues de la Comunitat Valenciana i una de les cinc més antigues d'Espanya. Comparteix campanar amb altres peces històriques, entre elles una campana gòtica de cap al 1550 anomenada María, i altres de finals del segle XVIII i del XIX.
Festes patronals de Soneja
Activitat
Festes de Soneja amb desfilada centenària, ball de mantons i una cursa popular de 15 km. Se celebren l'últim cap de setmana de setembre en honor del Crist de la Sang i de Sant Miquel Arcàngel. La cavalcada és més que centenària, i el ball de mantons es fa amb mantons de Manila. El programa festiu inclou també la proclamació de la reina de les festes, homenatges als grans del poble i actes religiosos, a més de la Gran Fondo, la cursa pedestre de recorregut semiurbà de 15 quilòmetres.
La primera carta de repoblació després de l'expulsió morisca
Fita
José Folch de Cardona va atorgar el 1609 a nous colons la primera carta de població signada en terres de Castelló després del ban d'expulsió, tot just setmanes després que el poble quedés buit.
Els cocotes de Soneja
Gastronomia
Coques salades de tomàquet cuites al forn a les cases del poble, juntament amb coquets, mantegades i rotllos d'anís i de vi; la cuina salada gira al voltant de tres versions diferents de l'olla.