Poble
Altura és un municipi de la comarca de l'Alto Palancia, al límit entre Castelló i València, enclavat a la Serra Calderona i regat pel riu Palancia, camí natural entre Aragó i la costa. Compta amb 129,47 km² i uns 3.850 habitants. En el seu territori s'aixeca la Cartoixa de Vall de Crist, fundada el 1385, un dels centres religiosos més importants de l'antic Regne de València, que va mantenir el senyoriu i el control econòmic de la comarca fins a la desamortització de 1836. Al costat, el santuari de la Cova Santa continua sent focus de peregrinació per la devoció a la seva Verge. El nucli urbà, a dos quilòmetres de Segorbe, s'assenta a la vall del Palancia entre els 400 i els 380 metres, als peus del Montmayor, pic més alt del municipi amb 1.017 metres.
Activitat
Altura celebra les seves festes patronals a la segona meitat de setembre, en honor de San Miguel Arcángel i de la Virgen de Gracia, amb setmana taurina, i de Santa Cecilia al voltant del 22 de novembre, protagonitzada per la seva Unión Musical y Cultural.
Monument
La Cartoixa de Vall de Crist és un monestir cartoixà al terme d'Altura (Alt Palància, Castelló), fundat el 1385 per l'infant Martí d'Aragó, després rei Martí l'Humà, gràcies a una butlla de Climent VII, i que va controlar la regió fins a la desamortització de 1836. Va ser un dels centres eclesiàstics de més pes de l'antic Regne de València, visitat per diversos papes i amb un patrimoni que va arribar a incloure viles, fàbriques, masies i habitatges per tot el regne; el mateix Martí I li va donar el 1391 el senyoriu d'Altura i Alcublas. Entre els seus habitants destaquen Bonifaci Ferrer, el seu prior major, sant Ignasi de Loiola i l'antipapa Benet XIII. L'església de Sant Martí es va començar el 1386, i el claustre major i l'església Major, gòtics, es van acabar el 1428.
Monument
El santuari de la Cueva Santa, al terme municipal d'Altura (Castelló), es troba als vessants septentrionals de la Serra Calderona, a dotze quilòmetres de la capital municipal, al costat de la carretera que enllaça Altura amb Alcublas (València). Construït dins d'una cova natural, acull la imatge de la Mare de Déu de la Cueva Santa, patrona de la diòcesi de Segorbe-Castelló i també de localitats tan allunyades com Beniarrés, Santa María de Dota (Costa Rica), Piacoa (Veneçuela) i Bochalema (Colòmbia), a més de patrona dels espeleòlegs. És un dels símbols religiosos més importants de l'Arxiprestat de Segorbe i de la Comunitat Valenciana, i se li atribueixen nombrosos miracles, entre ells el del brollador del Berro de la vila d'Altura.
Monument
L'església de Sant Miquel Arcàngel s'alça a la plaça de San Miguel, al centre del recinte emmurallat d'Altura. És un temple neoclàssic de factura coríntia la construcció del qual es va iniciar el 1783 i va ser beneïda el 1789, encara que la seva torre campanar, de planta hexagonal, es va acabar una mica després, obra de Matías Llorenç i Francisco Marzo; la seva cúpula, de teula ceràmica blava i blanca, es va enderrocar el 1880 i es va reconstruir el 1884. Té planta de tres naus amb creuer i cúpula, cobertes amb volta de canó decorada amb pintures de Vicente Izquierdo de mitjan segle XIX. Conserva un orgue del segle XVIII en mal estat de conservació i un retaule major de Juan Miguel Orliens, del segle XVII, daurat el 1642-43, procedent de la Cartoixa de Vall de Crist.
Natura
Aquest vessant del Parc Natural de la Serra Calderona ocupa 1.686 hectàrees del terme d'Altura, a l'Alt Palància, a les quals se sumen altres superfícies protegides com a zona d'especial protecció per a aus i lloc d'importància comunitària. El seu punt més alt és el pico Montmayor, de 1.017 metres, juntament amb altres elevacions com Peña Rubia (922 m), l'Alto del Rejo (834 m) i el cerro de la Segadiza (915 m). El terreny, molt sec i sense cursos d'aigua permanents, està solcat per una xarxa de barrancs i rambles repartida entre les conques de la Rambla de la Torrecilla, al nord, i la Rambla de la Escarihuela, al sud. La travessa la Vía Verde de Ojos Negros, condicionada per a excursionistes, ciclistes i persones amb mobilitat reduïda.
Natura
La Font o Deu del Berro, al Paratge Natural del Berro d'Altura, va brollar el 25 de març de 1915, posant fi a una sequera que assolava el municipi des de feia dècades; l'imaginari popular va atribuir la troballa de l'aigua a un miracle de la Mare de Déu de la Cueva Santa. Des d'aleshores, cada 25 de març se celebren les Festes del Berro, que culminen amb l'acte de l'eixida de les Aigües del Berro, declarat d'interès turístic, en què el veïnat reviu aquell dia. El programa inclou també la processó de la Mare de Déu de la Cueva Santa, focs artificials, espectacles musicals i festejos taurins.
Natura
La Vía Verde de Ojos Negros és un antic traçat ferroviari, transitable a peu o en bicicleta, que discorre també pel terme d'Altura. Segueix el recorregut de l'antic ferrocarril miner de via estreta Ojos Negros-Sagunto, que va estar en funcionament entre 1907 i 1972; després de la seva clausura es van llevar les vies i es va condicionar el sender actual, de 182,2 quilòmetres entre Ojos Negros (Terol) i Albalat de Taronchers (València), la qual cosa la converteix en la via verda més llarga d'Espanya. Forma part de l'Eix Santander-Mediterrani de la Xarxa de Camins Naturals del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, i s'organitza en tres etapes, la segona de les quals arriba fins al port d'Escandón, el punt més alt del recorregut.
Activitat
Les Festes del Berro d'Altura, del 22 al 25 de març, celebren el naixement de la font homònima en honor a la Mare de Déu de la Cueva Santa. La tradició recorda el succés de 1915, quan, després d'anys buscant aigua, els veïns es van reunir la nit del 24 al 25 de març a l'església per resar una novena a la Mare de Déu demanant que brollés el manantial, i aquella mateixa nit va sorgir l'aigua. En la seva memòria, el programa festiu inclou passacarrers, revetlles i actes folklòrics, focs artificials, ofrena de flors a la Mare de Déu i, el dia 25, missa, benedicció de les aigües de la font del Berro i processó.
Activitat
El santuari de la Cueva Santa s'alça als vessants septentrionals de la Serra Calderona, a 12 quilòmetres d'Altura (Castelló), al costat de la carretera que enllaça aquesta localitat amb Alcublas. Acull la imatge de la Mare de Déu de la Cueva Santa, patrona de la diòcesi de Segorbe-Castelló i també de localitats de Costa Rica, Veneçuela i Colòmbia, a més de patrona dels espeleòlegs, a la qual s'atribueixen nombrosos miracles, entre ells l'afloriment del manantial del Berro d'Altura. El santuari està vinculat a la Cartoixa de Vall de Crist, un dels grans centres religiosos de l'antic Regne de València, i és focus de pelegrinatge de la comarca i d'altres properes; a finals d'abril, milers de persones participen en la romeria que surt d'Altura fins al santuari.
Fita
L'infant Martí, futur Martí l'Humà, va fundar la cartoixa el 1385 gràcies a una butlla del papa Climent VII, a la Vall de Cánava, on va comprar diverses masies que van servir de base al monestir. El 1386 es va posar la primera pedra de l'església de Sant Martí, un dels pocs edificis que encara es conserven, i es va confirmar com a primer prior el pare Joan Berga. El 1391 el mateix Martí va donar la vila d'Altura, juntament amb la d'Alcublas, al monestir -data que alguns situen el 1407-, convertint-se en senyor de totes dues poblacions. Per la cartoixa hi van passar figures com Bonifaci Ferrer, que va arribar a ser prior major, Sant Ignasi de Loiola i l'antipapa Benet XIII, el papa Luna, que hi va residir, i va arribar a ser un dels majors centres religiosos del Regne de València.
Fita
La cartoixa de Vall de Cristo, al terme d'Altura, va ser fundada el 1385 per l'infant Martí d'Aragó, el futur Martí l'Humà, mitjançant butlla de l'antipapa Climent VII, i va arribar a ser un dels centres eclesiàstics més importants de la Comunitat Valenciana: la van visitar diversos papes, va acollir grans trobades eclesiàstiques i va arribar a controlar viles, fàbriques, masies, terres i habitatges repartits per tot l'antic Regne de València. Entre els seus priors i habitants hi figuraren Bonifaci Ferrer, Sant Ignasi de Loiola i l'antipapa Benet XIII. Vigent durant sis segles, la comunitat cartoixana va ser dissolta i els seus béns van sortir a subhasta amb la desamortització; el 1844 el monestir va passar a mans privades i les seves pedres van acabar disperses, deixant el conjunt en ruïnes.
Gastronomia
Dolç casolà d'aspecte irregular fet amb farina, oli i sucre, típic de les festes del poble; a la taula diària manen l'olla de poble, les patates a la pobra i les amanides amb oli del terme.