Poble
Altea és un municipi de la comarca de la Marina Baixa, a la província d'Alacant, amb uns 24.600 habitants, de nucli històric blanc i carrers empedrats vora el mar. El seu nom podria venir del grec Althaia, «jo guareixo», o de l'àrab andalusí attalaye, «talaia». Va pertànyer a la taifa de Dénia i va ser conquerida el 1244 per Jaume I, que li va atorgar carta pobla el 1279; després de diversos despoblaments, el nucli actual va rebre nova carta pobla el 1617. El 1705 va desembarcar a la seva badia l'esquadra anglo-holandesa partidària de l'arxiduc Carles, fet que li va valer l'àliga bicèfala al seu escut. El segle XVIII va portar un auge agrícola i comercial que va dur la població als 5.000 habitants. Ostenta el títol de capital cultural de la Comunitat Valenciana.
Monument
El nucli antic d'Altea, conegut popularment com El Fornet, s'assenta en un turó al costat de l'església de Nuestra Señora del Consuelo, la cúpula de rajoles blaves de la qual ha donat a la localitat el sobrenom de la cúpula del Mediterrani. Els seus carrers empedrats i cases blanques adornades amb flors baixen suaument cap al mar, conformant un dels racons més bonics de la ciutat, amb nombrosos miradors i traçat urbà de caràcter medieval. El nucli es va repoblar a l'edat mitjana després de diversos períodes d'abandonament durant els segles XIV i XV, i va rebre una nova carta pobla el 1617 que va donar forma definitiva a la seva trama urbana.
Activitat
Les festes patronals d'Altea, celebrades l'última setmana de setembre, honren el Santíssim Crist del Sagrari i San Blas amb processons i desfilades de Moros i Cristians, a més d'una ofrena floral a la Virgen del Consuelo, patrona de la ciutat.
Monument
Museu de la parròquia d'Altea amb una col·lecció d'art sacre que inclou pintures, escultures i objectes litúrgics.
Natura
El Parc Natural de la Serra Gelada, declarat el 29 de juliol de 2005 mitjançant el Decret 129/2005, protegeix 5.655 hectàrees entre els termes de Benidorm, l'Alfàs del Pi i Altea. El seu punt més alt és l'Alt del Governador, amb 430 metres d'altitud, i la seva costa escarpada presenta penya-segats de més de 300 metres. Acull aus marines com el petrell europeu, el corb marí emplomallat i la gavina corsa, a més de falcó pelegrí i baldriga cendrosa; la vegetació dominant és el pi blanc, i sota les seves aigües s'estenen praderies de posidònia i cymodocea. En el seu extrem nord-oriental s'alça el far de l'Albir, i l'espai conserva una duna fòssil penjant de notable valor geològic.
Natura
Massís de la Serralada Prebètica que s'estén uns onze quilòmetres d'oest a est, perpendicular a la costa, repartit entre els termes d'Alcalalí, Xaló, Benissa, Calp, Altea, Callosa d'en Sarrià i Tàrbena. El seu cim, al terme de Xaló, arriba als 1.128 metres i serveix de vèrtex geodèsic; acull fauna variada, amb guineus, teixons, senglars i aus rapinyaires. Al vessant sud, Felip II va manar construir el 1562 el Fort de Bèrnia per prevenir les revoltes morisques i defensar la costa dels pirates berberiscos; va ser desmantellat el 1612-1613 després de la seva expulsió. De la fortificació, a 803 metres d'altura, es conserven trams de muralla, construccions abovedades, fossats i torres, amb vistes fins a Altea, Benidorm i cims com el Puig Campana.
Activitat
Festes patronals d'Altea (Alacant) en honor al Santíssim Crist, conegut també com a Crist del Sagrari, celebrades el quart cap de setmana de setembre, en acabar l'estiu. Van acompanyades de la festa de moros i cristians, que es desenvolupa en les mateixes dates.
Fita
Francisco de Palafox va atorgar el 1617 la carta de poblament que va crear Altea la Nova sobre el turó vora el mar, amb carrers en quadrícula i recinte emmurallat. El nou nucli va substituir els caserius dispersos que havien quedat buits després de l'expulsió morisca.
Gastronomia
Va néixer als ports de la comarca com a aprofitament: primer es cou el peix de roca i amb aquell caldo es fa després l'arròs, que arriba a taula sol i amb allioli. El peix se serveix a part, amb patata i la seva pròpia salsa, com a segon plat.