Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Callosa d'en Sarrià

Què veure i què fer a Callosa d'en Sarrià (La Marina Baixa, Alacant): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Callosa d'en Sarrià és cada lloc

Fonts de l'Algar 2,5 km

Pobles a prop de Callosa d'en Sarrià

Què veure a Bolulla 2,9 km · 8 llocs
Què veure a Polop 3,3 km · 9 llocs
Què veure a Nucia, la 3,8 km · 9 llocs
Què veure a Tàrbena 5,2 km · 10 llocs
Què veure a Castell de Guadalest, el 7,1 km · 6 llocs
Què veure a Benimantell 8,1 km · 9 llocs
Què veure a Alfàs del Pi, l' 8,2 km · 6 llocs
Què veure a Altea 8,6 km · 9 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › Alacant › La Marina Baixa › Callosa d'en Sarrià

Què veure i què fer a Callosa d'en Sarrià

Callosa d'en Sarrià
Poble
Callosa d'en Sarrià és un municipi de la Marina Baixa, a la província d'Alacant, vora les Fuentes del Algar, amb 8.182 habitants que viuen principalment del turisme i l'agricultura. Situada on conflueixen els rius Algar i Guadalest, envoltada per les serres d'Aitana, Bernia i Chortá, va ser una antiga alqueria musulmana que després de la conquesta cristiana va passar el 1290 a l'almirall Bernardo de Sarriá, primer senyor feudal del lloc, del qual va prendre el seu nom actual. El nucli antic conserva part del seu traçat medieval, delimitat per la línia de muralles del segle XIV, que encara es pot travessar per una de les seves portes originals, el Portal, al costat de les restes del castell, aixecat cap al 1395 i declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2005.
Fonts de l'Algar
Natura
Fuentes del Algar és un paratge de cascades i gorgs naturals situat a tres quilòmetres del nucli urbà de Callosa d'en Sarrià (Alacant), entre els termes de Bolulla i Tàrbena. El circuit, d'1,5 quilòmetres, recorre el curs del riu Algar -el nom del qual prové de l'àrab i significa «cova»- a través d'un congost de roca calcària modelat per l'erosió càrstica, amb abundant vegetació mediterrània. A l'estiu el cabal prové sobretot de les fonts del naixement, l'aigua de les quals es bomba després cap a l'embassament de Guadalest. El paratge va ser declarat zona humida protegida per acord del Govern valencià de 10 de setembre de 2002, i funciona avui com a parc temàtic sobre la importància de l'aigua com a recurs ecològic, econòmic i cultural.
Callosa d'en Sarrià, capital del nesprer
Curiositat
Callosa d'en Sarrià és coneguda com la capital del nesprer, fruita introduïda a Espanya al segle XIX pel callosí Juan Bautista Berenguer i que va convertir el municipi en el principal productor espanyol. Compta amb un consell regulador propi, el de la Denominación de Origen Níspero de Callosa de Ensarriá, que fixa les normes de qualitat del fruit cultivat a la localitat i la seva comarca. La cooperativa agrícola local aporta més de la meitat dels nespres que Espanya exporta, amb França i Itàlia com a principals mercats de destinació.
Festes de Callosa d'en Sarrià
Activitat
Callosa d'en Sarrià, coneguda com la capital del nespler, celebra a l'agost les festes de la Virgen de la Salud i tanca el seu calendari festiu a l'octubre amb els Moros i Cristians en honor de la Virgen de las Injurias.
Antic Convent dels Caputxins de Callosa d'en Sarrià
Monument
Convent fundat el 1735 l'església del qual, de façana herreriana, va acollir durant segles la veneració de la Mare de Déu dels Dolors en aquesta localitat coneguda com la capital de la nespra.
Bernat de Sarrià, senyor de la Marina
Fita
L'almirall Bernat de Sarrià, home de confiança de Jaume II, va reunir a començaments del segle XIV els senyorius de la comarca i va atorgar cartes de poblament a diverses viles, entre elles la que porta el seu cognom. A la seva mort sense descendència el patrimoni va revertir a la Corona.