Poble
Benidorm és el municipi més poblat de la Marina Baixa, a la província d'Alacant, amb 77.327 habitants (INE 2025) que a l'estiu arriben a fregar els 400.000. Coneguda com la Nova York del Mediterrani, és la ciutat amb més gratacels d'Espanya i amb més gratacels per habitant del món, un perfil que juntament amb les seves platges i la seva vida nocturna l'ha convertida en una de les principals destinacions turístiques d'Espanya, i en la tercera ciutat espanyola per places hoteleres, després de Madrid i Barcelona. La protegeixen dels vents les muntanyes que l'envolten: la Sierra Helada a l'est, la Sierra Cortina i el Puig Campana al nord i el Teso de la Cala a l'oest, la qual cosa li dona un microclima suau. Des de 2022 acull el Benidorm Fest, certamen que tria la cançó espanyola per a Eurovisió.
Curiositat
Benidorm té una de les concentracions de gratacels vora el mar més grans d'Europa, cosa que li ha valgut el sobrenom de «Manhattan del Mediterrani».
Activitat
Les festes patronals de Benidorm en honor a la Virgen del Sufragio i San Jaime Apóstol se celebren al novembre, del segon cap de setmana al dimecres següent, cinc dies en total; es van fixar en aquest mes perquè era quan tornaven els pescadors de l'almadrava. La tradició local explica que el març de 1740 una tempesta va fer embarrancar un vaixell a la costa; en decidir-se cremar-lo, uns nens van trobar entre les cendres la imatge de la Virgen del Sufragio. Les festes inclouen ofrenes, misses i processons, amb Reines i Dames Majors i Infantils, la participació de nombroses penyes festeres agrupades a l'Asociación de Peñas Virgen del Sufragio -amb noms majoritàriament en valencià- i una escenificació anual de la troballa a la platja de Poniente.
Monument
Mirador situat al turó Canfali de Benidorm, a la roca que divideix les dues platges de la ciutat, amb una balustrada de pedra blanca i vistes sobre la badia; és un dels símbols més coneguts de la ciutat. En aquesta mateixa roca hi va haver abans una fortalesa que defensava la vila de les incursions de pirates algerians i berberiscos als segles XIV a XVI, i a dalt del turó, al costat del mirador, s'alça l'església de San Jaime y Santa Ana.
Monument
Ermita de Benidorm situada vora el jaciment arqueològic del Castellum, amb vistes panoràmiques sobre les platges de Ponent i de Llevant i el Puig Campana.
Monument
L'església de Sant Jaume i Santa Anna s'alça a dalt del turó del Canfali, a l'antic poble de Benidorm i la part més elevada de la ciutat actual. Es va construir, ja al segle XVIII, entre 1740 i 1780 arran de la troballa casual de la imatge de la Mare de Déu del Sufragi, avui patrona de la localitat, mentre que la seva torre, amb la característica cúpula blava, es va erigir entre 1807 i 1812; el temple va ser reformat el 1912 i restaurat el 1990. L'edifici, d'estil neoclàssic, dona a tres places: la del Castellet i la de la Senyoria, totes dues a tocar del mar, i la de Sant Jaume, terra endins, on s'obre la seva portada principal.
Natura
També anomenada Illa Mitjana o Illa de l'Olla, i coneguda històricament com l'illa dels periodistes, és un illot de set hectàrees situat a dues milles nàutiques del port de Benidorm, del qual es considera una continuació geològica de la Serra Gelada. Sense població estable, va servir el 1834 de refugi a famílies de Benidorm i la Vila Joiosa fugides d'una epidèmia de còlera, i segles abans va ser base de pirates. L'explotació de les seves aigües, riques en pesca, va estar reservada a Benidorm fins al 1506, quan el rei Ferran va estendre el privilegi a la Vila Joiosa i tots dos pobles van començar a alternar-se'l per dies; dos intents de subhastar-la, el 1930 i el 1935, van ser frenats per la pressió dels pescadors. Integrada a la Reserva Marina de l'Illa de Benidorm, alberga ocells com el petrell comú.
Fita
L'almirall Bernat de Sarrià va atorgar el 1325 la carta de poblament que va fundar la vila al tossal sobre el mar, vora el castell. Va repartir cases, terres i drets de pesca entre els pobladors i va deixar l'almadrava com a recurs principal del nou veïnat.
Fita
L'alcalde Pedro Zaragoza va impulsar el 1956 un pla d'ordenació que permetia alçada lliure a canvi de reculades i espai verd al voltant de cada edifici. Aquell model de blocs exempts separats per jardins explica la silueta vertical de la ciutat.
Fita
El 1959 l'ajuntament de Benidorm va autoritzar per ban l'ús del biquini a les platges, contra el criteri de l'autoritat eclesiàstica. L'alcalde Pedro Zaragoza va viatjar a El Pardo per defensar la mesura davant Franco, i la decisió va atreure el turisme europeu.
Gastronomia
L'almadrava calada davant la costa va proveir durant segles de tonyina que se salava a terra: moixama, ova premsada i bull de tonyina. La pesquera va desaparèixer amb el turisme, però les salaons continuen venent-se com a aperitiu amb oli d'oliva i ametlla.