Poble
Xàbia (Jávea) és un municipi de la província d'Alacant, a la Comunitat Valenciana, situat a la comarca de La Marina Alta, a la costa nord de la província. Compta amb uns 30.600 habitants. El seu litoral culmina al cap de la Nau, el punt que més s'endinsa en el mar de tota aquesta part de la península, al costat dels caps Negre i de Sant Martí i les illes del Portitxol i del Descobridor. Terra endins s'alça el Montgó, amb més de 750 metres d'altura, que protegeix el municipi de les borrasques del nord i contribueix a un clima temperat, amb una temperatura mitjana d'uns 18 °C. El riu Gorgos, sec la major part de l'any, travessa la comarca d'oest a est. Conserva un nucli històric i ofereix rutes de miradors sobre el mar.
Activitat
El patró de Xàbia és San Sebastián, les festes del qual se celebren del 21 al 25 de gener; la parròquia de San Bartolomé, la festivitat de la qual cau el 24 d'agost, dona nom a una altra celebració destacada del calendari festiu local.
Monument
L'església de San Bartolomé, a la plaça de l'Església de Xàbia, és un temple fortificat la torre-absis del qual es remunta al segle XIV, mentre que la resta de l'edifici, d'estil gòtic valencià i amb elements defensius com matacans i garites davant els atacs berberescos, es va aixecar al segle XVI sota la direcció de Domingo Urtiaga. En l'època medieval complia alhora funció defensiva i religiosa. Està construïda íntegrament en pedra arenisca local, coneguda com pedra tosca, extreta segons la tradició sobretot de la Cova Tallada, a nivell del mar sota el cap de San Antonio. Està declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1931, quan va ser reconeguda monument historicoartístic del Tesoro Artístico Nacional (l'antiga màxima categoria de protecció del patrimoni artístic espanyol).
Monument
Antiga estació telegràfica construïda el 1860 per al cable submarí que unia la Península amb les Illes Balears, estès entre Xàbia i la localitat eivissenca de Sant Josep al llarg de 113 quilòmetres sota el mar, en el tram més curt possible entre ambdues costes. El servei, que per la seva importància estratègica va arribar a requerir protecció militar, va patir diverses avaries —una d'elles el 1870— i es va mantenir operatiu fins a la dècada de 1950. A començaments del segle XXI l'ajuntament va reconvertir l'edifici en centre cultural i espai d'exposicions.
Monument
Conjunt d'onze molins de vent dels segles XIV al XVIII a Xàbia, destinats a la mòlta de gra. S'alcen a l'estrep de la muntanya del Montgó cap al cap de San Antonio, dins el parc natural, mirant al sud sobre el nucli urbà de Xàbia. Són edificacions cilíndriques d'uns 6 metres de diàmetre i 7 d'alçada, que estaven dotades d'una teulada cònica amb un joc d'aspes. Avui només es conserven les estructures cilíndriques, tot i que l'ajuntament de Xàbia tenia previst el 2024 restaurar i recuperar els tres molins de la seva propietat.
Natura
Vessant del massís del Montgó a Xàbia, amb penya-segats verticals de més de 150 metres i la Reserva Marina del Cap de San Antonio, creada el 2002 per protegir les praderies de posidònia i els fons rocosos. El massís, declarat parc natural el 16 de març de 1987 i repartit entre Xàbia i Dénia en 2117 hectàrees, assoleix els 753 metres d'altitud i reuneix més de 650 espècies vegetals, algunes endèmiques com la violeta rupestre valenciana o l'escabiosa rupestre. Entre els seus roquissars nidifiquen l'àguila cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc i la gavina corsa, i a la muntanya viuen senglars, conills, guineus i teixons.
Natura
La Cala de la Granadella, a Xàbia (La Marina Alta, Alacant), és una platja limítrofa amb Benitatxell molt visitada pels turistes, nomenada Millor Platja d'Espanya el 2012. Combina còdols de pedra mitjana i gran amb formacions rocoses ideals per al busseig: a la dreta s'obren dues petites cales i a l'esquerra unes roques des de les quals la gent es llança a l'aigua.
Curiositat
El nucli de Xàbia es va traslladar dos quilòmetres cap a l'interior en època medieval a causa dels atacs de la pirateria berberisca, i va romandre fortificat fins al 1877.
Activitat
Els Escacs Vivents de Xàbia (La Marina Alta, Alacant) és una representació teatral anual amb nens i nenes com a peces d'una partida d'escacs, que se celebra a l'esplanada del port l'últim dissabte de juliol. Va tenir lloc per primera vegada el 1996, com a activitat dins del programa de festes del municipi. Reconeguda com a Fiesta de Interés Turístico Nacional (la declaració espanyola de festa d'interès turístic nacional), té en tràmit la mateixa declaració a nivell internacional, i s'ha representat de forma extraordinària fora de Xàbia, a Thiviers (França), Morelia (Mèxic), Vitòria, Linares i Alcoi.
Activitat
Els Bous a la Mar són una modalitat de festeig taurí popular que se celebra en una plaça oberta al mar, al port o a les platges, en la qual els corredors es llancen a l'aigua per esquivar les envestides del brau. Se celebrava antigament en diverses localitats catalanes, avui prohibides, i en l'actualitat només perviu en tres municipis de la Comunitat Valenciana: Benicarló, Dénia i Xàbia, on es manté lligat a les festes de la Mare de Déu de Loreto.
Gastronomia
Guisat mariner de peix de roca cuit en una llauna o cassola baixa amb patata, tomàquet, nyora i pebre vermell, sense arròs. Els pescadors el preparaven a bord amb el que no es venia a la llotja i avui figura a les cartes dels restaurants del port.