Poble
San Martín de Valdeiglesias és la capçalera de la Sierra Oeste de Madrid, amb uns 9.300 habitants, al costat de l'embassament de San Juan, sobre el riu Alberche, a 676 metres, a l'extrem occidental de la província, tocant amb Àvila i Toledo. Va entrar a la història al segle XIII, quan es va formar un petit llogaret al voltant d'una ermita dedicada a San Martín de Tours, impulsada pel monestir de Santa María de Valdeiglesias; al segle XIV els monjos li van donar títol de vila, amb fur i privilegis. Aquella esplendor medieval es reflecteix al seu nucli urbà, un entramat de carrers en pendent que puja fins al castell de la Coracera, del segle XV. Té a més una església renaixentista traçada per Pedro de Tolosa, i els seus vins d'albillo i garnatxa ja van ser elogiats per Cervantes.
Monument
Fortalesa del segle XV manada aixecar per don Álvaro de Luna com a residència i pavelló de caça, amb torre de l'homenatge pentagonal i una barbacana d'uns quatre metres; declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el 1985, va allotjar Isabel la Catòlica el 1468.
Monument
Temple renaixentista de traça herreriana atribuït a Pedro de Tolosa, aparellador de Juan de Herrera a El Escorial. La seva sòbria fàbrica de granit i els seus volums nets traslladen a la vall de l'Alberche el llenguatge arquitectònic de la cort de Felip II.
Natura
L'embassament de San Juan s'estén pels termes de San Martín de Valdeiglesias, El Tiemblo, Cebreros i Pelayos de la Presa, vora el puerto de San Juan, amb les aigües del río Alberche i del seu afluent el río Cofio; s'hi accedeix per la M-501, la carretera dels pantans. Construït el 1955, té una capacitat de 138 hectòmetres cúbics i 650 hectàrees de superfície, sota les quals van quedar submergits un pont de 126 metres i vuit ulls, una ermita i diversos molins; la seva presa de gravetat arriba als 78 metres. És l'únic embassament de la Comunitat de Madrid on s'autoritzen el bany i la navegació a motor, a més de vela o esquí aquàtic, amb uns catorze quilòmetres de platges, entre elles la platja Virgen de la Nueva, l'única amb Bandera Blava de la regió.
Natura
Sorral de l'embassament de San Juan que ostenta Bandera Blava de manera continuada des del 2018; concentra el bany vigilat, la vela i l'esquí nàutic a l'únic vas madrileny on la navegació a motor està permesa.
Curiositat
Miguel de Cervantes va elogiar en diverses de les seves obres els vins d'aquesta vila, que avui dona nom a la subzona San Martín de la Denominació d'Origen Vinos de Madrid, creada el 1990 i abocada a la garnatxa negra i l'albillo sobre sòls bruns de granit.
Curiositat
Una de les subzones de la Denominació d'Origen Vinos de Madrid, amb 2.276 hectàrees inscrites que aporten prop del 24 % de la producció total; s'assenta en sòls granítics i pissarrosos i viu de la garnatxa i l'albillo real.
Activitat
Camí d'uns catorze quilòmetres traçat sobre la plataforma del ferrocarril Madrid-Almorox, el ramal del qual cap al Tiétar mai no es va explotar: el 1934 un tren va recórrer simbòlicament els 7,5 km fins a Pelayos i cap més no hi va tornar a passar.
Curiositat
Sota les aigües embassades des del 1955 van quedar un pont medieval de 126 metres i vuit arcs, diversos molins i l'ermita original de la Virgen de la Nueva, després reconstruïda vora l'embassament; només afloren en els anys de forta sequera.
Fita
Enric IV va reconèixer la seva germana Isabel com a hereva de Castella el setembre del 1468 a la clariana vora el camí reial on s'alcen els Toros de Guisando. L'acta notarial es va aixecar el dia 19; els verracos queden avui en terme abulenc, però el pacte es va forjar en terres d'aquesta vila.
Gastronomia
El conreu més antic de la vila és la vinya, amb albillo real per als blancs i garnatxa per als negres. Ja el 1513 Alonso de Herrera descrivia l'albillo plantat aquí, i Cervantes va elogiar aquests vins en diverses de les seves obres.
Gastronomia
Les patatas revolconas, aixafades amb pebre vermell i torreznos, són el plat de cullera més arrelat de la vall. En dolç, la localitat conserva l'arrop, xarop espès de most cuit, i els retorcidos de paella.