Poble
Valls és la capital de l'Alt Camp, a Tarragona, vora el riu Francolí, amb 25.518 habitants, més de la meitat de la població comarcal. És bressol dels castells, amb les seves dues colles fundacionals, la Vella i la Joves Xiquets de Valls, i de la calçotada, entorn del calçot, la ceba dolça i allargada típica de la ciutat. Va néixer a la primera meitat del segle XII, després de la derrota dels sarraïns de Siurana; la seva església parroquial de Sant Joan està documentada des de 1194, i el 1229 es van redactar unes Ordinacions Municipals entre les més antigues de Catalunya. El 1410 va predicar a Valls sant Vicent Ferrer i la ciutat va rebre el papa Benet XIII d'Avinyó. L'actual església de Sant Joan, romanicogòtica, es va construir entre 1569 i 1583.
Monument
La Capella del Roser, al casc antic de Valls (Alt Camp, Tarragona), declarada bé cultural d'interès nacional, és d'una nau amb quatre trams i volta de canó amb llunetes; a dins hi ha pintures d'Anton Català Gomis i escultures de l'artista local Josep Busquets i Òdena, i als murs laterals, plafons de rajoles vidrades de principis del segle XVII, un dels conjunts ceràmics més importants de l'època. La façana renaixentista, entre mitgeres, té a baix la portalada de pedra i a dalt un nínxol amb la Mare de Déu del Roser. Es va construir a partir de 1588, per encàrrec de la Confraria del Roser al mestre d'obres Jaume Solsona; l'estructura actual data de 1634, any en què es van col·locar les rajoles que recorden la victòria cristiana a la batalla de Lepant (1571).
Monument
La Muralla de Valls és el recinte emmurallat que envoltava el nucli original de la vila, a l'Alt Camp (Tarragona), aixecat al segle XIV per ordre de l'arquebisbe de Tarragona i reconstruït el 1314. Comptava amb diverses portes obertes entre les dècades de 1370 i 1380, entre elles el Portal de Sant Antoni (1380), el Portal Nou (1374) i el Portal del Carme (1371). Avui només es conserva un fragment, al carrer del Mur, corresponent a l'antic pas interior de ronda de la muralla, construït amb pedra petita treballada i morter, amb un aparell irregular. Està declarada bé cultural d'interès nacional (codi BCIN 4141-MH).
Monument
Església principal de Valls, punt de partida de la Festa Major de Sant Joan, aixecada allà on abans es trobava la parròquia de Sant Joan la Major, la primera menció documental de la qual data de 1192. D'una sola nau amb vuit trams i set capelles a cada costat, fa 63 metres de llarg i 16 d'ample, amb un campanar de més de setanta metres construït amb pedra blanca de Roda de Berà. La façana principal, llisa, s'obre amb un gran rosetó gòtic d'ull central polilobulat amb l'escut de Valls, i l'interior conserva vitralls gòtics, voltes de creueria amb claus historiades i obres de l'escultor vallenc Lluís Bonifàs i Massó, entre elles la imatge barroca de la Mare de Déu de la Solitud, de 1755, i el grup de la Verge de la Pietat i el Crist difunt, tallat entre 1776 i 1781.
Activitat
La Festa Major de Sant Joan Baptista de Valls obre el calendari de festes patronals d'estiu al Camp de Tarragona i coincideix amb el solstici d'estiu. Conserva elements de fonda tradició, com les Completes i el so dels sonadors, i és també la festa que dona inici a la temporada castellera a Catalunya, amb la rivalitat entre les colles Vella i Joves Xiquets de Valls en un entorn urbà que es considera el quilòmetre zero del món casteller. Se celebra amb fogueres a la Nit de Sant Joan i amb el boladís, beguda d'anís i aigua fresca hereva del bolado, una llaminadura artesanal documentada des de 1745 que l'escriptor francès Alexandre Dumas va elogiar el 1846, durant el seu viatge per la península, per la seva capacitat de tornar l'aigua dolça, fresca i perfumada.
Activitat
La Gran Festa de la Calçotada de Valls, capital de l'Alt Camp, se celebra l'últim diumenge de gener i és una de les festes gastronòmiques més multitudinàries de Catalunya, amb més de 35.000 visitants en un dia que participen en la degustació popular del calçot repartida pel Barri Antic. Valls, bressol d'aquest producte, cultiva la tradició calçotaire des de finals del segle XIX, i la Gran Festa es va gestar el 1892 amb la implicació d'entitats, restaurants i comerciants de la ciutat; a mitjan segle es va donar a conèixer gràcies a les cèlebres calçotades de la Penya Artística de l'Olla. Durant la jornada se celebren concursos de cultivadors, de la salsa de la calçotada i de menjar calçots, en el qual el 2023 el guanyador va superar els 220 calçots.
Curiositat
La calçotada és un àpat popular típic de Catalunya l'origen del qual s'atribueix a Valls, a la comarca tarragonina de l'Alt Camp, a finals del segle XIX, tot i que el seu caràcter comunitari ha fet que avui s'estengui a tota la comunitat autònoma. Se celebra sobretot entre mitjan gener i abril, coincidint amb la collita del calçot, el seu ingredient principal. Els calçots es rosteixen sencers sobre flames de sarments; un cop cuits, la capa exterior queda carbonitzada i l'interior tendre, i s'embolcallen amb paper de diari per conservar la calor fins a servir-los, normalment sobre una teula de ceràmica. Les brases s'aprofiten després per rostir xai i botifarra com a segon plat. Els calçots es mengen amb les mans, mullats en salvitxada, una salsa semblant al romesco.
Fita
El 25 de febrer de 1809 les tropes franceses del general Saint-Cyr van derrotar vora el Francolí l'exèrcit del general Reding, que va resultar ferit de mort. La derrota va obrir als francesos el camí cap al Camp de Tarragona.
Fita
La Colla Vella dels Xiquets de Valls, amb camisa rosa, és una de les dues colles castelleres històriques de la ciutat; els seus orígens es remunten al 1791, ja al segle XVIII, quan a les Festes Decennals pagesos de Valls i Alcover van aixecar diversos pilars en honor de la Mare de Déu de la Candelera, la primera actuació castellera documentada a la vila. Aquella colla, conservadora, es va convertir després de la tercera guerra carlina en l'actual Colla Vella, refundada amb el seu nom definitiu el 1947. Forma part del selecte grup de vuit colles que han aconseguit castells de gamma extra, i el 2016 va descarregar el 4 de 10 amb folre i manilles, la construcció castellera més gran de la història. La tradició, patrimoni immaterial de la humanitat des del 2010, deriva de l'antic ball de valencians.
Fita
Novel·lista i advocat nascut a Valls el 10 d'agost de 1846 i mort a Barcelona el 26 de juliol de 1930, introductor del realisme i el naturalisme en la literatura catalana, tot i que va acabar adaptant-se al modernisme, amb obres com La papallona, La febre d'or i Vilaniu, aquesta última inspirada en la seva ciutat natal i en la societat vallenca del segle XIX. Orfe de pare als dos anys, es va criar a la casa dels Moragas a Valls, en un ambient benestant i liberal, i va estudiar dret a Barcelona, llicenciant-se el 1871 per treballar de funcionari i procurador de Tribunals. Cap al 1877 va decidir escriure en català, animat pels Jocs Florals i les tertúlies de La Renaixença; els seus amics Josep Yxart, cosí seu, i Joan Sardà el van impulsar cap al realisme i naturalisme després de descobrir Zola.
Fita
Jaume Huguet va néixer a Valls cap al 1412 i va morir a Barcelona el 1492; va ser el pintor gòtic català més destacat de la segona meitat del segle XV, amb un estil que evoluciona el gòtic internacional cap a la pintura flamenca; es va formar entre València, Tarragona i Barcelona. Des de 1448 va treballar a Barcelona, on va aixecar un taller que, després de morir Bernat Martorell i Lluís Dalmau, va arribar a monopolitzar gairebé tota la producció catalana de retaules, amb membres dels Vergós entre els seus col·laboradors. Bona part de la seva obra es va perdre en revoltes que van destruir les esglésies que l'albergaven; el que es conserva són sobretot plafons desmuntats, com els de Sant Abdó i Sant Senén de Terrassa i de Sant Agustí. El Museu Nacional d'Art de Catalunya guarda la seva col·lecció més important, amb unes 25 obres.
Gastronomia
Brot tendre de ceba blanca replantada i aporcada amb terra, protegit per una indicació geogràfica creada el 31 de març de 1995 pel Departament d'Agricultura de la Generalitat, l'àrea de producció de la qual s'estén per les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. Es rosteix sobre sarments, es pela amb les mans i es menja mullat en salsa entre gener i març. El seu descobriment s'atribueix a Xat de Benaiges, pagès de Valls que a finals del segle XIX va posar a les brases unes cebes brotades; a partir de 1946 la penya artística L'Olla va difondre el costum més enllà de la comarca. Cada últim diumenge de gener se celebra a Valls la calçotada, amb concursos de cultivadors, de salsa i de menjadors de calçots.
Gastronomia
La salsa de calçots, també anomenada salvitxada o salbitxada, és una salsa típica de Valls (Alt Camp, Tarragona) que acompanya tradicionalment els calçots a les calçotades. Espessa, d'ametlla i avellana torrades, tomàquet i all escalivats, nyora, oli, vinagre i pa, es capola al morter fins a aconseguir una consistència mitjana. El seu origen s'atribueix, com el del propi calçot, al pagès vallenc Xat Benaiges a finals del segle XIX, i es va popularitzar al segle XX gràcies a Josep Gatell Busquets, conegut com el Bou. Es considera una varietat de la salsa romesco, amb més tomàquet escalivat i menys fruita seca i nyora, la qual cosa li dona un gust més suau; es diferencia del xató, que porta vinagre i serveix per amanir l'enciam escarolat amb bacallà i anxoves.
Gastronomia
Firagost és la fira agrícola de Valls, celebrada el primer dimarts i dimecres d'agost, amb exposició dels fruits de la temporada, maquinària i productes del camp del Camp de Tarragona; és una de les cites agràries més antigues i concorregudes de la comarca. La festa es tanca amb la diada castellera de Firagost, a la plaça del Blat, quilòmetre zero del món casteller, el primer dimecres d'agost: les dues colles vallenques hi actuen des de 1956, i des de començaments dels anys vuitanta la diada ha guanyat rellevància. S'hi han vist castells de gamma extra, com el 3 de 8 aixecat per baix o el 2 de 9 amb folre i manilles; la millor actuació va ser la de la Colla Vella el 2016, amb el 4 de 9 amb folre i pilar, el 3 de 10 amb folre i manilles i el 5 de 9 amb folre.