Poble
Vielha e Mijaran és la capital de la Vall d'Aran, a la província de Lleida, i cap del municipi constituït el 1970 per la fusió de diverses localitats; el seu nom en aranès significa «vella». Ocupa una posició central a la vall, a 974 metres d'altitud, a la confluència del riu Garona amb el seu afluent el río Negro, travessada per la carretera que uneix Lleida amb França pel túnel de Viella. Amb 3691 habitants, allotja més d'un terç de la població de la vall i n'és el centre comercial. El seu centre històric es va originar a banda i banda del río Negro i es va expandir cap al nord al segle XIX. Al costat del Garona hi ha l'ermita romànica de Santa María de Mijaran i l'església de San Miguel, dels segles XI al XIII. Es conserva també la torre gòtica tardana del General Martinhon.
Monument
La Tor deth Generau Martinhon, també anomenada Casa Santesmasses, és una casa forta d'època goticorenaixentista construïda cap al 1610 al carrer Major de Vielha, capital de la Val d'Aran. Combina diversos cossos d'edifici adossats en una planta rectangular, amb una torre octogonal, finestres renaixentistes de motllures decoratives, espitlleres per a armes de foc i un element de guaita, mostra representativa de l'arquitectura aranesa de principis del segle XVII. Va ser declarada bé cultural d'interès nacional el 1949 i, després d'una restauració el 1982-1983, acull des de 1984 el Musèu dera Val d'Aran, dedicat a la història, l'art, l'etnografia i l'etnologia de la vall, gestionat pel Conselh Generau dera Val d'Aran.
Activitat
La Festa Major de Vielha, la Hèsta Major de Vila, se celebra entorn del 8 de setembre amb missa solemne a la Mare de Déu de Mijaran i processó des de la plaça de l'església.
Curiositat
L'aranès és la varietat occitana pròpia de la Vall d'Aran, oficial a Catalunya juntament amb el català i el castellà. La seva normativa lingüística la fixa l'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, amb seu a Vielha, creat el 2002 i depenent del Conselh Generau d'Aran, que el va reconèixer com a autoritat lingüística de l'aranès el 2008, reconeixement confirmat el 2010 per la Llei de l'occità, aranès a l'Aran. El gener de 2014 la Generalitat de Catalunya li va atorgar l'estatut d'acadèmia i autoritat lingüística, encarregada d'establir i actualitzar la norma de la varietat aranesa de l'occità, d'acord amb els principis de la gramàtica de Loís Alibèrt.
Monument
Església de Vielha construïda en diferents fases entre els segles XII i XIII, en estil de transició del romànic al gòtic, i dedicada a San Miguel. Antigament s'aixecava al costat del castell medieval de la vila, del qual avui no en queda cap resta, motiu pel qual la seva torre campanar conserva un aspecte fortificat. Té una sola nau amb capelles laterals que respon a diverses etapes constructives: els tres trams més propers a la façana oest, coberts amb volta de canó reforçada per arcs torals, són del segle XII; el tram previ al presbiteri correspon al segle XV, i el creuer i la capçalera es van construir el 1730. Està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i acull el Crist de Mijaran, obra mestra de l'escultura romànica pirinenca.
Natura
A la capçalera de la vall, a 1.465 metres d'altitud, es troba el refugi de muntanya d'Artiga de Lin, al qual s'arriba amb vehicle des d'Es Bòrdes per una carretera de muntanya d'uns deu quilòmetres. És el punt on fan la seva primera parada els qui es disposen a ascendir a l'Aneto, la vessant nord del qual emmarca aquesta vall glacial.
Curiositat
Una trentena d'esglésies romàniques es reparteixen pels pobles de la Val d'Aran, amb els seus característics campanars de pissarra. Entre les més destacades hi ha la de Sant Esteve de Betren, d'estil romànic i gòtic i considerada un dels exemplars més bells de la vall; la de Sant Pere d'Escunhau, del segle XII; i la de Sant Miquèu, a Vielha, que conserva elements romànics i gòtics.
Activitat
La Fira de Nadal de Vielha s'instal·la del 20 al 24 de desembre a la plaça de l'Església, amb parades d'artesania aranesa i productes gastronòmics típics de la vall.
Monument
La Casa dera Vila de Vielha, o Era Crasta, és un edifici rectangular de dues plantes i àtic amb golfes, aixecat a començaments del segle XIX; dues plaques de marbre de la seva façana recorden la seva construcció el 1829, sota Ferran VII, i la visita d'Alfons XIII el 1924.
Curiositat
Cuina de muntanya d'arrels gascones, amb influències catalanes en embotits i olles. El seu plat més emblemàtic és l'olla aranesa, feta amb mongetes blanques, patates, fideus, verdures, gallina, botifarra negra i ossos. Altres plats tradicionals són la sanganhèta, a base de sang de porc o de xai fregida amb all i julivert, i els farcellets de col, mandonguilles embolicades en fulla de col que acompanyen plats de caça. Entre els embotits amb denominació d'origen destaquen el chorizo, la llonganissa, la secallona i el bolh. De postres, la crema aranesa, perfumada amb vainilla i coberta de clares batudes, i les orelletes. Es beu aigua de Nódes, ratafia de nous verdes.
Fita
Jaume II va confirmar el 1313 el conjunt d'usos i privilegis de la vall recollits a la Querimònia, que reconeixia exempcions fiscals i un govern propi articulat en el Conselh Generau. Aquest text va regir la vida institucional aranesa fins al segle XIX.
Fita
L'acord d'emparança va vincular la vall a la Corona d'Aragó al segle XII, després de la disputa entre els comtes de Comenge i els reis aragonesos. Els aranesos van acceptar la protecció reial a canvi de conservar els seus usos i la seva administració interna.
Fita
L'abolició dels privilegis aranesos i la nova divisió provincial van liquidar el Conselh Generau el 1834 i van integrar la vall a la província de Lleida. L'Aran va perdre cinc segles d'administració pròpia i va passar al règim comú de l'Estat.
Fita
Inaugurat el 1948 després de dues dècades d'obres iniciades en temps d'Alfons XIII, el túnel sota el port de Vielha va permetre l'accés a la vall durant tot l'any. El seu ús regular es va generalitzar als anys seixanta i va transformar l'economia aranesa.
Fita
La llei del règim especial de l'Aran, aprovada el 1990, va restablir el Conselh Generau, constituït l'any següent amb consellers elegits pels terçons. Va recuperar competències pròpies i va declarar oficial la llengua aranesa dins de la vall.
Gastronomia
Fulles de col escaldades i farcides de carn picada, lligades i guisades, un dels plats d'hivern més característics de la cuina aranesa. Es preparaven amb els productes del porc de la matança domèstica i encara se serveixen a les cases de menjars.