Poble
Naut Aran és el municipi més extens de la Vall d'Aran, a la província de Lleida, format el 1968 per la fusió dels antics municipis d'Artiés, Salardú, Gesa, Tredós i Bagergue, amb capital a Salardú. Integra avui Salardú, Arties, Bagergue i l'estació d'esquí de Baqueira-Beret, una de les més extenses del Pirineu, i té 1.902 habitants (INE 2025). Al Pla de Beret neixen els rius Garona i Noguera Pallaresa, i al seu terme es troben els circs glacials de Colomers i Saboredo, amb nombrosos llacs de muntanya com el llac Mar o el de Montoliu, a més de cims de més de 2.800 m com el Montardo o, al límit amb França, el Mauberme. És també cor turístic de la Val d'Aran, amb accés des del sud dels Pirineus a través del port de la Bonaigua.
Monument
Església romànica al sud-oest d'Arties, a Naut Aran (Alt Aran), en un punt elevat on també hi va haver el castell d'Arties, del qual només queda una torre. Declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, és un estendard de l'arquitectura romànica aranesa. De planta basilical amb tres naus, conserva només els dos absis laterals, amb arcuacions cegues i taqueat francès; l'absis central es va perdre i ha estat reconstruït modernament. L'edifici, del segle XII, tardà per al romànic aranès, conserva bé el seu aspecte original, sobretot als absis i la porta nord. Té dues portalades: la principal, amb sis arquivoltes en degradació i escacat, i una altra que dona al cementiri. El campanar gòtic és posterior, dels segles XIII-XIV. El 2012 es va restaurar el seu interior.
Monument
Casa de Gessa, nucli del municipi de Naut Aran, a la Val d'Aran, declarada bé cultural d'interès nacional. És un casal renaixentista del segle XVI, de 1598, situat al costat de la plaça de l'Església, de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos; conserva una notable torre circular d'ús defensiu en un dels seus angles. Els marcs de les finestres són de pedra tallada, i al llindar de la porta es llegeix la inscripció 1589, IHS, Andreu Pont, juntament amb un escut.
Monument
Casa senyorial renaixentista de 1580, a Unha, construïda per Mateu Blanc dins el pla de Felip II per fortificar les entrades dels pobles aranesos propers a la frontera francesa davant les invasions hugonotes. De planta quadrada, fortificada en dos angles amb torres de guàrdia sobre mènsules de pedra i coberta a quatre aigües amb lluernaris. Va passar a la família Moga el 1750 i als Ademà el 1840; ha estat restaurada recentment. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Monument
De l'antic casal dels Portolà, família originària d'Àger (la Noguera) amb possessions a la vall i una de les principals de l'Aran als segles XVI-XVII, només es conserva, al costat de la carretera i a la dreta de la Garona a Arties, una gran torre defensiva de planta quadrada amb coberta piramidal de pissarra, probablement del segle XVI, i una capella annexa dedicada a Sant Antoni, de nau i absis senzills, amb un petit retaule barroc de fusta daurada i policromada, fundada el 1678 per Gaspar de Portolà i Pont. La casa original va desaparèixer i des de 1970 el solar acull el Parador Nacional Gaspar de Portolà, que recorda el governador de la Baixa Califòrnia de 1767, membre d'aquest llinatge. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Monument
Documentat per primera vegada el 1283, quan les torres d'Entransaigües i Peralèr d'Arties es van comptar entre els primers punts de resistència a la invasió de la vall pel rei de França; el 1379 Pere el Cerimoniós va concedir als homes d'Arties privilegis per reconstruir-lo, privilegi confirmat per Felip II el 1586. S'assenta en un puig que domina la confluència amb la Garona de Valarties, vall que dona accés als ports de Caldes i de Vielha. Avui només es conserva, davant de l'església del poble, una bestorre de front semicircular amb porta d'accés a la planta baixa, espitlleres i remat d'espadanya; la tradició la vincula als templers i a un pas subterrani fins a Sant Pelegrí. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Monument
El recinte emmurallat de Salardú és un conjunt de muralles defensives medievals en ruïnes (Naut Aran, Vall d'Aran), declarat bé cultural d'interès nacional. El castell de Salardú s'alça sobre el turó que domina la confluència del riu Unhòla amb la Garona, a l'entrada de la Vall d'Aran pel port de la Bonaigua, la qual cosa explica que el lloc fos fortificat des d'antic i residència d'un batlle reial. Només es conserva la torre campanar de l'església, que feia funció de torre de l'homenatge, com a Arties, Vielha o Vila. El castell tenia planta quadrada, amb muralla i contramuralla defensades per dues torres. Unes excavacions de 1987 van treure a la llum, al costat de l'església, una necròpolis amb tombes de cista excavades a la roca, dels segles XII i XIII.
Natura
Estació d'esquí situada al municipi de Naut Aran, a la Vall d'Aran (Lleida), considerada una de les millors d'Espanya i dels Pirineus, i l'única espanyola situada al vessant nord de la serralada. Inaugurada el 6 de desembre de 1964, compta amb una superfície esquiable de 2166 hectàrees, 165 km de pistes pistades i 1101 metres de desnivell, amb vistes a cims de més de 3000 metres com el Maladeta i l'Aneto. Des de 2003 part de les seves pistes s'estenen també per la veïna vall d'Àneu, a l'altre costat del port de la Bonaigua. El seu nucli compta des de 2009 amb un aparcament subterrani de 1500 places i ha estat en diverses ocasions final d'etapa de la Volta a Espanya i el Tour de França.
Natura
Cascada de muntanya d'entre 25 i 30 metres de caiguda, situada a uns 1.600 metres d'altitud a la Val d'Aran, dins el Parc Sant Joan de Toran. Les seves aigües procedeixen en bona part del Llac Long de Liat, situat diversos quilòmetres al nord, i formen un dels salts d'aigua més visitats de la zona.
Natura
La vessant nord del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és l'accés septentrional al parc des de la Val d'Aran, al municipi de Naut Aran. Des dels Banys de Tredós surt un camí fins al refugi de Colomers, i des d'aquesta vessant també s'arriba al refugi de la Restanca; a l'estiu hi ha un servei de taxis que apropa els visitants fins a la sortida d'ambdós camins, facilitant l'accés al parc sense recórrer a peu els primers trams de la vall.
Activitat
La Festa Major de Bagergue, al municipi de Naut Aran (Val d'Aran), se celebra el 2 d'agost en honor a Sant Feliu, amb processons, balls tradicionals i àpats comunitaris propis de les festes patronals de la vall. El calendari festiu del poble inclou a més una romeria a Santa Margarida el 20 de juliol, prèvia a la festa major.
Curiositat
La òlha aranesa és una escudella o guisat tradicional de la Val d'Aran a base de mongetes seques, patates, fideus i pilota (una mandonguilla), combinats amb diverses carns -porc, vedella, pollastre- i botifarra negra. És un plat d'alt valor calòric, pensat per al clima i el terreny de muntanya de la vall, i la seva preparació és molt propera a la de l'olla barrejada, un altre guisat de la comarca. Cada any se celebra al Pla de Beret la festa gastronòmica Era Òlhada, en què els restaurants de la zona ofereixen degustacions del plat.
Monument
L'església de Santa Eulària d'Unha, d'estil romànic i datada al segle XII, és l'única de la Val d'Aran que conserva pintures murals romàniques originals al seu absis central. Situada al nucli d'Unha, dins el municipi de Naut Aran, figura recollida al catàleg de monuments de la zona com una de les principals mostres de l'art romànic aranès.
Monument
Església de Santa Maria de Cap d'Aran, considerada el temple més important del romànic aranès. Va ser un antic convent templer del segle XIII exempt del pagament del Galin Reiau i, a l'edat mitjana, hospital per a viatgers que travessaven el Port de la Bonaigua. La seva fàbrica de tres naus i tres absis se situa a finals del segle XI, amb una gran reforma al XII; va conservar pintures murals romàniques atribuïdes al cercle del Mestre de Pedret, avui al Museu dels Claustres de Nova York.
Monument
L'església de Sant Andreu de Salardú és un temple romànic de transició dels segles XII i XIII, situat a la part alta de Salardú, al municipi de Naut Aran (Val d'Aran), i seu de les Festes de la Santa Creu, que cada 3 de maig reuneixen els pobles de l'entorn. Alberga el Crist de Salardú, una de les talles més representatives del romànic aranès. És un edifici de tres naus, amb la central coberta per volta d'aresta sobre pilars cruciformes i una capçalera de tres absis semicirculars decorats amb mènsules esculpides. La seva portada de migdia, de cinc arquivoltes en degradació sobre columnes amb capitells de flors i motius geomètrics, està coronada per un crismó de trets peculiars respecte a altres esglésies araneses.
Natura
Montgarri és un poblat del municipi de Naut Aran, a la Vall d'Aran, situat a 1.645 metres d'altitud a la capçalera de la Noguera Pallaresa. Els seus últims habitants van abandonar les seves cases -anomenades bordes, avui en ruïnes- als anys seixanta a causa de les dures condicions hivernals; el 2009 tot just tenia 4 habitants censats. És considerat el poblat més fred d'Espanya, amb una temperatura mitjana anual d'entorn als 5 graus i una mitjana de 180 gelades a l'any, resultat de la seva altitud i del seu emplaçament en una vall d'inversions tèrmiques envoltada de muntanyes més altes. Al seu centre s'aixeca el santuari de Montgarri, construït el 1117 vora el riu, de planta quadrada i alt campanar octogonal. Avui l'indret, proper a Baqueira Beret, és punt de trobada de la romeria de la Mare de Diu de Montgarri.
Activitat
Festes que reuneixen cada 3 de maig els pobles de Gessa, Arties, Garòs, Bagergue, Tredòs, Unha, Baqueira i Montgarri a l'entorn de Salardú.
Natura
La Bonaigua és un port de muntanya del Pirineu lleidatà que uneix la Val d'Aran amb el Pallars Sobirà, al terme de Naut Aran. El seu punt més alt arriba als 2.072 metres i per ell discorre la carretera que enllaça Baqueira amb Valencia d'Àneu, antiga via obligada cap a la Val d'Aran abans que s'obrís el túnel de Vielha. Per la seva altitud i la seva exposició a les torbonades atlàntiques romania tancat per neu bona part de l'any. Al coll s'alçava la Creu Van Halen, erigida el 1841 per commemorar un tractat contra el contraban amb Andorra i destruïda durant la Guerra Civil, i l'ermita de la Mare de Déu de las Ares donava aixopluc als viatgers. Avui el port figura habitualment al recorregut de la Vuelta a España ciclista.
Activitat
Festes d'hivern de Naut Aran.
Activitat
Fira de tardor de Naut Aran.
Curiositat
L'estació de Baqueira-Beret dinamitza el turisme d'hivern de la Val d'Aran des dels anys seixanta, transformant l'economia de la comarca. Va ser fundada cap al 1964 per Jorge Jordana de Pozas i Luis Arias, i s'estén entre els 1.500 i els 2.610 metres d'altitud, al pic de Cap de Baciver. Amb 111 pistes alpines que sumen 144 quilòmetres, repartides entre 5 de verdes, 49 de blaves, 17 de vermelles i 43 de negres, és l'estació amb més quilòmetres esquiables de Catalunya i compta amb el domini esquiable més gran dels Pirineus. En la temporada 2018-2019 es va inaugurar el sector de Baciver, que va ampliar de manera notable les seves possibilitats d'esquí.
Fita
La vall es va organitzar en sis terçons: Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Lairissa i Quate Lòcs. Agrupaven els pobles i enviaven síndics al Conselh Generau. La divisió va perviure fins al segle XIX i continua sent referència territorial aranesa.
Fita
La carretera del port de la Bonaigua, oberta el 1924, va donar a la vall la seva primera comunicació rodada amb la resta de Catalunya, encara que la neu la tancava bona part de l'any. Fins llavors l'accés habitual i el comerç es feien per França.
Gastronomia
Guisat de caça major, senglar o isard, marinat en vi i cuinat a foc lent amb verdures i espècies, lligat tradicionalment amb la sang de l'animal. És el plat de les temporades de caça i ocupa les cartes de la vall a la tardor i l'hivern.