Poble
Bossòst és una vila aranesa de la província de Lleida, a la part occidental de la Vall d'Aran, situada a la riba esquerra del riu Garona, al costat de la carretera que uneix Vielha amb França. Té 1189 habitants (INE 2025), enfront dels 717 de mitjan segle XIX. La seva proximitat a la frontera ha marcat la seva economia, abocada al turisme de muntanya i al comerç amb visitants francesos que recorren el seu carrer principal, el paseo d'eth Grauèr, i ha deixat empremta en una arquitectura d'influència francesa. Conserva el seu castell i l'església romànica de l'Assumpció de Maria, del segle XII, una de les millor conservades de la vall, amb planta basilical de tres naus, tres absis a l'estil llombard i un timpà amb un pantocràtor en marbre negre. Celebra la seva festa major el 15 d'agost.
Monument
Restes d'una fortificació sobre la roca de Casteràs, al nord de Bossòst, entre el riu Garona i els torrents de Casteràs i Pèira Roja; la cova d'Era Castèra es va usar primer com a hàbitat i després com a refugi fortificat, un oppidum celta amb troballes epigràfiques i monedes d'època romana. Després del Tractat de Corbeil (1258) i la incorporació de la vall a la Corona d'Aragó (1265) es va reforçar l'emplaçament, probablement amb una torre sobre la cova; avui només en queden fragments de mur en superfície. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Monument
Castell situat al nord de Bossòst, sobre la roca anomenada Casteràs, entre el riu Garona i els rierols de Casteràs i Pèira Roja, enclavament estratègic per a la defensa de l'Aran, ja que controlava les vies de penetració del Baix Aran. Va ser plaça reial i cap de l'antic terçó de Bossòst, també anomenat 'de Lairissa'. Després del Tractat de Corbeil (1258), que va convertir la zona en fronterera, i la incorporació a la Corona d'Aragó (1265), es va reforçar l'emplaçament i possiblement es va aixecar una torre sobre la balma que ja existia a la roca, utilitzada abans com a refugi fortificat, potser un oppidum cèltic. El 1283 l'Aran va ser envaït per Felip l'Ardit; el castell, al cim de la roca, ja no s'utilitzava al segle XVII. Avui només en queden fragments de mur. Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
Església romànica de Bossòst, una de les més notables de la Val d'Aran, dedicada a la Mare de Déu de la Purificació i del segle XII; en aranès també es coneix com a Mair de Diu dera Purificacion, i és anomenada així mateix de l'Assumpció de Maria.
Activitat
La Festa Major de Bossòst se celebra el 15 i 16 d'agost en honor a Sant Ròc, amb competicions esportives, concerts, sopars populars i focs artificials.
Activitat
No hi ha constància d'una 'Fira de la Muntanya' a Bossòst; la fira documentada del municipi és una fira comercial i ramadera que se celebra cada 20 d'octubre.
Curiositat
Herència històrica del contraban transfronterer a la Val d'Aran, per la seva situació al vessant nord del Pirineu.
Activitat
A l'hivern, Bossòst organitza la setmana gastronòmica de l'andito i celebra el 31 de desembre la Cursa de Sant Silvestre.
Monument
La casa consistorial de Bossòst, a la Val d'Aran (Lleida), ocupa una cantonada de la plaça principal del poble. Segons la descripció que Pascual Madoz va fer de l'edifici a mitjan segle XIX, es tractava d'una construcció espaiosa encara que d'aspecte ordinari, sobre la porta de la qual figurava una imatge de marbre amb una inscripció que recordava el regal fet per Juan Van Halen el 1842. Aquesta placa commemorativa continua sent l'element més singular de la façana de l'ajuntament.
Activitat
La fira de tardor de Bossòst és en realitat una fira comercial i ramadera que se celebra cada 20 d'octubre.
Monument
Pont històric sobre el riu Garona, a Bossòst (Vall d'Aran), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La construcció actual, de dos arcs, va substituir un antic pont de pedra també de dos arcs que una riuada es va endur el 1937. Bossòst queda dividit pel riu, amb el nucli principal a la riba esquerra i, a l'oposada, un petit raval amb una capella i el cementiri, als quals el pont dona accés.
Fita
Entre 1430 i 1512 la vall va estar sota domini francès. L'acord de Blois del 1512 va tornar l'Aran a la Corona d'Aragó de manera definitiva i va restituir les institucions pròpies que havien quedat en suspens durant l'ocupació.
Fita
Durant l'ocupació napoleònica la vall va quedar incorporada al departament francès de l'Alta Garona i administrada des de França. La derrota de Napoleó la va tornar a Espanya el 1814, en un context que ja anunciava la fi de l'autonomia fiscal aranesa.
Fita
El 19 d'octubre de 1944 diversos milers de guerrillers de l'Agrupació de Guerrillers Espanyols van creuar la frontera i van ocupar durant dies localitats de la vall esperant un aixecament general. L'exèrcit els va expulsar en poc més d'una setmana.
Gastronomia
Sopa espessa d'all i ceba, engreixada amb pa i de vegades amb ou, que servia d'esmorzar en les jornades dures de l'hivern aranès. Es manté com a entrant als restaurants tradicionals de la vall i als àpats de festa major.