Poble
Àger és un municipi de la comarca de la Noguera, a Lleida, amb 637 habitants (INE 2025), que a més de la localitat homònima aplega Agulló, Corsà, Fontdepou, Millà, la Règola, Sant Josep de Fontdepou i Vilamajor. La vila s'assenta a la vall d'Àger, entre la serra del Montsec al nord i la de Montclús al sud, flanquejada pels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. Al capdamunt s'alça la col·legiata de Sant Pere de Àger, amb el seu castell, erigit al segle XI per Arnal Mir de Tost sobre les ruïnes d'una fortalesa romana; el seu claustre, de canonges, és dels segles XIV i XV. D'època romana queden una porta de la via que travessava la vall i un sarcòfag avui a l'església de Sant Vicenç. Al voltant hi ha diverses ermites medievals, entre elles la de Santa Elena.
Monument
Església romànica de nau única del segle XI documentada des de 1041, a la qual es va unir com a nau nord l'antic temple de Sant Salvador -consagrat el 1048 i documentat des de llavors-, ambdós donats per Arnau Mir de Tost a la canònica de Sant Pere. Les dues esglésies van mantenir cultes independents fins al segle XIV, quan es van fusionar en l'actual parròquia d'Àger. El campanar, del segle XIII, amb marques de picapedrer que el situen a finals del romànic o inicis del gòtic, s'adossa a la nau central; l'absis es va rematar després en estil gòtic, amb finestres de traceries calades. Al segle XVIII es va afegir una tercera nau, neoclàssica, amb cúpula i comunicada amb la central per tres arcades de mig punt. El conjunt combina així elements romànics, gòtics i neoclàssics.
Monument
El conjunt de Sant Pere d'Àger, declarat bien cultural de interés nacional (figura de protecció del patrimoni d'àmbit estatal), està format pel recinte emmurallat de la vila, el castell i les dependències de l'antic monestir canonical. El castell, nucli més antic de la població per la seva situació estratègica, es va començar a construir al segle XI sobre les restes d'una muralla anterior; d'ell només es conserven restes de la planta baixa d'un gran edifici rectangular amb dues naus paral·leles. De la canònica de Sant Pere, la primera comunitat de la qual es va establir el 1037, es conserven importants ruïnes parcialment restaurades: l'església, de planta basilical amb tres naus i capçalera amb absis semicirculars, juntament amb les restes del claustre gòtic i una portalada renaixentista que comunica amb la sala capitular.
Monument
Torres de guaita cristianes dels segles XI i XII, al nucli de Fontdepou, dins el terme d'Àger; formaven part de la xarxa de vigilància que protegia la vall d'Àger després de la conquesta cristiana.
Monument
Conjunt castral dels segles X-XI dalt d'una gran roca, a l'extrem occidental de la serra del Montsec d'Ares, al costat de la capella i l'antic poblat. Conserva restes d'una torre, de murs i d'una església del segle XI, juntament amb ruïnes d'un poblat premedieval i d'una església visigòtica que encara manté les seves quatre parets. Després de la conquesta cristiana d'Àger, el 1034, Arnau Mir de Tost es va proclamar el 1048 senyor alodial de la vall i es va convertir en el baró més important del comtat d'Urgell; el castell va ser cedit llavors a la comunitat religiosa d'Àger, documentat com a fortalesa el 1068. El 1131 el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera va retornar el castell, que havia usurpat, a l'abadia de Sant Pere d'Àger; el lloc ja estava despoblat cap al segle XIV.
Monument
La torre de Fontdepou, integrada avui al nucli de Fontdepou, formava part del castell homònim, en la jurisdicció del castell d'Àger (la Noguera, Lleida), dins una xarxa de torres de guaita que vigilaven l'accés a les valls. Encara que no es documenta de forma directa, el castell de Fontdepou i la veïna església de Sant Macari ja se citen el 1048, amb referències el 1066, 1072-1073 i 1196. Es va construir cap al segle XI, amb murs de carreus de granit ben escairats i units amb morter. És una torre circular de tres plantes de les quals només es conserva la part inferior i l'arrencada de la primera, amb 3,4 metres de diàmetre interior i murs de 140 cm de gruix; es cobreix amb una falsa cúpula i conserva uns 6 metres d'alçada, enfront dels almenys 10 que tindria en origen.
Monument
Castell documentat des de 1048, quan apareix a l'acta de consagració de Sant Salvador d'Àger; el 1057 Arnau Mir de Tost el va cedir a Guillem Ramon, i el 1066 va quedar assignat a la mensa capitular de la canònica de Sant Pere d'Àger.
Monument
Castell del qual no es conserven restes visibles: Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda van donar la vila de la Règola a Sant Pere d'Àger el 1049 i el castell el 1067. La Règola va ser municipi independent fins a mitjan segle XIX, quan es va integrar a Àger.
Monument
Recinte emmurallat medieval que corona el promontori d'Àger al costat del castell i la col·legiata de Sant Pere, amb els quals forma un únic conjunt declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya); conserva trams de muralla i part del seu traçat urbà original.
Natura
Congost pel qual el riu Noguera Ribagorçana travessa la serra del Montsec, en el punt més estret del seu curs, formant part de la Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorçana-Mont-rebei, al límit entre Aragó i Catalunya. Pel costat sud-oriental pertany al terme d'Àger, a la Noguera; pel nord-oriental, al de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà; i per l'occidental, al de Viacamp i Lliterà, a la Baixa Ribagorça aragonesa. És un espai de gran valor ecològic, amb abundants aus rapinyaires, i molt apreciat per escaladors i espeleòlegs gràcies a les seves parets i coves, com la de la Colomera; la seva conservació va a càrrec de la Fundació Catalunya-La Pedrera.
Natura
Serralada calcària de fins a 1.676 metres, al Tossal de les Torretes, porta d'entrada als Pirineus des del pla de Lleida. El massís es compon de tres serres, el Montsec d'Estall o de Benavarri, el Montsec d'Ares i el Montsec de Rúbies, i s'estén uns 45 quilòmetres a cavall de tres comarques catalanes. Més de la meitat de les espècies de ratpenats de Catalunya viuen als seus barrancs, i aquí té el tritó pirinenc el seu límit meridional de distribució; també habiten el massís llúdries, marts i diverses rapinyaires. Les àrees naturals protegides ocupen el 53% de la seva superfície catalana, de 41.639 hectàrees.
Activitat
Festa Major del poble d'Agulló, a la vall d'Àger (comarca de la Noguera, Lleida), que se celebra el tercer cap de setmana d'agost amb activitats lúdiques, esportives i gastronòmiques. Agulló, situat a 673 metres d'altitud vora la divisòria entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, compta amb prou feines mig centenar d'habitants i conserva l'església de Sant Mateu. Documentat des de 1070 com a Torres de l'Agulló, va pertànyer al monestir de Sant Pere d'Àger i va mantenir ajuntament propi fins a mitjan segle XIX, quan es va integrar al municipi d'Àger.
Curiositat
L'Observatori Astronòmic del Montsec forma part del Parc Astronòmic Montsec (PAM), a Àger (Lleida), un centre de recerca, formació i divulgació científica impulsat per la Generalitat de Catalunya en plena Serra del Montsec. El 2015 el Centre d'Observació de l'Univers va posar en marxa la primera aula-observatori d'Europa, amb un telescopi de 50 cm que projecta les imatges captades en vuit pantalles perquè els visitants observin els astres de manera simultània; només l'Observatori Mont-Mégantic, al Quebec (Canadà), compta amb una instal·lació similar. El parc agrupa a més altres observatoris com Anysllum, Àger, Via Làctia, Joan Roget o Lo Fossil.
Fita
Noble i militar del comtat d'Urgell nascut poc després de l'any 1000, Arnau Mir de Tost, de la casa de Tost a l'Alt Urgell, va comprar amb la seva esposa Arsenda el castell de Llordà i des d'allà va projectar els seus dominis cap al sud, conquerint el 1048 la vall d'Àger als musulmans, que l'havien reconquerit abans, i va ser nomenat senyor d'Àger. Allà va aixecar una fortalesa i la col·legiata de Sant Pere, la independència de la qual respecte als bisbes, sobretot el d'Urgell, i el dret a nomenar abat va obtenir del papa Nicolau II gràcies a les gestions d'Arsenda. Va arribar a reunir més de trenta castells entre el Solsonès i el Montsec. Va morir el 1072 sense fills barons, i el vescomtat d'Àger va passar a la seva filla Letgarda.
Fita
Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), Àger va ser un dels centres carlins del Montsec: va acollir una junta de govern i un hospital militar aprofitant l'aïllament de la vall i el control dels passos cap a la Ribagorça.