Poble
La Seu d'Urgell és la capital de l'Alt Urgell i seu de la diòcesi d'Urgell, la catedral de la qual, l'única romànica de Catalunya, presideix la ciutat. Situada a la confluència dels rius Segre i Valira, és la localitat més poblada de la comarca i actua com a porta natural cap a Andorra, del pes econòmic de la qual es beneficia bona part de la seva puixança. El topònim Urgell, preromà, va donar nom també a l'antic comtat d'Urgell, amb capital en aquesta ciutat, i a l'Urgellet, comarca pirinenca de setze municipis. Al turó de Castellciutat es va ubicar el poblat ibèric d'Arse-Durgui; després de la seva destrucció es va crear un barri episcopal conegut com a vicus Sedes Urgelli, origen del nom de la ciutat. Sant Ermengol, patró de la diòcesi, compta amb una de les fires més antigues de Catalunya.
Monument
La catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell és l'única íntegrament romànica de Catalunya, considerada un exemplar únic pels seus trets italianitzants, visibles sobretot en l'ornamentació de la façana i en la galeria oberta de la capçalera. El temple actual, del segle XII, està presidit per la Mare de Déu d'Urgell, patrona de la ciutat, una talla policromada del segle XIII situada a l'absidiola de l'altar major i restaurada el 1922; la tradició també l'anomena Verge d'Andorra, per haver romàs amagada allà durant la invasió sarraïna. És la quarta catedral construïda a la diòcesi i la tercera erigida al mateix emplaçament; al seu voltant va néixer el barri que els documents llatins van anomenar vicus Sedes Urgelli, origen del nom de la ciutat.
Monument
La Ciutadella de Castellciutat s'alça a 777 metres d'altitud, al sud del poble de Castellciutat, al municipi de la Seu d'Urgell, des d'on domina tant el nucli com tota la plana urgellenca. Es va construir a començaments del segle XVIII al lloc on abans s'alçava la Torre Blanca, una de les cinc torres de l'antic castell de Ciutat, i va adoptar la forma de dos mitjos baluards flanquejats per una torre hexagonal. Va ser residència d'uns 800 homes del Regiment de Caçadors de Muntanya Arapiles 62, fins que es va tancar el 1993 i es va cedir al municipi; tres anys després va acollir la seu de l'escola d'hostaleria. Un pla de millora urbana preveu avui urbanitzar part de l'antic recinte militar.
Monument
Torre de defensa aïllada, avançada del castell de Castellciutat, en un turó a uns 750 metres al nord-est d'aquest; forma part d'un complex defensiu dels segles XIII-XIV, reformat completament al XVII. De planta rectangular, més ampla que alta, amb volta interior, va tenir un paper destacat en la defensa de la ciutat el 1714 i durant les guerres carlines. Avui està en ruïnes, restaurada en part per l'Escola Taller de la Seu; és Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) des de 1988.
Natura
El Parc Olímpic del Segre es va construir a la Seu d'Urgell (Alt Urgell) per acollir les proves de piragüisme en eslàlom dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Al costat del riu Segre, un canal artificial de 800 metres es bifurca en dos canals d'aigües braves que sumen 500 metres, amb un desnivell de 6,5 metres i un cabal de fins a 15 metres cúbics per segon; una minicentral hidroelèctrica reversible produeix electricitat i, en èpoques de sequera, garanteix el cabal necessari, mentre que un sistema de remuntadors mecànics evita a l'esportista haver de baixar de l'embarcació per tornar a pujar. A més de les competicions d'eslàlom, el recinte s'explota per al turisme d'aventura, amb activitats com el ràfting, l'hidrotrineu o la bicicleta de muntanya.
Activitat
Festa major de la capital de l'Alt Urgell, seu episcopal i porta d'entrada a Andorra.
Fita
Els pareatges signats el 1278 i el 6 de desembre de 1288 entre el bisbe d'Urgell Pere d'Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix van repartir la sobirania sobre les valls d'Andorra. D'aquell pacte medieval neix el coprincipat que continua vigent avui.
Fita
Ermengol va dirigir la diòcesi d'Urgell entre 1010 i 1035 i va impulsar un pla d'obres públiques amb ponts i camins que va obrir la ciutat al comerç. És el patró local i dóna nom a la fira d'octubre, documentada des d'època medieval.
Fita
Després de la presa de la Seu d'Urgell per Antonio Marañón, el Trapense, el juliol de 1822, els reialistes contraris al règim constitucional van instituir aquí, el 15 d'agost, un govern alternatiu presidit per l'arquebisbe Jaume Creus, amb el marquès de Mataflorida com a veritable ànima de l'organisme i el baró d'Eroles encarregat de convertir les partides de guerrillers en un exèrcit organitzat, tasca que va resultar impossible. Entre els seus membres hi va haver poca avinença: mentre es proclamava Ferran VII rei absolut, el baró d'Eroles demanava pel seu compte unes corts que moderessin el poder reial. El general Espoz y Mina, nomenat capità general de Catalunya, va ocupar la ciutat l'11 de novembre de 1822, i la Regència es va traslladar a Llívia i després a França, on els seus membres es van separar.
Fita
La ciutat i la fortalesa que la domina van ser peça clau del Pirineu durant les guerres carlines del segle XIX. La plaça va resistir fins a la seva rendició el 1875, al final de la Tercera Guerra Carlina, tancant més de quaranta anys de conflicte intermitent.
Gastronomia
El Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya és un formatge català de llet sencera pasteuritzada de vaca frisona, elaborat a la Seu d'Urgell per la Cooperativa Lletera del Cadí, fundada el 1915, amb el nom d'Urgèlia, amb llet procedent de l'Alt Urgell i de la Baixa Cerdanya. És l'únic formatge de Catalunya amb denominació d'origen protegida, fruit del desenvolupament de la indústria làctia pirinenca a la primera meitat del segle XX. És un formatge tendre, de pasta tova, amb maduració màxima d'un mes; el seu interior presenta petits ulls i color vori, i l'escorça és de to taronja. Té forma cilíndrica i plana, diàmetre ampli i poca alçada, amb un pes que no supera els dos quilos, i s'elabora només amb llet de vaca, quall animal, ferments làctics i sal.
Gastronomia
Mantega elaborada amb llet de vaca exclusivament de raça frisona, procedent de granges de la Cerdanya i de l'Alt Urgell, a la fàbrica que la Cooperativa Lletera del Cadí té al centre de la Seu d'Urgell, la mateixa que produeix el formatge de la comarca. La producció comercial va arrencar el 1915, quan es va formar la Cooperativa del Cadí, i el temps de maduració de la nata, juntament amb l'alimentació de les vaques i el clima de la regió, li dona la seva olor i sabor característics. De color groc pàl·lid i textura untuosa, és una de les poques mantegues d'Europa reconegudes amb denominació d'origen protegida.
Activitat
Integrada en la mil·lenària Fira de Sant Ermengol del tercer cap de setmana d'octubre, reuneix més de 150 varietats de formatge artesà de Catalunya, l'Aragó, el País Basc, Navarra i Occitània, amb tastos guiats i venda directa dels elaboradors.