Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Montferrer i Castellbò

Què veure i què fer a Montferrer i Castellbò (Alt Urgell, Lleida): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Activitats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Montferrer i Castellbò és cada lloc

Castell de Castellbò 6,4 km
Torres colomers de Montferrer 6,8 km

Pobles a prop de Montferrer i Castellbò

Què veure a la Seu d'Urgell 2,9 km · 13 llocs
Què veure a les Valls de Valira 4,6 km · 7 llocs
Què veure a Ribera d'Urgellet 4,9 km · 4 llocs
Què veure a Alàs i Cerc 6,7 km · 3 llocs
Què veure a Estamariu 8,6 km · 2 llocs
Què veure a Valls d'Aguilar 8,8 km · 2 llocs
Què veure a Arsèguel 13 km · 5 llocs
Què veure a Vansa i Fórnols 13 km · 3 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Alt Urgell › Montferrer i Castellbò

Què veure i què fer a Montferrer i Castellbò

Montferrer i Castellbò
Poble
El vescomtat de Castellbò, avui part de Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell, va ser antiga capital del comtat d'Urgell i focus de simpaties càtares al segle XIII: el vescomte Arnau va simpatitzar amb els albigesos i va ser fet presoner el 1203 juntament amb el seu futur consogre; el matrimoni de la seva filla Ermessenda amb Roger Bernat de Foix, el 1208, va ampliar els dominis del vescomtat, creat el 1126, a comarques veïnes com el Pallars Jussà. A Castellbò es conserven restes del seu castell, documentat el 998 i enderrocat el 1513 per Ferran el Catòlic, i l'antiga col·legiata de Santa Maria, fundada el 1392 amb un prior i set monjos fins a la seva desaparició el 1851. El vescomtat va desaparèixer el 1548, passant a la corona. El municipi, creat el 1970, té 1.161 habitants.
Castell de Castellbò
Monument
Antiga capital del vescomtat de Castellbò, les restes del qual s'alcen en un replà de la roca que domina el poble, a 802 metres d'altitud, en un lloc de pas obligat entre la Seu d'Urgell i el Pallars Sobirà. El vescomtat es va anar consolidant entre 989 i 1126; al segle XVI el castell va ser empenyorat a la família Oliver de Boteller i el 1548 es va incorporar a la Corona. La fortalesa va ser enderrocada per ordre de Ferran el Catòlic el 1513, encara que la capella de Sant Pere i Sant Francesc que hi tenia adossada es va enderrocar segles més tard. El nucli, antany emmurallat amb dues torres, conserva avui carrers estrets i tortuosos, cases dels segles XV i XVI i la gran església col·legiada que presideix la placeta. Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Torres colomers de Montferrer
Monument
Tres torres colomar romàniques conegudes popularment com el colomer de cal Gració, el del Tema i el del Paraire, situades als extrems del poble de Castellbò, dins el municipi. De planta quadrada, en pedra tosca lligada amb fang, amb l'interior ple de cel·les per a la cria de coloms; se'ls atribueix origen medieval, tot i que sense documentació que ho confirmi. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Festa Major de Montferrer i Castellbò
Activitat
La festa major de Montferrer i Castellbò es celebra a l'antic vescomtat de Castellbò, focus de simpaties càtares al segle XIII, el vescomte del qual, Arnau, i la seva filla Ermessenda van ser acusats d'heretgia; el matrimoni d'Ermessenda amb Roger Bernat II de Foix el 1208 va portar a la casa de Foix els drets sobre Andorra. A Montferrer, nucli principal del municipi, alçat sobre un turó vora el riu Segre, la festa major es celebra el penúltim diumenge d'agost i s'allarga tres dies, dissabte, diumenge i dilluns. El municipi celebra a més la Festa Vella el quart diumenge de setembre, la festa de Sant Vicenç el 22 de gener, quan cau en dia feiner, i la de Sant Josep el 19 de març, amb missa i, de vegades, actes festius.
Vescomtat de Castellbò i el catarisme
Fita
El vescomtat va ser focus de simpaties càtares al segle XIII i el vescomte Arnau de Castellbò i la seva filla Ermessenda van ser acusats d'heretgia. El matrimoni d'Ermessenda amb Roger Bernat II de Foix, el 1208, va portar a la casa de Foix els drets sobre Andorra.