Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a les Valls de Valira

Què veure i què fer a les Valls de Valira (Alt Urgell, Lleida): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 5 Monuments · 1 Activitats

A quina distància del centre de les Valls de Valira és cada lloc

Pobles a prop de les Valls de Valira

Què veure a la Seu d'Urgell 2,4 km · 13 llocs
Què veure a Montferrer i Castellbò 4,6 km · 5 llocs
Què veure a Alàs i Cerc 5,2 km · 3 llocs
Què veure a Estamariu 5,5 km · 2 llocs
Què veure a Ribera d'Urgellet 9,4 km · 4 llocs
Què veure a Arsèguel 11 km · 5 llocs
Què veure a el Pont de Bar 12 km · 7 llocs
Què veure a Valls d'Aguilar 13 km · 2 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Alt Urgell › les Valls de Valira

Què veure i què fer a les Valls de Valira

Les Valls de Valira
Poble
Les Valls de Valira és un municipi de l'Alt Urgell format el 1970 per la unió dels antics pobles d'Anserall (capital), Ars, Civís, Arcabell i Bescaran, amb 845 habitants (INE 2025). Situat en ple Pirineu, a tocar de la frontera amb Andorra, bona part del seu territori pertany al parc natural de l'Alt Pirineu. L'església parroquial d'Anserall ocupa l'antic temple del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, del qual es conserven els absis romànics i el transsepte. A Os de Civís, nucli només accessible des d'Andorra tot i ser administrativament català, s'aixeca una altra església romànica dedicada a Sant Pere, i a Bescaran es manté la torre campanar de l'antic monestir de Sant Martí, del segle XI.
Església de Sant Martí d'Ars
Monument
Església romànica de nau única i planta lleugerament irregular, a les Valls de Valira, documentada des de l'any 839 en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Té absis quadrat, separat de la nau per un arc triomfal i cobert amb volta de canó, i coberta de fusta amb accés lateral pel costat de l'epístola. Destaca el seu campanar adossat al mur nord, de planta circular, amb dos pisos de finestres geminades, capitells llisos i decoració llombarda sota una coberta cònica de pissarra: juntament amb el de Santa Coloma de Andorra, de factura més acurada, és un dels pocs campanars romànics cilíndrics conservats a les valls pirinenques de l'Alt Urgell i Andorra, i es data cap al segle XI. El 2018 va ser declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Campanar de Sant Martí de Bescaran
Monument
Campanar romànic dels segles XI-XII, únic element dempeus de l'antiga església del monestir de Sant Martí de Bescaran, ja abandonat quan es va annexionar el 914 a Sant Sadurní de Tavèrnoles. Fa 17 metres d'alçada, planta quadrada de 4,40 m de costat i tres pisos de finestres geminades amb decoració llombarda; avui s'alça aïllat, fora de context, al cementiri del poble. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 2018.
Castell de Ars
Monument
Castell esmentat per primera vegada el 1102, en un acord entre Guitard Caboet i Arnau Ramon de Castellbò; el 1110 Guillem Guitard de Caboet el va donar al capítol d'Urgell. Formava part del sistema defensiu de la marge esquerra del Valira. Del seu recinte es conserva sobretot una torre rectangular d'uns 5 per 6 metres, avui reduïda a fragments de fins a 9 metres d'alçada. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Torre Colomer de Bescaran
Monument
La Torre Colomer de Bescaran és un antic colomer d'origen medieval sobre el poble de Bescaran, a 1360 metres d'altitud, amb un espai interior de tres per quatre metres i murs de 70 centímetres de gruix, de pedra del país sense desbastar excepte a les cantonades. Al seu interior allotja uns sis-cents seixanta niaris per a la cria de coloms, disposats en fileres regulars, amb una finestra a uns quatre metres d'alçada i dos ràfecs de lloses de pissarra que recorren la part superior de l'edifici. Un capbreu de Bescaran de 1497 ja recull el nom de Palomera per a la partida on es troba; el colomer va estar lligat al vescomtat de Castellbò. És Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) des de 1988.
Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
Monument
El monestir benedictí de Sant Serni (o Sant Sadurní) de Tavèrnoles, un dels més notables de l'Alt Urgell, és una obra romànica situada al poble d'Anserall, al municipi de les Valls de Valira, al costat de l'antic camí ral de la Seu d'Urgell a Andorra, la qual cosa probablement va originar el seu nom, derivat de taverna. Declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), de la seva església de tres naus només es conserven la capçalera i el creuer, amb una disposició absidal singular de tres absis en creu al voltant d'un de major. Documentat des del 806, a partir del 815 va rebre importants donacions dels comtes d'Urgell i la Cerdanya, i va arribar a tenir priorats des del Berguedà fins a Andorra. El que resta de l'església va ser restaurat entre 1971 i 1975.
Festa Major de les Valls de Valira
Activitat
La festa major de les Valls de Valira se celebra en un municipi format per diversos antics pobles, entre ells el que acull el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.