Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Ribes de Freser

Què veure i què fer a Ribes de Freser (Ripollès, Girona): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Ribes de Freser és cada lloc

Pobles a prop de Ribes de Freser

Què veure a Campelles 2,4 km · 2 llocs
Què veure a Pardines 3,9 km · 3 llocs
Què veure a Queralbs 4,7 km · 8 llocs
Què veure a Planoles 5,4 km · 2 llocs
Què veure a Gombrèn 8,8 km · 8 llocs
Què veure a Campdevànol 8,9 km · 4 llocs
Què veure a Ogassa 10 km · 2 llocs
Què veure a Ripoll 12 km · 13 llocs

Espanya › Catalunya › Girona › Ripollès › Ribes de Freser

Què veure i què fer a Ribes de Freser

Ribes de Freser
Poble
Ribes de Freser és una vila de la comarca del Ripollès, a la província de Girona, situada al nord de Ripoll, a la confluència dels rius Freser, Rigard i Segadell, a 1.092 metres d'altitud. Fins al 1916 es va anomenar simplement Ribas i avui inclou també els nuclis de Bruguera i Ventolà, amb una població conjunta de 1.841 habitants. Està envoltada de muntanyes pirinenques, entre les quals destaca el pic Taga, de 2.040 metres, i la serra d'Estremera. El poble és punt de partida del cremallera que puja a la Vall de Núria a través de Queralbs, gestionat pels Ferrocarrils de la Generalitat, i està comunicat amb Ripoll i Puigcerdà per la carretera N-152 i per la línia de Rodalies R3. Al municipi s'envasa l'aigua mineral natural Aigua de Ribes, procedent d'una font local.
Castell de Ribes de Freser
Monument
Restes del castell de Ribes de Freser, cap històric de la Vall de Ribes, conegut popularment com a Castell de Sant Pere. Va pertànyer als comtes de Cerdanya des de 1069 i més tard va passar a la casa de Barcelona. S'alça sobre els vessants del Puig Cornador, al nord-est de la vila, des d'on es domina la confluència dels rius Freser, Segadell i Rigard que donen nom al nucli de Ribes de Freser.
Santa Maria de Ribes
Monument
Documentada des d'inicis del segle XI; destruïda el 1936, conserva de la primitiva església romànica tres absis amb arcuacions llombardes i fris de dents de serra, avui capelles laterals, i el campanar barroc. El temple actual, obra de l'arquitecte Josep Danés, es va reconstruir entre 1940 i 1945 amb arcs parabòlics a l'interior i, a l'exterior, una coberta de pissarra amb golfes pròpies de l'arquitectura civil de muntanya. En un dels absis romànics es va col·locar una rèplica del Baldaquí de Ribes, important pintura romànica sobre taula l'original de la qual es conserva al Museu Episcopal de Vic. També destaquen les pintures murals de l'absis principal i les de la capella del Santíssim, obra de Llucià Navarro (1970).
Castell de Pena
Monument
El Castell de Pena són les restes d'un castell situat entre els termes d'Ogassa i Ribes de Freser (Ripollès, Gerona), al puig de Sant Amanç; avui només en queda el topònim i un munt de pedres, i la seva història es coneix només per la documentació. Apareix esmentat per primera vegada el 1024, quan el seu senyor era Joan Oriol, que el 1073 va cedir la parròquia i el castell al monestir de Sant Joan de les Abadesses, tot reservant-se la castlania. La família Oriol va conservar drets sobre el castell, mentre la castlania va passar a la família Espasén, que reconeixia la senyoria dels abats. El 1334 l'abat Ramon de Bianya va encomanar la batllia del terme a Pere de Ribes, moment en què el castell va perdre protagonisme. Està declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Castell de Segura
Monument
El castell de Segura s'alça sobre el puig anomenat 'el Castell', a 1142 m d'altitud sobre Ribes de Freser; documentat des de 1207, quan Hug de Nevà va jurar fidelitat a Ramon de Ribes pels castells de Ribes i de Segura, la seva història va lligada a la d'aquest darrer. El 1374, durant l'ofensiva pirinenca de l'infant Jaume de Mallorca, va tenir un paper rellevant i va ser reparat i guarnit; una memòria de 1390 ja el descriu molt deteriorat. L'última menció data de 1493, quan Damià Descatllar va recordar al rei Ferran el Catòlic que l'hi havia empenyorat juntament amb la vall de Ribes. Avui només hi perviuen fragments de mur i torre caiguts i una cisterna de 6x4 m amb volta de canó. Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN 1362-MH, la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
La inauguració del cremallera de Núria
Fita
El cremallera de Núria, inaugurat el 22 de març de 1931, és la línia ferroviària de dotze quilòmetres i mig que salva mil cinquanta-nou metres de desnivell entre Ribes de Freser, Queralbs i el santuari de Núria, al Ripollès. Juntament amb el cremallera de Montserrat, és una de les dues úniques línies de tren cremallera que existeixen a Espanya. Com que Queralbs és el punt més alt de la vall amb accés per carretera, el cremallera és l'única via, a part del camí de muntanya, per arribar al santuari i a l'estació d'esquí de Núria, sense que cap carretera arribi a la vall; el trajecte compta amb quatre estacions —Ribas-Enlace, Ribes-Vila, Queralbs i Núria— i l'apeador facultatiu de Rialb.